L'any 1974, el Museu Kröller-Müller, situat al Parc Nacional Hoge Veluwe, a prop de la ciutat neerlandesa d'Otterlo, va adquirir un bodegó d'un artista anònim de la segona meitat del segle XIX. L'obra, de factura més aviat acadèmica i cert aire ‘vangoghià', podia servir de complement al gruix de la col·lecció, integrada precisament per dibuixos i olis de Vincent van Gogh, alguns dels quals importants, com ‘Els menjadors de patates' o ‘Flors en un gerro blau'. L'atribució a aquest artista de ‘Natura morta amb roselles i roses', que així es titula el quadre, va ser, però, descartada pel toc dens de la seva pinzellada i per les grans dimensions de l'obra (1 metre x 80 centímetres), molt poc habituals en l'obra del pintor. I així va quedar tot fins que un any d'investigacions i proves ha confirmat que sí, que aquesta tela és obra del malaguanyat pintor neerlandès.
La clau per a l'atribució ha estat la pintura que s'amaga sota el bodegó, en què es representen els torsos nus de dos lluitadors descoberts gràcies a l'anàlisi amb raigs X. Hi havia constància documental de la seva existència en una carta en què Van Gogh explica al seu germà Theo que els havia pintat cap al 1886 durant un curs a l'acadèmia d'art d'Anvers. L'anàlisi també revela que el pintor, ja a París, no va preparar la tela per reaprofitar-la i va pintar sobre aquesta les flors, fet que explica la bigarrada pinzellada del bodegó, aparentment tan poc ‘vangoghiana'.
La clau per a l'atribució ha estat la pintura que s'amaga sota el bodegó, en què es representen els torsos nus de dos lluitadors descoberts gràcies a l'anàlisi amb raigs X. Hi havia constància documental de la seva existència en una carta en què Van Gogh explica al seu germà Theo que els havia pintat cap al 1886 durant un curs a l'acadèmia d'art d'Anvers. L'anàlisi també revela que el pintor, ja a París, no va preparar la tela per reaprofitar-la i va pintar sobre aquesta les flors, fet que explica la bigarrada pinzellada del bodegó, aparentment tan poc ‘vangoghiana'.