L'any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda va convidar el crític literari i editor Josep Maria Castellet, a qui havia conegut feia poc temps, a berenar al seu pis de Ginebra, on vivia exiliada. Tot i ser una dona molt reservada i protectora de la seva intimitat, va acabar compartint alguns dels seus secrets més amagats amb el seu convidat. El director de cinema Ventura Pons, fascinat durant dècades per la conversa que ambdós literats van mantenir aquella tarda, ha volgut recrear aquell encontre i ha iniciat el rodatge de la pel·lícula ‘Un berenar a Ginebra'.
El llargmetratge, produït per Televisió de Catalunya i Els Films de la Rambla, es basa en un capítol d'‘Els escenaris de la memòria', de Castellet, un recull de textos sobre alguns dels personatges públics que l'editor ha conegut al llarg de la seva trajectòria. Segons explica Castellet en aquest episodi, al principi de la trobada i durant llarga estona l'escriptora va recitar el seu "monòleg habitual", una narració sobre la infància, la guerra i l'exili que repetia pràcticament amb les mateixes paraules en totes les entrevistes que concedia. En públic mai no anava més enllà d'aquesta versió oficial de la seva vida, no deixava entrar ningú en la profunditat de la seva intimitat.
Però en aquest berenar, després del seu recital, Rodoreda es va obrir sorprenentment i es va mostrar per primera vegada en una dimensió diferent de la que tothom coneixia, compartint confidències amb l'editor i la seva dona. Va confessar algunes de les seves pors i neguits sobre la creació literària en un context de persecució cultural per part del franquisme, va parlar sobre les relacions íntimes entre home i dona i va reflexionar sobre l'absència d'un país real i la nostàlgia que sentia per Catalunya.
Per a ella, les quatre parets de la seva casa de Ginebra significaven el que li quedava del seu país. Per això, l'escenari principal d'‘Un berenar a Ginebra' és aquell apartament i pràcticament tota la trama succeeix en aquest espai, escenificat en un pis de Barcelona. L'actriu Vicky Peña encarnarà el personatge de Mercè Rodoreda, mentre que Joan Carreras i Cristina Plazas seran el matrimoni de Josep Maria Castellet i la seva esposa. La pel·lícula s'estrenarà a TV3 el 2013.
El llargmetratge, produït per Televisió de Catalunya i Els Films de la Rambla, es basa en un capítol d'‘Els escenaris de la memòria', de Castellet, un recull de textos sobre alguns dels personatges públics que l'editor ha conegut al llarg de la seva trajectòria. Segons explica Castellet en aquest episodi, al principi de la trobada i durant llarga estona l'escriptora va recitar el seu "monòleg habitual", una narració sobre la infància, la guerra i l'exili que repetia pràcticament amb les mateixes paraules en totes les entrevistes que concedia. En públic mai no anava més enllà d'aquesta versió oficial de la seva vida, no deixava entrar ningú en la profunditat de la seva intimitat.
Però en aquest berenar, després del seu recital, Rodoreda es va obrir sorprenentment i es va mostrar per primera vegada en una dimensió diferent de la que tothom coneixia, compartint confidències amb l'editor i la seva dona. Va confessar algunes de les seves pors i neguits sobre la creació literària en un context de persecució cultural per part del franquisme, va parlar sobre les relacions íntimes entre home i dona i va reflexionar sobre l'absència d'un país real i la nostàlgia que sentia per Catalunya.
Per a ella, les quatre parets de la seva casa de Ginebra significaven el que li quedava del seu país. Per això, l'escenari principal d'‘Un berenar a Ginebra' és aquell apartament i pràcticament tota la trama succeeix en aquest espai, escenificat en un pis de Barcelona. L'actriu Vicky Peña encarnarà el personatge de Mercè Rodoreda, mentre que Joan Carreras i Cristina Plazas seran el matrimoni de Josep Maria Castellet i la seva esposa. La pel·lícula s'estrenarà a TV3 el 2013.
