‘Querido Salvador, Querido Lorquito. Epistolario 1925-1936' és un recopilatori inèdit que recull totes les cartes que es van creuar el poeta andalús Federico García Lorca i el pintor català Salvador Dalí, des que es van conèixer fins a la mort de Lorca, l'any 1936. És la primera vegada que es publica, en un únic llibre, la correspondència completa entre els dos personatges, incloent-hi algunes missives inèdites.
L'autor, Víctor Fernández, va recopilar tots els textos de fons públics i de col·leccions privades, on va localitzar diverses cartes que mai abans no havien estat publicades. Entre aquests documents inèdits hi ha una carta en la qual Dalí parla a Lorca de l'‘Ulisses' de James Joyce, un dibuix que el pintor va fer l'any 1926 titulat ‘Lorca-Dalí', i un retrat de Lorca després de mort que Dalí va dibuixar en un paper de carta de la finca de Coco Chanel, on es va allotjar durant una temporada.
Un dels objectius de l'edició és desmentir la polèmica idea d'una traïció de Dalí a Lorca al voltant del seu assassinat, el 18 d'agost de 1936. L'autor creu que quan el pintor va exclamar "Olé!" en el moment de rebre la notícia de la mort del seu amic, no ho va fer com una burla, sinó com l'expressió que es llança en terminologia taurina quan conclou una "gran faena" o com un crit emotiu del flamenc.
L'epistolari inclou també la correspondència que Lorca va mantenir amb la germana de Dalí Ana María, amb el seu pare i amb Lídia de Cadaqués, amb l'objectiu d'obtenir més dades sobre ell. Malauradament, s'han conservat molt poques de les missives que el poeta va enviar a Dalí. Gran part les va vendre la germana quan el pintor va ser expulsat per la seva família, i moltes altres probablement van ser destruïdes per Gala per gelosia.
El recull acaba amb una carta al director que es va publicar al diari ‘El País' l'any 1986, l'últim que va escriure Dalí poc abans de morir. A la carta descriu la seva relació amb Lorca com "un amor eròtic i tràgic, pel fet de no poder-ho compartir".
L'autor, Víctor Fernández, va recopilar tots els textos de fons públics i de col·leccions privades, on va localitzar diverses cartes que mai abans no havien estat publicades. Entre aquests documents inèdits hi ha una carta en la qual Dalí parla a Lorca de l'‘Ulisses' de James Joyce, un dibuix que el pintor va fer l'any 1926 titulat ‘Lorca-Dalí', i un retrat de Lorca després de mort que Dalí va dibuixar en un paper de carta de la finca de Coco Chanel, on es va allotjar durant una temporada.
Un dels objectius de l'edició és desmentir la polèmica idea d'una traïció de Dalí a Lorca al voltant del seu assassinat, el 18 d'agost de 1936. L'autor creu que quan el pintor va exclamar "Olé!" en el moment de rebre la notícia de la mort del seu amic, no ho va fer com una burla, sinó com l'expressió que es llança en terminologia taurina quan conclou una "gran faena" o com un crit emotiu del flamenc.
L'epistolari inclou també la correspondència que Lorca va mantenir amb la germana de Dalí Ana María, amb el seu pare i amb Lídia de Cadaqués, amb l'objectiu d'obtenir més dades sobre ell. Malauradament, s'han conservat molt poques de les missives que el poeta va enviar a Dalí. Gran part les va vendre la germana quan el pintor va ser expulsat per la seva família, i moltes altres probablement van ser destruïdes per Gala per gelosia.
El recull acaba amb una carta al director que es va publicar al diari ‘El País' l'any 1986, l'últim que va escriure Dalí poc abans de morir. A la carta descriu la seva relació amb Lorca com "un amor eròtic i tràgic, pel fet de no poder-ho compartir".