Un gran nombre de tatuatges repartits pel cos d'una mòmia de l'antic Egipte, alguns d'ells representant elements de la realitat com flors de lotus, vaques i babuïns, acaben de sortir a la llum. Es tracta de símbols sagrats que podrien haver servit per mostrar i enfortir els poders religiosos de la dona que els va exhibir fa més de 3.000 anys. Si bé és cert que s'han trobat tatuatges abans a un reduït nombre de mòmies, aquests són generalment patrons de punts o línies. Entre els tatuatges ara descoberts destaquen els anomenats ‘ulls d'Horus', símbols de protecció contra el mal que adornen el coll, les espatlles i l'esquena de la mòmia.
La seva descobridora és la bioarqueòloga Anne Austin, de la Universitat de Stanford (Califòrnia). La investigadora va detectar els tatuatges mentre examinava mòmies per a l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental al poble de Deir el-Medinah, que va allotjar els antics artesans que van treballar a les tombes de la Vall dels Reis. Amb l'ajuda de la llum infraroja, Austin va comptar més de 30 tatuatges, alguns d'ells ja invisibles a l'ull, en un cos momificat que data del 1300-1070 aC. Austin i Cédric Gobeil, director de la missió francesa a Deir el-Medinah, van haver d'estirar-ne també alguns digitalment per contrarestar la distorsió de la pell encongida.
Els tatuatges identificats fins al moment tenen un poderós significat religiós. Molts, com les vaques, s'associen a la deessa Hathor, una de les deïtats principals de l'antic Egipte. La intenció dels símbols tatuats a la gola i als braços podria haver estat la de donar a la dona una sacsejada de poder màgic mentre cantava o tocava música durant els rituals en honor de la deessa. Segons Emily Teeter, egiptòloga de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago, els tatuatges també podrien ser una expressió pública de pietat. La investigadora reconeix que ella i altres egiptòlegs es van quedar "estupefactes" quan van conèixer la troballa.
Per Anne Austin, el descobriment posa de manifest que "potser no és que els antics egipcis no es tatuessin habitualment, sinó que simplement els arqueòlegs no havien buscat expressament aquest tipus de marques als cossos". És així com, després de fer anàlisis secundàries, Austin i els seus companys va trobar tres mòmies més amb tatuatges.
La seva descobridora és la bioarqueòloga Anne Austin, de la Universitat de Stanford (Califòrnia). La investigadora va detectar els tatuatges mentre examinava mòmies per a l'Institut Francès d'Arqueologia Oriental al poble de Deir el-Medinah, que va allotjar els antics artesans que van treballar a les tombes de la Vall dels Reis. Amb l'ajuda de la llum infraroja, Austin va comptar més de 30 tatuatges, alguns d'ells ja invisibles a l'ull, en un cos momificat que data del 1300-1070 aC. Austin i Cédric Gobeil, director de la missió francesa a Deir el-Medinah, van haver d'estirar-ne també alguns digitalment per contrarestar la distorsió de la pell encongida.
Els tatuatges identificats fins al moment tenen un poderós significat religiós. Molts, com les vaques, s'associen a la deessa Hathor, una de les deïtats principals de l'antic Egipte. La intenció dels símbols tatuats a la gola i als braços podria haver estat la de donar a la dona una sacsejada de poder màgic mentre cantava o tocava música durant els rituals en honor de la deessa. Segons Emily Teeter, egiptòloga de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago, els tatuatges també podrien ser una expressió pública de pietat. La investigadora reconeix que ella i altres egiptòlegs es van quedar "estupefactes" quan van conèixer la troballa.
Per Anne Austin, el descobriment posa de manifest que "potser no és que els antics egipcis no es tatuessin habitualment, sinó que simplement els arqueòlegs no havien buscat expressament aquest tipus de marques als cossos". És així com, després de fer anàlisis secundàries, Austin i els seus companys va trobar tres mòmies més amb tatuatges.
