Són moltes les dones que van decidir defensar amb la vida els valors de la República i que van ser decisives en el desenvolupament de la Guerra Civil. Els seus noms apareixen en molts escenaris del conflicte: a les milícies, al front, en les tasques d'intendència, en les cures comunitàries, a les fàbriques, al camp, a les organitzacions… Cosa que demostra que eren moltes i molt diverses, malgrat que han restat invisibles en la memòria col·lectiva.
Amb l'objectiu de reivindicar el seu paper durant el conflicte i treure-les de l'anonimat, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) ha organitzat, al Centre d'Interpretació 115 Dies de Corbera d'Ebre, l'exposició Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la batalla de l'Ebre. La mostra consta de sis àmbits que analitzen les diferents esferes de participació de les dones en el conflicte: des del reconeixement del principi d'igualtat durant la Segona República fins a la repressió que van viure amb la dictadura franquista, passant per la seva mobilització per allistar-se a la guerra o per col·laborar a la rereguarda.
Hi descobrireu biografies com la de Teresa Espuny, la primera dona regidora de l'Ajuntament de Tortosa; Encarnació Hernández, la dona que va assolir la graduació més alta dins l'Exèrcit Popular; Adela Trilles Salvador, l'única dona miliciana amb pena de mort commutada a Catalunya, i Neus Català, deportada a Ravensbrück. Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la batalla de l'Ebrees pot visitar gratuïtament al Centre d'Interpretació 115 Dies fins al 31 de juliol del 2024.