Venècia rep 23 milions de visitants cada any, però els beneficis que genera el turisme massiu són insuficients per equilibrar les finances de la ciutat. De fet, aquest final d'any, el dèficit públic ha superat els 60 milions d'euros. I és que, per la seva singularitat, el manteniment de l'espai públic és molt car: amb la humitat dels canals, els edificis s'erosionen ràpidament i s'han de restaurar cada deu anys. A més, la gestió del sistema de barreres flotants per evitar inundacions té uns costos tan alts que ni les ajudes del govern italià fan possible quadrar els números.
Ja fa uns anys que des de l'ajuntament s'han buscat solucions. Alguns dels palaus més emblemàtics (com el de Fontego dei Tedeschi) s'han habilitat com a grans centres comercials i algunes de les illes que voregen la ciutat s'han posat a lloguer. El consistori, fins i tot, es plateja cobrar entrada perquè els turistes puguin accedir a la plaça de Sant Marc. Ara bé, la proposta més controvertida ha arribat fa pocs dies, quan s'ha sabut la intenció de l'alcalde, Luigi Brugnaro, de posar a la venda algunes de les principals obres pictòriques que es conserven en els museus públics.
La proposta s'ha de concretar i encara no se sap oficialment quines són les peces afectades pel pla. Però algunes filtracions a la premsa local parlen de teles del pintor francès d'origen bielorús Marc Chagall i de l'artista Gustav Klimt. Precisament, el Museu d'Art Modern Ca' Pesaro –propietat de l'ajuntament– conserva una de les joies de Klimt. Es tracta del quatre ‘Giuditta II (Salomé)', de 1909, valorat en uns dos-cents milions d'euros. Segons ha manifestat el mateix batlle, prioritzarà la venda de les peces "que no formen part de la tradició ni de la història directa de la ciutat", és a dir, que només es podrien subhastar obres que no estiguin lligades, ni per tema ni per autor, a la ciutat. Per tant, els quadres de Canaletto i Ticià, per exemple, quedarien fora de la llista.
Amb aquest projecte, Brugnaro vol aconseguir 400 milions d'euros per cobrir despeses en serveis públics (especialment en centres educatius i en infraestructures com biblioteques) que ara mateix el consistori no pot garantir. No cal dir que la proposta ha encès el debat entre partidaris i detractors.
Ja fa uns anys que des de l'ajuntament s'han buscat solucions. Alguns dels palaus més emblemàtics (com el de Fontego dei Tedeschi) s'han habilitat com a grans centres comercials i algunes de les illes que voregen la ciutat s'han posat a lloguer. El consistori, fins i tot, es plateja cobrar entrada perquè els turistes puguin accedir a la plaça de Sant Marc. Ara bé, la proposta més controvertida ha arribat fa pocs dies, quan s'ha sabut la intenció de l'alcalde, Luigi Brugnaro, de posar a la venda algunes de les principals obres pictòriques que es conserven en els museus públics.
La proposta s'ha de concretar i encara no se sap oficialment quines són les peces afectades pel pla. Però algunes filtracions a la premsa local parlen de teles del pintor francès d'origen bielorús Marc Chagall i de l'artista Gustav Klimt. Precisament, el Museu d'Art Modern Ca' Pesaro –propietat de l'ajuntament– conserva una de les joies de Klimt. Es tracta del quatre ‘Giuditta II (Salomé)', de 1909, valorat en uns dos-cents milions d'euros. Segons ha manifestat el mateix batlle, prioritzarà la venda de les peces "que no formen part de la tradició ni de la història directa de la ciutat", és a dir, que només es podrien subhastar obres que no estiguin lligades, ni per tema ni per autor, a la ciutat. Per tant, els quadres de Canaletto i Ticià, per exemple, quedarien fora de la llista.
Amb aquest projecte, Brugnaro vol aconseguir 400 milions d'euros per cobrir despeses en serveis públics (especialment en centres educatius i en infraestructures com biblioteques) que ara mateix el consistori no pot garantir. No cal dir que la proposta ha encès el debat entre partidaris i detractors.