No hi ha cosa que temin més els encarregats de les intervencions urbanístiques en una ciutat que topar amb una troballa arqueològica. I això en els nuclis antics és gairebé inevitable. Sigui quin sigui el seu valor, obliga a aturar durant un temps els treballs per fer l'excavació i l'estudi arqueològic pertinent. Barcelona és una d'aquestes ciutats, amb un subsòl del centre històric ric en vestigis del passat. L'última troballa ha tingut com a escenari les obres de remodelació de la plaça del Pedró, al Raval, obra subsidiària del projecte de condicionament urbanístic dels carrers de Sant Antoni Abat, Bisbe Laguarda, Erasme Janer, Carme, Hospital i la plaça del Pedró que promou Foment de Ciutat Vella.
Els treballs han posat al descobert les restes de tres esquelets humans. Un d'aquests es troba en una tomba en caixa de tègules, que malgrat el seu precari estat de conservació ha proporcionat part de l'aixovar que acompanyava el difunt —en concret, una ampolleta de vidre. Els altres dos esquelets corresponen a enterraments en fossa simple i es troben en un estat de conservació força bo. Els estudis realitzats permeten datar aquests enterraments a l'època tardoantiga, entre els segles V i VII dC. Tots ells podrien haver format part d'una necròpolis situada en una de les vies d'accés a la Bàrcino romana, de la qual es coneix un tram a l'actual carrer Hospital. Un cop estudiades, les restes es portaran al magatzem del Museu d'Història de la Ciutat (MUHBA). Els enterraments no han estat, però, l'únic element arqueològic descobert, ja que han aparegut també restes d'uns murs que corresponen als fonaments del desaparegut convent de les Gerònimes, del segle XV.
Els treballs han posat al descobert les restes de tres esquelets humans. Un d'aquests es troba en una tomba en caixa de tègules, que malgrat el seu precari estat de conservació ha proporcionat part de l'aixovar que acompanyava el difunt —en concret, una ampolleta de vidre. Els altres dos esquelets corresponen a enterraments en fossa simple i es troben en un estat de conservació força bo. Els estudis realitzats permeten datar aquests enterraments a l'època tardoantiga, entre els segles V i VII dC. Tots ells podrien haver format part d'una necròpolis situada en una de les vies d'accés a la Bàrcino romana, de la qual es coneix un tram a l'actual carrer Hospital. Un cop estudiades, les restes es portaran al magatzem del Museu d'Història de la Ciutat (MUHBA). Els enterraments no han estat, però, l'únic element arqueològic descobert, ja que han aparegut també restes d'uns murs que corresponen als fonaments del desaparegut convent de les Gerònimes, del segle XV.