Un vídeo inèdit reviu el discurs d'Azaña a Barcelona

Una pel·lícula de la BBC permet veure el famós discurs d'Azaña a l'Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de 1938

Manuel Azaña
Manuel Azaña
3 de desembre del 2012
Autor
Carla Galisteo
"Malgrat tot el que es fa per destruir-la, Espanya subsisteix." Així comença el vídeo que s'ha recuperat del discurs més cèlebre que va pronunciar el president de la República Manuel Azaña a l'Ajuntament de Barcelona, el 18 de juliol de 1938. Amb les mítiques ‘tres pes', "pau, pietat, perdó", el president va cloure la seva crida al cessament de l'enfrontament nacional, just quan es complien dos anys del seu inici. Fins ara, només es conservava l'enregistrament sonor d'aquest discurs, que va durar 70 minuts, però no es coneixia l'existència de cap gravació de vídeo.

Setanta-quatre anys després, un investigador de la Universitat d'Alcalá de Henares ha trobat a la Filmoteca Nacional un documental sobre Barcelona que va rodar la BBC l'any 1938, on apareixen alguns fotogrames d'aquell discurs. Amb l'ajuda de Ràdio Nacional d'Espanya, la Universitat d'Alcalá de Henares i l'associació cultural Foro del Henares han restaurat aquests fragments, fins ara inèdits, i els han incorporat a l'enregistrament sonor. El resultat és un muntatge de 40 segons que documenta les històriques paraules del que va ser l'últim discurs, i un dels més llargs, del president de la República.

Uns mesos abans d'aquest pronunciament, el govern republicà s'havia traslladat a Barcelona davant l'avanç de les tropes franquistes. En el seu discurs, Azaña va parlar de la "derrota inapel·lable de la República", i va fer una crida a una suspensió d'armes sota control internacional, seguida d'un plebiscit mitjançant el qual el poble espanyol pogués votar el règim que volia. Va finalitzar les seves paraules amb la petició de "pau, pietat i perdó", les conegudes ‘tres pes' que van passar a la història. Aquests missatges van causar un gran impacte i van fer que rebés múltiples acusacions de derrotista, de la mà dels sectors que defensaven la resistència per intentar canviar el curs de la guerra.