Un equip internacional de científics liderats per la Universitat de Durham, al Regne Unit, ha trobat la resposta a un dels grans enigmes de la civilització maia: la seva desaparició. En un estudi publicat a la revista ‘Science' han revelat que un canvi climàtic que va provocar segles de sequera va influir en la decadència de la cultura precolombina fins a la seva desaparició.
L'estudi conclou que entre els anys 440 i 660 hi va haver una època d'abundants pluges que va propiciar l'auge demogràfic i la prosperitat d'aquesta sofisticada civilització. Això va augmentar la productivitat dels seus sistemes agrícoles i la sobreexplotació dels recursos. Després, però, es va iniciar un llarg període de sequera que es va perllongar fins a l'any 1000 i que va començar a col·lapsar la civilització; es van reduir enormement les collites i es van esgotar els recursos, fet que va generar un declivi de la població i va propiciar les guerres entre les ciutats estat. Després d'aquesta temporada, un segle de sequera extrema encara va castigar més els maies, fins a l'any 1100, que va acabar d'enfonsar-los.
Els investigadors han trobat la resposta en una estalagmita de 56 centímetres d'altura que es conserva a la cova de Yok Balum, a Belize, situada a prop d'algunes de les principals ciutats estat maies com Tikal, Caracol i Calakmul. Mesurant la composició dels isòtops d'oxigen de l'estalagmita han pogut establir que està formada per minerals acumulats al llarg de 2.000 anys, i han pogut elaborar un registre de les pluges que van caure durant aquest temps, creant una reconstrucció molt precisa de la història climatològica de la zona.
Aquest precís registre del règim de pluges s'ha posat en comú amb la documentació escrita dels esdeveniments històrics que es conserven de la civilització maia. A partir dels textos sobre la seva pròpia història que van gravar en pedres monumentals, i gràcies a la precisió del seu calendari, s'ha pogut relacionar el règim de pluges amb esdeveniments històrics, fet que ha permès elaborar una línia del temps que uneix clima i cultura.
La investigació, que ha durat més de tres anys, ha estat fruit d'un projecte internacional en el qual han participat una vintena d'experts de cinc països diferents, liderats per la Universitat de Durham i per investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània, als Estats Units, i l'ETH Zuric, de Suïssa.
L'estudi conclou que entre els anys 440 i 660 hi va haver una època d'abundants pluges que va propiciar l'auge demogràfic i la prosperitat d'aquesta sofisticada civilització. Això va augmentar la productivitat dels seus sistemes agrícoles i la sobreexplotació dels recursos. Després, però, es va iniciar un llarg període de sequera que es va perllongar fins a l'any 1000 i que va començar a col·lapsar la civilització; es van reduir enormement les collites i es van esgotar els recursos, fet que va generar un declivi de la població i va propiciar les guerres entre les ciutats estat. Després d'aquesta temporada, un segle de sequera extrema encara va castigar més els maies, fins a l'any 1100, que va acabar d'enfonsar-los.
Els investigadors han trobat la resposta en una estalagmita de 56 centímetres d'altura que es conserva a la cova de Yok Balum, a Belize, situada a prop d'algunes de les principals ciutats estat maies com Tikal, Caracol i Calakmul. Mesurant la composició dels isòtops d'oxigen de l'estalagmita han pogut establir que està formada per minerals acumulats al llarg de 2.000 anys, i han pogut elaborar un registre de les pluges que van caure durant aquest temps, creant una reconstrucció molt precisa de la història climatològica de la zona.
Aquest precís registre del règim de pluges s'ha posat en comú amb la documentació escrita dels esdeveniments històrics que es conserven de la civilització maia. A partir dels textos sobre la seva pròpia història que van gravar en pedres monumentals, i gràcies a la precisió del seu calendari, s'ha pogut relacionar el règim de pluges amb esdeveniments històrics, fet que ha permès elaborar una línia del temps que uneix clima i cultura.
La investigació, que ha durat més de tres anys, ha estat fruit d'un projecte internacional en el qual han participat una vintena d'experts de cinc països diferents, liderats per la Universitat de Durham i per investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània, als Estats Units, i l'ETH Zuric, de Suïssa.
