El dissabte 15 d'octubre Sant Cugat del Vallès acull el 2n Dia SÀPIENS. Durant tota la jornada, els lectors de la nostra revista podran participar en tot tipus d'activitats relacionades amb el patrimoni d'aquesta vila vallesana. Parlem amb Xavier Escura, regidor de Cultura de Sant Cugat, que ens fa cinc cèntims del potencial artístic i històric de la seva ciutat.
Què representa per a una vila com Sant Cugat del Vallès acollir la celebració del Dia SÀPIENS?
És una oportunitat per difondre els tresors històrics i artístics de la nostra ciutat. El nostre monestir —un bon exemple de la transició del romànic al gòtic català— era un dels centres de poder més importants de l'antic comtat de Barcelona i punta de llança de repoblació. La vila medieval de Sant Cugat, les esglésies escampades pel terme municipal, les masies, les cases modernistes… tot plegat convida a un passeig històric i artístic que serà una gran descoberta per a molts visitants.
Com mira Sant Cugat el seu passat?
Els vilatans estan molt orgullosos de la seva història. Fa poc hem desplegat les noves plaques que informen, in situ, del principal patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat. El Museu de Sant Cugat, amb la seu central ubicada en el claustre del monestir, és un centre d'interpretació excel·lent per iniciar la visita. Mantenim programes de recerca i difusió, amb ampliació constant de fons, exposicions temporals, programacions educatives, culturals i de lleure, i de cooperació amb altres museus. Celebrem les ‘Jornades de Patrimoni Viu', en les quals participen moltes entitats culturals, i mantenim el camí dels Monjos, que ens connecta amb altres monestirs benedictins. També fomentarem el ramal del camí de Sant Jaume que passa per la vila.
Un dels espais culturals més especials de la ciutat és, sens dubte, el Museu del Tapís Contemporani.
El Museu del Tapís Contemporani, ubicat a la Casa Aymat, és l'antiga fàbrica on es van teixir tapissos de Picasso, Miró i Tàpies, i on l'Escola Catalana del Tapís, impulsada els anys 60 pel jove artista Josep Grau-Garriga, va revolucionar la concepció estètica i tècnica d'aquesta modalitat artística. Les innovacions de Grau-Garriga en l'art del tapís el van projectar internacionalment. A banda de l'exposició permanent que hi tenim, vam obrir fa poc una magna exposició retrospectiva que durarà fins Nadal i que havia d'inaugurar l'artista, però el seu inesperat traspàs ho va impedir. Josep Grau-Garriga, un català universal, és, sens dubte, l'artista santcugatenc amb més projecció.
Quins altres equipaments culturals podran visitar els que s'apropin fins a Sant Cugat?
Recomanaria, a banda de la visita a fons del monestir, el Museu, el recinte monacal i la vila vella, i el Celler Cooperatiu, de l'arquitecte Cèsar Martinell, testimoni del passat agrícola de la vila i que es troba en procés de restauració.
Vostè és historiador i autor de diverses obres històriques i de ficció. Què pot aportar un historiador a la política i què pot fer la política per un historiador?
Un historiador pot aportar perspectiva, sensibilitat, complicitat a la política… però a la inversa l'aportació és nul·la. Els problemes del dia a dia de la política local m'absorbeixen del tot i desactiven l'historiador. Amb prou feines vaig poder assessorar una mica l'arrencada de la sèrie ‘Ermessenda' de TV3, fer un parell de conferències en quatre anys i un assaig. A banda d'això, l'aturada com a historiador ha estat gairebé total i tinc clar que no podré reprendre aquesta faceta fins que deixi la política activa.
Què representa per a una vila com Sant Cugat del Vallès acollir la celebració del Dia SÀPIENS?
És una oportunitat per difondre els tresors històrics i artístics de la nostra ciutat. El nostre monestir —un bon exemple de la transició del romànic al gòtic català— era un dels centres de poder més importants de l'antic comtat de Barcelona i punta de llança de repoblació. La vila medieval de Sant Cugat, les esglésies escampades pel terme municipal, les masies, les cases modernistes… tot plegat convida a un passeig històric i artístic que serà una gran descoberta per a molts visitants.
Com mira Sant Cugat el seu passat?
Els vilatans estan molt orgullosos de la seva història. Fa poc hem desplegat les noves plaques que informen, in situ, del principal patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat. El Museu de Sant Cugat, amb la seu central ubicada en el claustre del monestir, és un centre d'interpretació excel·lent per iniciar la visita. Mantenim programes de recerca i difusió, amb ampliació constant de fons, exposicions temporals, programacions educatives, culturals i de lleure, i de cooperació amb altres museus. Celebrem les ‘Jornades de Patrimoni Viu', en les quals participen moltes entitats culturals, i mantenim el camí dels Monjos, que ens connecta amb altres monestirs benedictins. També fomentarem el ramal del camí de Sant Jaume que passa per la vila.
Un dels espais culturals més especials de la ciutat és, sens dubte, el Museu del Tapís Contemporani.
El Museu del Tapís Contemporani, ubicat a la Casa Aymat, és l'antiga fàbrica on es van teixir tapissos de Picasso, Miró i Tàpies, i on l'Escola Catalana del Tapís, impulsada els anys 60 pel jove artista Josep Grau-Garriga, va revolucionar la concepció estètica i tècnica d'aquesta modalitat artística. Les innovacions de Grau-Garriga en l'art del tapís el van projectar internacionalment. A banda de l'exposició permanent que hi tenim, vam obrir fa poc una magna exposició retrospectiva que durarà fins Nadal i que havia d'inaugurar l'artista, però el seu inesperat traspàs ho va impedir. Josep Grau-Garriga, un català universal, és, sens dubte, l'artista santcugatenc amb més projecció.
Quins altres equipaments culturals podran visitar els que s'apropin fins a Sant Cugat?
Recomanaria, a banda de la visita a fons del monestir, el Museu, el recinte monacal i la vila vella, i el Celler Cooperatiu, de l'arquitecte Cèsar Martinell, testimoni del passat agrícola de la vila i que es troba en procés de restauració.
Vostè és historiador i autor de diverses obres històriques i de ficció. Què pot aportar un historiador a la política i què pot fer la política per un historiador?
Un historiador pot aportar perspectiva, sensibilitat, complicitat a la política… però a la inversa l'aportació és nul·la. Els problemes del dia a dia de la política local m'absorbeixen del tot i desactiven l'historiador. Amb prou feines vaig poder assessorar una mica l'arrencada de la sèrie ‘Ermessenda' de TV3, fer un parell de conferències en quatre anys i un assaig. A banda d'això, l'aturada com a historiador ha estat gairebé total i tinc clar que no podré reprendre aquesta faceta fins que deixi la política activa.