Durant 400 anys, Sardenya va pertànyer a la corona catalanoaragonesa. L’ocupació de l’illa va començar el 1323, amb Jaume II, però la pacificació no es va aconseguir fins al 1420, gairebé cent anys més tard, amb Alfons IV el Magnànim. Per què la dominació va trigar tants anys a ser estable? La resposta la trobareu al SÀPIENS de juny, que arriba avui al quiosc.
I és que els sards no ho van posar gens fàcil al Casal de Barcelona, que, al llarg de més d’un segle, va invertir múltiples esforços a dominar aquest territori, un enclavament geoestratègic important que atorgava el control de la navegació a la Mediterrània occidental. Els abusos que van cometre els catalans van generar un esperit de rebel·lió constant a l’illa, que es va revoltar una vegada darrere l'altra contra la presència estrangera.
Al SÀPIENS de juny ens endinsem en la conquesta catalana de Sardenya, i ho fem en un reportatge signat per l’historiador i escriptor Jordi Mata i assessorat per l’historiador Pol Junyent. Un article en què revivim totes les batalles que es van succeir durant aquest conflicte i en què us presentem tots els personatges que les van protagonitzar. Descobrireu per què la corona catalanoaragonesa estava tan interessada en Sardenya, per què va ser tan difícil mantenir-hi la pau i com va aconseguir, finalment, dominar el territori. Entendreu per què, per tot plegat, alguns historiadors ha qualificat aquesta conquesta com el Vietnam català.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Investigacions com aquesta només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.