Un sincrotró al servei de la paleontologia

Aquesta tecnologia basada en l'acceleració de partícules permet, per exemple, observar l'interior d'elements fossilitzats sense tocar-los

Imatge d'un sincrotró -  Wikimedia Commons
Imatge d'un sincrotró - Wikimedia Commons
5 d'agost del 2015
Autor
Redacció
L'any 2003, un equip de paleontòlegs va trobar uns ous diminuts —de la mida dels d'un pardal i amb una pela gruixuda— en una plana inundada de la regió de Sao Khua, al nord-oest de Tailàndia. Tenien 125 milions d'anys d'antiguitat, però els estudiosos no en podien determinar exactament la procedència: potser eren l'embrió d'un petit dinosaure? O de les restes d'una au primitiva? Ara, més de deu anys després, el misteri s'ha pogut resoldre gràcies a l'estudi d'un dels equips que treballa en el ESRF, el Sincrotró Europeu de Grenoble. A partir de la tecnologia d'acceleració de partícules s'ha pogut veure l'interior dels ous sense obrir-los i reconstruir-ne un model 3D. Així, els paleontòlegs han pogut determinar que es tractava de les restes de llangardaix més antigues trobades fins ara.

La llum sincrotró és una tècnica que a partir d'un accelerador d'electrons permet obtenir un feix de llum de la mida d'un cabell humà, un bilió de vegades més potent que els raigs X convencionals. D'aquesta manera es pot analitzar al mínim detall qualsevol tipus d'objecte d'una manera gens invasiva. Aquesta tecnologia no només facilitarà la feina als paleontòlegs, sinó també a una gran varietat de professionals vinculats als estudis històrics. En l'àmbit de la restauració, per exemple, també s'ha utilitzat per determinar les causes de la degradació de quadres de Van Gogh i en l'anàlisi d'antiquíssimes tècniques de coloració del vidre a Síria i l'Iraq.