Els quaderns que va deixar Leonardo da Vinci després d'una vida d'investigacions, invents i creacions artístiques són una mina de pensaments, dibuixos, dissenys, mapes i fórmules. En aquest peculiar ecosistema de traços, no resulta impensable que es confongui un esquema revolucionari amb simples gargots sense importància.
Segons ha descobert Ian Hutchings, professor de la Universitat de Cambridge, això és exactament el que ha passat durant anys amb una pàgina escrita el 1493 pel geni del Renaixement, que en realitat conté anotacions científiques innovadores: els primers registres escrits demostrant les lleis de la fricció.
La pàgina, que es conserva al Victoria and Albert Museum de Londres, ha estat objecte de debat durant dècades pel dibuix principal: la cara d'una dona gran sobre la frase "cosa bella mortal passa e non dura", que vol dir "la bellesa mortal passa i no dura". El director del museu el 1920 va descriure la resta d'esbossos com "notes i diagrames irrellevants en guix vermell".
Coneixedor de les lleis de la fricció... 200 anys abans que fossin enunciades
Se sap que Da Vinci va considerar l'efecte de la fricció o és reconegut per haver-ne fet els primers estudis sistemàtics en les rodes, els eixos i les politges dels seus invents mecànics. Tot i això, no se sabia quan o com va desenvolupar per primera vegada aquests coneixements.
Ara, Hutchings ha creat una cronologia que data amb exactitud el moment en què l'inventor va trobar la idea: precisament, en aquella pàgina de quadern plena de gargots pintats amb color vermell l'any 1493. Sota les anotacions, una sèrie de figures geomètriques mostren fileres de blocs estirats per un pes penjant d'una politja, el mateix tipus d'experiment que s'empra avui dia per estudiar les lleis de la fricció.
Els dibuixos i el text mostren que Da Vinci "sabia que la força de fricció que actua entre dues superfícies de lliscament és proporcional a la càrrega aplicada i que la fricció és independent de l'àrea de contacte aparent entre les dues superfícies", segons explica Hutchings. Es tracta de les dues primeres lleis de la fricció que Guillaume Amontons va descriure fa 200 anys i que avui són la base de la tribologia, la ciència que estudia la fricció, la lubricació i el desgast.
Tot i que les seves anotacions ara recuperades no van afectar el desenvolupament posterior de la tribologia, l'‘homo universalis' florentí la va aplicar als seus mecanismes durant més de 20 anys i en serà sempre un pioner.
Segons ha descobert Ian Hutchings, professor de la Universitat de Cambridge, això és exactament el que ha passat durant anys amb una pàgina escrita el 1493 pel geni del Renaixement, que en realitat conté anotacions científiques innovadores: els primers registres escrits demostrant les lleis de la fricció.
La pàgina, que es conserva al Victoria and Albert Museum de Londres, ha estat objecte de debat durant dècades pel dibuix principal: la cara d'una dona gran sobre la frase "cosa bella mortal passa e non dura", que vol dir "la bellesa mortal passa i no dura". El director del museu el 1920 va descriure la resta d'esbossos com "notes i diagrames irrellevants en guix vermell".
Coneixedor de les lleis de la fricció... 200 anys abans que fossin enunciades
Se sap que Da Vinci va considerar l'efecte de la fricció o és reconegut per haver-ne fet els primers estudis sistemàtics en les rodes, els eixos i les politges dels seus invents mecànics. Tot i això, no se sabia quan o com va desenvolupar per primera vegada aquests coneixements.
Ara, Hutchings ha creat una cronologia que data amb exactitud el moment en què l'inventor va trobar la idea: precisament, en aquella pàgina de quadern plena de gargots pintats amb color vermell l'any 1493. Sota les anotacions, una sèrie de figures geomètriques mostren fileres de blocs estirats per un pes penjant d'una politja, el mateix tipus d'experiment que s'empra avui dia per estudiar les lleis de la fricció.
Els dibuixos i el text mostren que Da Vinci "sabia que la força de fricció que actua entre dues superfícies de lliscament és proporcional a la càrrega aplicada i que la fricció és independent de l'àrea de contacte aparent entre les dues superfícies", segons explica Hutchings. Es tracta de les dues primeres lleis de la fricció que Guillaume Amontons va descriure fa 200 anys i que avui són la base de la tribologia, la ciència que estudia la fricció, la lubricació i el desgast.
Tot i que les seves anotacions ara recuperades no van afectar el desenvolupament posterior de la tribologia, l'‘homo universalis' florentí la va aplicar als seus mecanismes durant més de 20 anys i en serà sempre un pioner.
