Un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat, al jaciment arqueològic de Tell Qarassa, a Síria, una tauleta d'os on s'aprecien dos rostres humans tallats. Datat de fa més de 10.000 anys, la peça reflecteix l'evolució de l'art figuratiu durant la transició del Paleolític al Neolític.
Es tracta d'una talla fabricada a partir d'una costella d'un animal bòvid, probablement un ur, que mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample i 7 de gruix. Hi apareixen dues cares tallades al llarg de la peça, l'una al damunt de l'altra i molt similars entre elles. Tenen els ulls tancats i la boca petita, representats amb tres incisions horitzontals separades pel nas, allargat i recte i connectat amb el front. Ambdues tenen barbeta i front corbs i prominents, i en canvi no tenen ni orelles ni cabells.
Aquestes representacions reflecteixen l'evolució artística i el canvi de mentalitat que es va produir amb el pas del Paleolític al Neolític, quan amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia els grup de caçadors recol•lectors van establir les primeres comunitats agrícoles. Durant el Paleolític, la iconografia consistia principalment en representacions d'animals i escenes de caça, i la figura humana tenia molt poc pes i era molt esquemàtica. Amb el canvi cap a les societats d'agricultors i ramaders, l'art figuratiu va començar a centrar-se en la imatge humana i van aparèixer les primeres representacions de rostres.
Els resultats de la investigació, en la qual també han participat investigadors de la Universitat de Cantàbria i del Centre National de la Recherche Scientifique de França, han estat publicats a la revista científica ‘Antiquity'.
Es tracta d'una talla fabricada a partir d'una costella d'un animal bòvid, probablement un ur, que mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample i 7 de gruix. Hi apareixen dues cares tallades al llarg de la peça, l'una al damunt de l'altra i molt similars entre elles. Tenen els ulls tancats i la boca petita, representats amb tres incisions horitzontals separades pel nas, allargat i recte i connectat amb el front. Ambdues tenen barbeta i front corbs i prominents, i en canvi no tenen ni orelles ni cabells.
Aquestes representacions reflecteixen l'evolució artística i el canvi de mentalitat que es va produir amb el pas del Paleolític al Neolític, quan amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia els grup de caçadors recol•lectors van establir les primeres comunitats agrícoles. Durant el Paleolític, la iconografia consistia principalment en representacions d'animals i escenes de caça, i la figura humana tenia molt poc pes i era molt esquemàtica. Amb el canvi cap a les societats d'agricultors i ramaders, l'art figuratiu va començar a centrar-se en la imatge humana i van aparèixer les primeres representacions de rostres.
Els resultats de la investigació, en la qual també han participat investigadors de la Universitat de Cantàbria i del Centre National de la Recherche Scientifique de França, han estat publicats a la revista científica ‘Antiquity'.