El revolucionari Ernesto Guevara, el Che, és sens dubte una de les icones del segle XX, fins al punt que la seva efígie a samarretes i cartells publicitaris s'ha convertit en tot un símbol de la societat de consum. Tota una paradoxa per a un líder comunista. Ara, el guerriller torna a l'actualitat —mai no l'ha deixat— perquè el compositor d'origen uruguaià i resident a França Julio César Pardo li ha dedicat una simfonia.
L'obra, titulada ‘Mort i Renaixement', s'estrena el 19 d'abril a la catedral gòtica d'Amiens i la interpreta l'Orquestra Música en Utopia. Dividida en quatre moviments, la simfonia vol traduir en sons els moments del guerriller argentí a Sierra Maestra; el seu assassinat a Bolívia el 1967; l'instant en què es converteix en un mite, i la relació entre el pensament del Che i el d'un altre gran revolucionari americà, Simón Bolívar.
Segons el seu creador, el més complicat del treball de composició va ser estar a l'altura del personatge: "Hi havia dos riscos que calia evitar: d'una banda, fer una obra molt bona, però que no tingués res a veure amb el Che, i d'una altra, caure en quelcom excessivament retòric i grandiloqüent". Ara, el públic ha de dir si ho ha aconseguit o no.
L'obra, titulada ‘Mort i Renaixement', s'estrena el 19 d'abril a la catedral gòtica d'Amiens i la interpreta l'Orquestra Música en Utopia. Dividida en quatre moviments, la simfonia vol traduir en sons els moments del guerriller argentí a Sierra Maestra; el seu assassinat a Bolívia el 1967; l'instant en què es converteix en un mite, i la relació entre el pensament del Che i el d'un altre gran revolucionari americà, Simón Bolívar.
Segons el seu creador, el més complicat del treball de composició va ser estar a l'altura del personatge: "Hi havia dos riscos que calia evitar: d'una banda, fer una obra molt bona, però que no tingués res a veure amb el Che, i d'una altra, caure en quelcom excessivament retòric i grandiloqüent". Ara, el públic ha de dir si ho ha aconseguit o no.