Una excavació arqueològica a la part est del temple de la deessa Bastet, a la província egípcia de Sarqiya, ha tret a la llum una estàtua de Ramsès II de més de 3.000 anys d'antiguitat. Es tracta d'una gran figura de granit vermell d'1,95 metres de llarg per 1,60 d'ample amb unes inscripcions jeroglífiques a la part de darrere on es llegeix el nom de Ramsès II.
La troballa data de la XIX dinastia, que va tenir lloc entre el 1295 i el 1186 aC, de la qual Ramsès II va ser el tercer faraó. Durant l'excavació, els arqueòlegs també han descobert una petita figura de gres que representa un alt funcionari de l'estat d'aquell mateix període. La peça té unes dimensions de 35 per 25 centímetres, i en la superfície s'hi llegeix que va ser un regal per a la deessa Bastet.
El santuari de Bastet està situat sobre el mont de Bubastis, un dels jaciments més antics i rics d'Egipte. En l'antiguitat va ser un important centre religiós que, per la seva ubicació, va ser testimoni de múltiples invasions de l'est que han deixat un gran llegat arqueològic. En aquest indret s'han localitzat restes que es remunten fins a la dinastia IV, que va tenir lloc entre el 2630 i el 2500 aC.
Les autoritats egípcies creuen que les darreres troballes a la zona podrien proporcionar noves pistes per trobar un nou temple de l'època de l'Imperi Nou a la rodalia del jaciment.
La troballa data de la XIX dinastia, que va tenir lloc entre el 1295 i el 1186 aC, de la qual Ramsès II va ser el tercer faraó. Durant l'excavació, els arqueòlegs també han descobert una petita figura de gres que representa un alt funcionari de l'estat d'aquell mateix període. La peça té unes dimensions de 35 per 25 centímetres, i en la superfície s'hi llegeix que va ser un regal per a la deessa Bastet.
El santuari de Bastet està situat sobre el mont de Bubastis, un dels jaciments més antics i rics d'Egipte. En l'antiguitat va ser un important centre religiós que, per la seva ubicació, va ser testimoni de múltiples invasions de l'est que han deixat un gran llegat arqueològic. En aquest indret s'han localitzat restes que es remunten fins a la dinastia IV, que va tenir lloc entre el 2630 i el 2500 aC.
Les autoritats egípcies creuen que les darreres troballes a la zona podrien proporcionar noves pistes per trobar un nou temple de l'època de l'Imperi Nou a la rodalia del jaciment.