Entre el 1962 i el 1977 es van censurar més de 400 cançons en català. Per recordar-ho, aquesta nit l'espai "Sense ficció" de TV3 emet "La cançó censurada", una producció de TV3amb la col·laboració de Batabat i el suport de la Fundació Catalunya, dirigida per Lluís Danés.
A partir de la dècada del 1960, quan va minvar la repressió política i cultural del franquisme, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques. Davant d'aquesta realitat, el règim franquista s'hi oposa amb un instrument contundent: la censura.
El documental "La cançó censurada" compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per esquivar-la.
Una altra de les aportacions del documental és el testimoni de persones que treballaven com a censors de les cançons interpretades pels cantants catalans. Eren els funcionaris del Ministerio de Información y Turismo encarregats d'autoritzar o denegar les lletres que els cantants i les discogràfiques els presentaven. També es compta amb la participació d'un alt càrrec franquista com Rodolfo Martín Villa i d'un policia que durant anys va assistir a diversos concerts per fer els informes sobre els cantants.
El documental compta també amb el testimoni del productor discogràfic Claudi Martí i dels promotors Joan Moles i Núria Batalla, que van viure també en primera persona aquells anys en què tota activitat artística havia de passar per censura.
Un dels grans al·licients de "La cançó censurada" és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita.
Aquesta documetació permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors i informes detallats sobre els concerts, entre d'altres.
A banda de tota aquesta valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d'aquells moments, "Censura a la nova cançó" ofereix nombrós material d'arxiu, com ara imatges d'actuacions musicals, portades de discos censurats...
El documental té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que ofereix una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha "L'estaca", de Lluís Llach; "Diguem no", de Raimon, o "Conillet de vellut", de Joan Manuel Serrat.
A partir de la dècada del 1960, quan va minvar la repressió política i cultural del franquisme, a Catalunya sorgeixen diverses iniciatives per recuperar la llengua i la cultura. El que es coneix com la Nova Cançó és segurament la més popular. De seguida es converteix en un fenomen de masses, per motius que van molt més enllà dels purament musicals. Les lletres de les cançons són sovint reivindicatives i els concerts es converteixen en manifestacions polítiques. Davant d'aquesta realitat, el règim franquista s'hi oposa amb un instrument contundent: la censura.
El documental "La cançó censurada" compta amb el testimoni de quatre noms destacats de la cançó catalana: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Quico Pi de la Serra. Tots ells expliquen el record que tenen de com actuava la censura amb les seves cançons o els trucs que feien per esquivar-la.
Una altra de les aportacions del documental és el testimoni de persones que treballaven com a censors de les cançons interpretades pels cantants catalans. Eren els funcionaris del Ministerio de Información y Turismo encarregats d'autoritzar o denegar les lletres que els cantants i les discogràfiques els presentaven. També es compta amb la participació d'un alt càrrec franquista com Rodolfo Martín Villa i d'un policia que durant anys va assistir a diversos concerts per fer els informes sobre els cantants.
El documental compta també amb el testimoni del productor discogràfic Claudi Martí i dels promotors Joan Moles i Núria Batalla, que van viure també en primera persona aquells anys en què tota activitat artística havia de passar per censura.
Un dels grans al·licients de "La cançó censurada" és que presenta en exclusiva nombrosa documentació fins ara inèdita.
Aquesta documetació permet mostrar, per primera vegada, llistats de cançons prohibides, informes dels censors sobre les lletres de les cançons, qui eren els principals censors, documents per autoritzar o denegar la celebració de concerts, fitxes policials dels expedients dels cantautors i informes detallats sobre els concerts, entre d'altres.
A banda de tota aquesta valuosa documentació inèdita i del testimoni dels protagonistes d'aquells moments, "Censura a la nova cançó" ofereix nombrós material d'arxiu, com ara imatges d'actuacions musicals, portades de discos censurats...
El documental té com a fil conductor i com a narrador Roger Mas, un cantant amb un estil musical i un discurs narratiu que ofereix una versió personal de diverses cançons emblemàtiques de la Nova Cançó, entre les quals hi ha "L'estaca", de Lluís Llach; "Diguem no", de Raimon, o "Conillet de vellut", de Joan Manuel Serrat.