Un jutjat de Madrid ha ordenat l'exhumació, la identificació i l'entrega de les restes mortals de dos germans que van ser afusellats i enterrats en una fossa comuna a Calataiud (Aragó) i que posteriorment van ser traslladats al Valle de los Caídos. El jutge ha acceptat així la petició de la néta de Manuel Lapeña i reconeix el dret a donar una "digna sepultura" a ell i al seu germà Antonio, tots dos executats per membres de la Falange en els primers mesos de la Guerra Civil.
És el primer cas d'exhumació judicial al Valle de los Caídos. També és el primer cas d'exhumació per la via civil, plantejada en aplicació de l'article de la perpètua memòria, eliminat pel govern espanyol l'any 2015 a través d'una reforma del Codi Civil. Abans, la sol·licitud de la família per la via penal havia estat arxivada, havent arribat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.
El jutge José Manuel Delgado, magistrat del Jutjat de Primera Instància número 2 de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), pren la decisió atès que "el dret a rebre sepultura digna està indissociablement unit a la dignitat pròpia de l'ésser humà", recollida a l'article 10 de la Constitució. Així mateix, "forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, que comprèn el dret de la persona a ser inhumada conforme als ritus de la religió que professa", tal com estableix la Llei orgànica de llibertat religiosa.
El jutge ha establert que el Registre Civil inclogui que "Manuel Lapeña va ser fundador de la CNT de Calataiud. Desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció del 14 d'agost del mateix any, va ser afusellat pel règim al barranc de La Bartolina". Pel que fa al seu germà Antonio, "després d'amagar-se de les autoritats, es va lliurar a l'octubre de 1936, i va ser afusellat el 20 d'octubre del mateix any a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud". En cap dels casos consta que hi hagués un judici amb pena de mort. Els dos germans van ser enterrats en una fossa comuna i posteriorment van ser traslladats a la futura tomba de Franco, el 1959, sense cap identificació més enllà del seu origen geogràfic.
És el primer cas d'exhumació judicial al Valle de los Caídos. També és el primer cas d'exhumació per la via civil, plantejada en aplicació de l'article de la perpètua memòria, eliminat pel govern espanyol l'any 2015 a través d'una reforma del Codi Civil. Abans, la sol·licitud de la família per la via penal havia estat arxivada, havent arribat fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.
El jutge José Manuel Delgado, magistrat del Jutjat de Primera Instància número 2 de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), pren la decisió atès que "el dret a rebre sepultura digna està indissociablement unit a la dignitat pròpia de l'ésser humà", recollida a l'article 10 de la Constitució. Així mateix, "forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, que comprèn el dret de la persona a ser inhumada conforme als ritus de la religió que professa", tal com estableix la Llei orgànica de llibertat religiosa.
El jutge ha establert que el Registre Civil inclogui que "Manuel Lapeña va ser fundador de la CNT de Calataiud. Desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció del 14 d'agost del mateix any, va ser afusellat pel règim al barranc de La Bartolina". Pel que fa al seu germà Antonio, "després d'amagar-se de les autoritats, es va lliurar a l'octubre de 1936, i va ser afusellat el 20 d'octubre del mateix any a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud". En cap dels casos consta que hi hagués un judici amb pena de mort. Els dos germans van ser enterrats en una fossa comuna i posteriorment van ser traslladats a la futura tomba de Franco, el 1959, sense cap identificació més enllà del seu origen geogràfic.
