Troben vuitanta esquelets del segle VII aC al sud d'Atenes

Les restes podrien estar relacionades amb el cop d'estat de Ciló, un aixecament militar de l'any 632 aC, conseqüència de les rivalitats entre famílies aristocràtiques d'Atenes

Fossa comuna a la badia de Fàleron
Fossa comuna a la badia de Fàleron
19 d'abril del 2016
Autor
Redacció
Sorpresa en les excavacions prèvies a la construcció del Centre Cultural de la Fundació Stavros Niarchos a la badia de Fàleron, al sud d'Atenes, que va ser un dels principals ports de l'antiguitat en aquest territori. El treballs arqueològics han tret a la llum una fossa comuna d'època arcaica —del segle VII aC— de connotacions dramàtiques: han aparegut una vuitantena d'esquelets amb les mandíbules obertes i les mans encadenades. Els arqueòlegs creuen que corresponen a homes joves de complexió forta, ja que tenen una dentadura excel·lent i no presenten fractures òssies. A l'esquena d'un dels esquelets s'han localitzat les restes d'una punta de fletxa incrustada i un altre dels cossos tenia els peus lligats. Tot plegat suggereix que es tractaria del resultat d'una possible captura.

La fossa comuna forma part d'una extensa necròpolis de l'època en la qual comença a cristal·litzar la democràcia grega. De fet, les restes han pogut ser datades gràcies a la troballa de vasos del tercer quart del segle VII aC. La fossa comuna ha aparegut a dos metres i mig de profunditat, i, quan encara falten més estudis, els arqueòlegs han aventurat que les restes podrien estar relacionades amb el cop d'estat de Ciló, un aixecament militar de l'any 632 aC, conseqüència de les rivalitats entre famílies aristocràtiques d'Atenes. Els conspiradors van ser tancats a l'Acròpolis i posteriorment massacrats, excepte el mateix Ciló, que va aconseguir fugir. Són aquestes les restes dels conspiradors que s'havien sumat al cop de Ciló?