Es veu que en temps de crisi l'art és una bona inversió. O, si més no, que hi ha classes i famílies que de la crisi només n'han sentit a parlar. Per exemple, la família reial de Qatar, que ha pagat 191,6 milions d'euros per una de les cinc versions del quadre ‘Els jugadors de cartes', de Paul Cézanne. Una xifra que converteix aquesta obra en la més cara de la història, superant de llarg les que fins ara tenien aquesta marca i que portaven la signatura de Pablo Picasso, Gustav Klimt, Jackson Pollock i Willem de Kooning. Per obres d'aquests autors "només" s'havien pagat entre 125 i 150 milions de dòlars.
‘Els jugadors de cartes' pertanyia a un magnat grec, George Embirikos. Poc abans de la seva mort el 2011, la família reial qatariana s'hi va posar en contacte per negociar la compra del quadre i, tot i que les negociacions no han transcendit, se sap que dos marxants d'art van oferir-li fins a 220 milions de dòlars. Qatar va augmentar l'oferta fins a 250 milions, tot i que la despesa final ha estat més econòmica.
Qatar aconsegueix així una de les obres més emblemàtiques de Cézanne, un pintor lent i meticulós, l'obra del qual dóna corporeïtat al postimpressionisme i posa les bases de moviments com el cubisme. Les altres versions del quadre es poden contemplar al Metropolitan Museum of Art de Nova York, al Museu d'Orsay de París, al Courtauld Institute of Art de Londres i a la Fundació Barnes de Filadèlfia.
‘Els jugadors de cartes' pertanyia a un magnat grec, George Embirikos. Poc abans de la seva mort el 2011, la família reial qatariana s'hi va posar en contacte per negociar la compra del quadre i, tot i que les negociacions no han transcendit, se sap que dos marxants d'art van oferir-li fins a 220 milions de dòlars. Qatar va augmentar l'oferta fins a 250 milions, tot i que la despesa final ha estat més econòmica.
Qatar aconsegueix així una de les obres més emblemàtiques de Cézanne, un pintor lent i meticulós, l'obra del qual dóna corporeïtat al postimpressionisme i posa les bases de moviments com el cubisme. Les altres versions del quadre es poden contemplar al Metropolitan Museum of Art de Nova York, al Museu d'Orsay de París, al Courtauld Institute of Art de Londres i a la Fundació Barnes de Filadèlfia.