Les noves tecnologies al servei de la història. Així és com es podria definir el projecte d'un grup de geofísics mexicans que ha previst estudiar amb tècniques radiològiques les profunditats del jaciment maia de Chichén Itzá, a Mèxic. L'objectiu? Trobar una hipotètica ‘càpsula del temps' que els indígenes haurien dipositat com a ofrena inicial en el moment de la construcció de la ciutat. Per això, la piràmide de Kukulkan —que n'és l'element més representatiu— serà estudiada de manera exhaustiva per buscar túnels, cambres i elements d'interès arqueològic. I per aconseguir-ho envoltaran l'edifici de 96 elèctrodes interconnectats amb gairebé un quilòmetre de cable a un ordinador que generarà una seqüència similar a la d'una radiografia seriada.
L'estudi durarà fins al 5 d'octubre i permetrà generar una imatge del subsòl mitjançant una tecnologia desenvolupada pels mateixos científics mexicans i que actualment està en procés de ser patentada. Els arqueòlegs de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic han explicat que aquesta tecnologia punta no representa cap risc per a la piràmide i és similar a les tècniques que ja s'han utilitzat en l'estudi del subsòl d'algunes esglésies medievals a Europa. La ciutat prehispànica de Chichén Itzá va ser el principal centre de la cultura maia durant l'anomenat període clàssic, entre als anys 200 i 900 dC. El 2008, el jaciment va ser declarat Patrimoni de la Humanitat i està considerat una de les Set Noves Meravelles del món modern.
L'estudi durarà fins al 5 d'octubre i permetrà generar una imatge del subsòl mitjançant una tecnologia desenvolupada pels mateixos científics mexicans i que actualment està en procés de ser patentada. Els arqueòlegs de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic han explicat que aquesta tecnologia punta no representa cap risc per a la piràmide i és similar a les tècniques que ja s'han utilitzat en l'estudi del subsòl d'algunes esglésies medievals a Europa. La ciutat prehispànica de Chichén Itzá va ser el principal centre de la cultura maia durant l'anomenat període clàssic, entre als anys 200 i 900 dC. El 2008, el jaciment va ser declarat Patrimoni de la Humanitat i està considerat una de les Set Noves Meravelles del món modern.
