A la dècada de 1970 es van trobar restes fòssils de simis als jaciments de Castell de Barberà (Barberà del Vallès, Vallès Occidental), però els estudis realitzats aleshores no van precisar si pertanyien a una nova espècie. Durant dècades, les dents trobades van ser una incògnita que no va acabar de classificar-se de forma definitiva.
Ara, els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Salvador Moyà i David M. Alba han descobert que les 15 dents trobades pertanyien a un nou gènere de pliopitècid que va viure al miocè fa 11 milions d'anys. Es tracta d'una femella d'uns set quilos de pes, i la nova espècie s'ha batejat amb el nom de ‘Barberapithecus huerzeleri'.
Aquest descobriment ha ajudat a conèixer l'origen dels simis a Euràsia, ja que, en tractar-se d'un gènere de transició evolutiva, permetrà conèixer d'on van arribar els simis posteriors. L'origen d'aquests primats pliopitècids es remunta a Àfrica, fa entre 25 i 30 milions d'anys. Fa 18 milions d'anys es van expandir per Euràsia, on fins aleshores no hi havia simis, i van donar lloc a diferents espècies. Encara se sap poc d'aquells primers primats europeus, però es preveu que aquesta descoberta obri les portes a noves dades sobre la seva evolució.
Ara, els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Salvador Moyà i David M. Alba han descobert que les 15 dents trobades pertanyien a un nou gènere de pliopitècid que va viure al miocè fa 11 milions d'anys. Es tracta d'una femella d'uns set quilos de pes, i la nova espècie s'ha batejat amb el nom de ‘Barberapithecus huerzeleri'.
Aquest descobriment ha ajudat a conèixer l'origen dels simis a Euràsia, ja que, en tractar-se d'un gènere de transició evolutiva, permetrà conèixer d'on van arribar els simis posteriors. L'origen d'aquests primats pliopitècids es remunta a Àfrica, fa entre 25 i 30 milions d'anys. Fa 18 milions d'anys es van expandir per Euràsia, on fins aleshores no hi havia simis, i van donar lloc a diferents espècies. Encara se sap poc d'aquells primers primats europeus, però es preveu que aquesta descoberta obri les portes a noves dades sobre la seva evolució.