Una excavació podria validar el relat bíblic del rei Salomó

Troben a Jordània unes mines de coure de fa 3.000 anys relacionades amb l'opulència de la seva monarquia

Relleu de la visita de la reina de Saba al rei Salomó
Relleu de la visita de la reina de Saba al rei Salomó
13 de desembre del 2010
Fins avui, era tot llegenda. Però un antropòleg i expert en estudis judaics de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, ha dirigit unes excavacions en unes mines de coure a Khirbat en-Nahas, al sud de Jordània, i sosté que tenen relació amb l'antic rei Salomó. Un monarca que, segons l'Antic Testament, va aportar prosperitat al poble d'Israel gràcies a unes grans mines d'or. Pel que sembla, no eren d'or, sinó de coure. Aquest investigador ja va anunciar aquesta notícia fa uns anys, però, com que les excavacions han seguit, ara aporta més resultats.

Una gran monarquia
De fet, les excavacions van començar per documentar el paper de la tecnologia en l'evolució de les societats antigues. Però el que es va trobar va superar totes les expectatives: milers de tones d'escòria de coure amb diversos tipus de sondes per bufar aire, i més de cent edificis del segle X aC, entre els quals, una fortalesa. Una activitat metal·lúrgica de tanta importància no la podien haver dut a terme pobles nòmades, cosa que reforça la hipòtesi que en aquest temps i en aquesta zona va existir una estructura social de gran monarquia. Probablement correspon al regne d'Edom, situat en aquesta regió àrida i desolada al sud del mar Mort i, segons el relat bíblic, declarat enemic d'Israel fins que va ser conquerit pels jueus. Si fins avui s'ha dubtat que els edomites tinguessin poder i organització suficient per suposar una amenaça per a Israel, la producció de coure a gran escala ho desmenteix i confirma la versió bíblica. La trobada de diversos objectes egipcis a les mines de coure confirma que, després de la mort de Salomó, els egipcis van intentar enfonsar l'activitat econòmica d'aquesta zona.