L'excavació d'un túmul funerari del segle V a Nagaoka, a prop de Kyoto (Japó), ha deixat una troballa que ha desconcertat els arqueòlegs: tres petites perles de vidre de cinc mil·límetres de diàmetre, datades entre els segles I i IV, que ho tenen tot per ser considerades obra d'orfebres romans. Si més no, això és el que deixa entreveure l'anàlisi portat a terme per l'Institut Nacional Nara d'Investigacions sobre Béns Culturals del Japó. Els resultats han trobat restes de natró, una substància química que ja feien servir els egipcis en el procés de momificació i que a Roma era emprada per fondre el vidre. Les tres peces presenten un forat al mig i es van fer amb una tècnica de capes relativament sofisticada i comuna a l'imperi Romà, amb intercalació de petits fragments d'or.
Segons Tomomi Tamura, investigador de l'Institut, "es tracta d'un dels productes més antics de vidre en capes que s'han trobat al Japó". Ara, si se'n confirma l'autoria romana, la pregunta seria com van arribar aquestes perles de vidre fins a les illes japoneses, a més de 10.000 km de distància. El més probable és que arribessin via l'Índia i la Xina, ja que Roma hi mantenia relacions comercials a través de les caravanes de la ruta de la seda. Precisament, les primeres visites dels monjos budistes xinesos al Japó daten del segle V, el mateix segle del túmul en què s'han trobat aquestes misterioses peces.
Segons Tomomi Tamura, investigador de l'Institut, "es tracta d'un dels productes més antics de vidre en capes que s'han trobat al Japó". Ara, si se'n confirma l'autoria romana, la pregunta seria com van arribar aquestes perles de vidre fins a les illes japoneses, a més de 10.000 km de distància. El més probable és que arribessin via l'Índia i la Xina, ja que Roma hi mantenia relacions comercials a través de les caravanes de la ruta de la seda. Precisament, les primeres visites dels monjos budistes xinesos al Japó daten del segle V, el mateix segle del túmul en què s'han trobat aquestes misterioses peces.