Les excavacions arqueològiques a l'abric Romaní de Capellades han tret a la llum fogars i dormitoris de fa 60.000 anys. Aquesta troballa demostra la complexitat organitzativa i la sofisticació domèstica dels neandertals, així com la possible hibridació de l'espècie amb l'‘Homo sapiens'.
L'estructura trobada consisteix en quatre fogueres amb forma d'arc situades estratègicament als espais més càlids i protegits de l'abric. Es tractava de zones de dormitori on el grup es retirava per descansar. A banda d'aquests espais, el conjunt també estava format per diversos fogars que albergaven les activitats domèstiques; se n'han conservat algunes plaquetes de pedra calcària que es col·locaven sota el foc per mantenir l'escalfor.
Les excavacions també han aportat una pedra taller que servia de banc per a les activitats domèstiques, a més d'una àmplia indústria lítica laminar. Tots aquests descobriments són proves de la complexitat cultural, organitzativa i domèstica de les societats neandertals que van viure en aquest indret. A més, han ajudat a descobrir similituds de comportament entre aquesta espècie —extingida fa uns 25.000 anys— i els ‘Homo sapiens', que van arribar d'Àfrica a Europa fa prop de 40.000 anys. Les similituds en les tècniques de construcció dels fogars i els estris de pedra amb talls laminars indiquen que les dues espècies van arribar a tenir contactes esporàdics.
La troballa ha arribat durant la campanya que aquest mes ha dut a terme l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sota la direcció d'Eudald Carbonell. És la trentena campanya que es desenvolupa a l'abric Romaní, una de les excavacions d'època neandertal més importants del món. Coincidint amb aquests descobriments, l'IPHES i l'Institut Català d'Investigació Química, dirigit per Miquel Àngel Pericàs, han signat un conveni que permetrà estudiar amb profunditat els fogars i conèixer-ne la tecnologia i la composició orgànica.
L'estructura trobada consisteix en quatre fogueres amb forma d'arc situades estratègicament als espais més càlids i protegits de l'abric. Es tractava de zones de dormitori on el grup es retirava per descansar. A banda d'aquests espais, el conjunt també estava format per diversos fogars que albergaven les activitats domèstiques; se n'han conservat algunes plaquetes de pedra calcària que es col·locaven sota el foc per mantenir l'escalfor.
Les excavacions també han aportat una pedra taller que servia de banc per a les activitats domèstiques, a més d'una àmplia indústria lítica laminar. Tots aquests descobriments són proves de la complexitat cultural, organitzativa i domèstica de les societats neandertals que van viure en aquest indret. A més, han ajudat a descobrir similituds de comportament entre aquesta espècie —extingida fa uns 25.000 anys— i els ‘Homo sapiens', que van arribar d'Àfrica a Europa fa prop de 40.000 anys. Les similituds en les tècniques de construcció dels fogars i els estris de pedra amb talls laminars indiquen que les dues espècies van arribar a tenir contactes esporàdics.
La troballa ha arribat durant la campanya que aquest mes ha dut a terme l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sota la direcció d'Eudald Carbonell. És la trentena campanya que es desenvolupa a l'abric Romaní, una de les excavacions d'època neandertal més importants del món. Coincidint amb aquests descobriments, l'IPHES i l'Institut Català d'Investigació Química, dirigit per Miquel Àngel Pericàs, han signat un conveni que permetrà estudiar amb profunditat els fogars i conèixer-ne la tecnologia i la composició orgànica.