Una espècie humana desconeguda?

Descobreixen restes d'homínids amb una inusual barreja d'elements físics arcaics i moderns

Recreació visual de la nova escpècie. -  Peter Schouten
Recreació visual de la nova escpècie. - Peter Schouten Peter Schouten
21 de març del 2012
Autor
Juan Carlos Moreno
L'estudi dels orígens de l'ésser humà s'assembla cada cop més a un puzle amb moltes peces que falten i moltes altres que surten de ‘no se sap on' i que en principi sembla que no tinguin cabuda en el dibuix original. Una d'aquestes peces desconcertants s'ha trobat al sud-oest de la Xina. Es tracta d'unes restes amb una antiguitat d'entre 14.500 i 11.500 anys que presenten una inusual barreja d'elements físics arcaics i moderns, i que podrien pertànyer a una espècie humana fins ara desconeguda.

El descobriment, protagonitzat per un equip d'investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i de l'Institut d'Arqueologia de Yunnan (Xina) encapçalat per Darren Curnoe i Ji Xueping, és encara més interessant pel fet que fins ara calia remuntar-se fins a més de 100.000 anys enrere per trobar a aquesta part del món fòssils humans que no fossin ‘sapiens'. I aquesta espècie sembla que va sobreviure fins al final de l'era glacial. O això, o bé es tractaria d'una migració molt primerenca d'ancestres moderns des de l'Àfrica, els membres de la qual no van contribuir genèticament sobre la nostra espècie.

Les restes fossilitzades de com a mínim tres individus van ser trobades a Maludong, o cova del Cérvol Vermell, l'any 1989, a la província xinesa de Yunnan, tot i que no es van començar a estudiar fins al 2008. Per això, la denominació provisional d'aquestes restes és la d'‘homes del Cérvol Vermell'. A tot plegat, cal afegir-hi un quart esquelet trobat en una cova a prop de Longlin, a la regió autònoma de Guangxi. Totes les mostres indiquen que aquests individus tenien lòbuls frontals similars als nostres i lòbuls parietals arcaics. Això ha fet que alguns científics aliens a la investigació especulin que es podria tractar d'híbrids. O que evolucionessin de forma independent a causa d'un aïllament genètic. Possibilitats que Curnoe i els seus no descarten. Caldrà, doncs, continuar investigant fins esbrinar quin lloc ocupa aquesta peça en el puzle dels nostres orígens.