Dia 1. L'arribada a Catània
Després de trobar-nos a l'aeroport de Barcelona ahir a la tarda (alguns, molt puntuals!), i d'arribar a l'aeroport de Catània ben tard al vespre, els viatgers del cinquè viatge a Sicília vam agrair que el trajecte fins a l'hotel només durés vint minuts. Calia agafar forces per començar, l'endemà, un primer dia molt i molt complet!
No hi ha millor manera de començar el viatge, després de descansar la primera nit a l'hotel de Catània, que llevar-nos amb les millors vistes de l'Etna, un volcà en plena activitat i la muntanya més alta de Sicília. És també el volcà més actiu d'Europa, just després de l'Stromboli, i ens impressiona, fumejant, amb els seus imponents 3.300 metres d'altitud. L'historiador Martí Carbonell, el guia que ens acompanyarà durant tota l'aventura siciliana, diu que som afortunats de veure'l tan descobert.
Mentre en Francesco, el nostre autista –conductor, en italià– ens porta fins a Siracusa, la ciutat grega més important de Sicília, en Martí aprofita per introduir-nos en la història de l'illa més gran de la Mediterrània, amb la qual els catalans tenim una història compartida de més de quatre segles. "La situació estratègica de Sicília ha fet que al llarg de la història hagi estat disputada i dominada per diversos pobles. Abans de l'arribada dels grecs, que van fundar colònies com Naxos, Catània o Agrigent, els fenicis ja s'havien establert en indrets de la costa occidental com Palerm. Després, els romans s'apoderarien de l'illa, i en els segles següents seria ocupada pels vàndals, els bizantins, els musulmans, els normands, els Hohenstaufen, els Anjou…".
El període català
I arribem al segle XIII, quan apareixen en escena els catalans. Descontenta amb el govern dèspota dels francesos, la població siciliana va demanar ajuda a Pere el Gran per fer-lo caure. "I per què ho va fer?", pregunta en Martí. "Doncs perquè estava casat amb Constança de Sicília, considerada legítima hereva del regne. És així com, el 1282, s'organitzaren les Vespres Sicilianes, una revolta que aconseguiria expulsar els Anjou i coronaria Pere el Gran com a rei de Sicília". S'inaugurava així el període català de 150 anys i l'illa es convertia en un dels territoris més importants de la corona catalanoaragonesa.
El relat està molt interessant, però en Martí el deixa aquí. "De les Vespres Sicilianes us en donaré fins a l'últim detall quan arribi el moment", diu. Només ha afegit un detall: "el vermell i el groc de la bandera siciliana són els colors de la corona catalanoaragonesa, i també els colors de les dues ciutats que van liderar la revolta de les Vespres Sicilianes, Palerm i Corleone".
Després del període català, l'illa va passar a formar part de l'imperi hispànic fins a la Guerra de Successió; després, a la dinastia dels Savoia, i, posteriorment, se la disputarien els Borbons i els Àustria fins a la reunificació italiana de Garibali.
Siracusa, Saragossa de Sicília
I, amb tot plegat, arribem a Siracusa. Fundada pels grecs al segle XVIII aC, va esdevenir una de les ciutats més importants de la Mediterrània. En l'època de Pere el Gran, era coneguda com la Saragossa de Sicília, segons les cròniques de Bernat Desclot.
Només arribar-hi, des de l'autocar, observem un edifici que se'ns apareixerà des de tots els punts de la ciutat: el santuari Madonna delle Lacrime, un monument punxegut i triangular que els siracusans coneixen amb el malnom de l'espremedora de llimones. El veiem també des del Parc Arqueològic de Neàpolis, la primera visita del dia. Un indret amb unes pedreres impressionants, un dels teatres grecs més antics del món i un amfiteatre romà que és el tercer d'Itàlia després del Colosseu i de l'Arena de Verona.
"Buongiorno, benvenuti nella città mia. Siamo a Sarausa!". L'arqueòloga Cristina, la guia local que ens acompanyarà durant el nostre dia, ens ha rebut amb una llarga frase en sicilià. Comencem el recorregut al teatre grec, edificat al segle V aC, tot i que la part més moderna data del III aC. Inicialment, tenia una capacitat per a 15.000 espectadors, però l'actual n'acull més de 4.000. Després, hem visitat la pedrera, d'on els grecs extreien la pedra calcària amb què van construir tot el parc. Entrem a les diverses coves, fugint de la calor, i descobrim unes escultures de grans dimensions que formen part d'una exposició temporal de l'artista polonès Igor Mitoraj.
Del Parc Arqueològic, la principal atracció és l'Orella de Dionís, la cova més particular de totes, amb una forma i una acústica increïbles. Sembla que aquest nom li va donar el pintor Caravaggio l'any 1586, i també es diu que, en aquest indret, Plató es va inspirar per escriure el mite de la caverna. Abans se la coneixia com la cova que parla, per l'eco i l'acústica.
"Conta la llegenda que el tirà Dionís I de Siracusa l'utilitzava com a presó i podia escoltar les converses dels presoners des d'un lloc amagat. Aquells que criticaven el tirà eren decapitats", explica la Cristina. També ens explica que, en aquesta cova, la tradició és cantar. Així que els viatgers Sàpiens-Tarannà n'hem provat l'acústica cantant Els Segadors.
L'illa d'Ortígia
Ens encaminem cap a Ortígia, el casc antic de Siracusa, una l'illa que està connectada amb la resta de la ciutat per dos ponts. Hi accedim pel de Santa Llúcia, patrona de la ciutat, i arribem a la plaça del Duomo, també coneguda com la plaça Blanca, on visitarem la catedral erigida sobre un antic temple grec dedicat a la deessa Atena. Els bizantins la van convertir en església; els musulmans, en mesquita, i, després, va tornar a ser una església. Rere una primera façana rococó, i una segona de barroca, al seu interior ens sorprèn descobrir que es conserven les columnes originals de l'antic temple grec.
A tocar de la plaça del Duomo, trobem el Palau Borja, un dels molts que aquesta nissaga valenciana va comprar arreu d'Itàlia. En aquest, hi van viure els descendents dels papes Calixt III i Alexandre VI, en els segles XVI i XVII. Als carrers del centre històric en veiem molts, de palaus, i és que "Siracusa va ser una ciutat on es van establir molts mercaders catalans, valencians i mallorquins en els segles XV i XVI", ens explica en Martí. Més enllà de la seva importància comercial, també tindria un gran relleu polític i diplomàtic, perquè s'hi instal·laria un consolat de mar.
Seguim el recorregut i arribem fins a la font d'Aretusa, que amaga plantes de papir on neden els ànecs. La Cristina ens explica la llegenda segons la qual la nimfa Aretusa va ser convertida en font per escapar-se de l'assetjament d'Alfeu, déu del riu on ella es banyava. "Això no és amor, és stalking!", exclama.
I abans de fer una pausa per dinar, visitem el Museu Bellomo; concretament, la sala que dedica al gòtic català. Ens sorprenen peces com un relleu de Santa Eulàlia de Barcelona, amb l'escut de la ciutat; el mausoleu d'Elionor d'Aragó, la filla de Pere el Cerimoniós; una làpida funerària d'un cavaller català del segle XV, Joan Sabastida, que conté l'únic document escrit en català que es conserva a Sicília, i nombroses mostres de ceràmica valenciana. També ens sorprèn descobrir que, a Itàlia, l'art d'aquesta sala no es coneix com a gòtic català, sinó com a gòtic internacional o mediterrani. En fi…
Un passeig en barca amb Raffaella Carrà
Després de dinar una deliciosa pasta amb peix espasa i un pastís de bacallà amb patata, ens espera una sorpresa al port d'Ortígia. Un passeig en barca per la costa de Siracusa que ens ha permès admirar la ciutat des del mar. Hi hem vist la catedral, el castell de Frederic II, les muralles, la facultat d'arquitectura… i hem entrat a la cova de l'amor, on en Caetano i l'Emiliano, els nostres patrons, ens han ensenyat formes i figures a la roca. Tot plegat, fent una copa i ballant al ritme d'una tarantel·la i de la música de Raffaella Carrà. Només ens ha faltat una cosa: el banyador!
Catània, ciutat resilient
I, sembla mentida, però avui encara ens sobra una estona per fer una visita express a Catània, que es caracteritza per les seves construccions de pedra volcànica. Una ciutat que, segons ens explica el nostre guia local, l'Antonio, "ha estat parcialment destruïda fins a nou vegades per l'Etna!". Una ciutat resilient que ha passat per nombroses tragèdies al llarg de la seva història, tant bèl·liques com naturals.
Un exemple d'aquestes catàstrofes és la catedral de Santa Àgata, patrona de la ciutat. Construïda al segle XI sobre els antics banys termals romans, ha patit diverses reconstruccions a causa dels múltiples terratrèmols i erupcions. Segons explica la llegenda, Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va torturar, tallant-li els pits. Avui, a les pastisseries de tota la ciutat es pot degustar un dolç típic amb forma de pit, en honor a la patrona.
L'Antonio ens ha fet un recorregut pel centre històric de Catània on hem vist esglésies, convents i molts palaus. Hem passat per l'església de Santa Anna, seu de la Reial Casa d'Aragó, de Mallorca i de Sicília; pel palau on va néixer el compositor Vincenzo Bellini, i per la biblioteca on es va rodar una part de la pel·lícula El nom de la rosa. Finalment, hem acabat a la plaça Universitat, on, el 1434, el rei Alfons el Magnànim va crear la primera universitat de Sicília.
1) Comencem el 5è i últim viatge #SàpiensSicília amb @TarannaViajes i @mcarbonellsalom! Ho fem, després de sortir de Catània amb unes vistes impressionants de l'Etna, a Siracusa, una important ciutat grega fundada al segle VIII aC. La primera parada és el Parc Arqueològic de… pic.twitter.com/d4dL97pGzv
— Sapiens.cat (@sapienscat) June 18, 2024
Dia 2. Taormina i Messina
Després de l'intens dia d'ahir, el d'avui ha estat una mica més tranquil. De bon matí ens hem acomiadat de Catània per dirigir-nos a Taormina, una ciutat encantadora situada al cim de la muntanya Taure. Com Siracusa, va ser fundada pels grecs al segle VIII aC. De fet, és la primera colònia que van fundar, i van posar-li el nom de l'illa grega d'on venien: Naxos.
Ens trobem amb el Nicola, el nostre guia local, a la porta Messina, i hem caminat fins a la plaça de Santa Caterina, l'antiga àgora de la ciutat. Si haguéssim seguit caminant hauríem arribat a la porta Catània, l'altra porta d'entrada. Ens aturem davant del Palau Corvaja, d'estil gòtic català, que al costat té l'església de Santa Caterina. En aquest edifici es va reunir el primer parlament de l'illa de Sicília. "Quina sort teniu de poder-ne veure l'interior", diu el Nicola, i ens explica que feia un any que estava tancat.
Després visitem el teatre grec, construït al segle III aC i transformat posteriorment pels romans. S'hi poden apreciar les dues etapes en els materials de construcció: els grecs van fer servir blocs de pedra rectangulars, i els romans, maons. Amb una capacitat per a 5.000 espectadors, és un dels més espectaculars de l'època hel·lenística i avui, ens explica en Nicola, "encara acull concerts, peces teatrals i fins i tot un festival de cinema, on l'any passat va venir Francis Ford Coppola per celebrar el trentè aniversari d'El Padrí". Avui, també és excepcional per la seva situació alçada, amb unes vistes immillorables de l'Etna, la badia de Naxos i l'estret de Messina.
'Futtitinni!'
Per obrir la gana, durant l'estona lliure alguns viatgers ens unim a la munió de turistes que passegen pel carrer principal, el Corso Umberto, per visitar, per recomanació del Martí, una botiga que ven roba amb frases estampades en sicilià. Ell va causar furor, ahir, amb una samarreta on es llegia Futtitinni, que en català significa 'tant se me'n fot'. Alguns sortim de la botiga amb samarretes i gorres per regalar a familiars i amics. Esperem que qui rebi aquests regals no ens malinterpreti i es pensi que no ens ha agradat aquest viatge!
Ens entaulem al restaurant Porta Messina, al costat d'un grup de turistes que participa en un showcooking de pizzes casolanes maridat amb (molt) vi. El Francesco, el nostre autista, assegura que, si ells han de cuinar la nostra pizza, no la pensa tastar! Fos qui fos el xef, tots els antipasti sicilians (caponata, arancini, formatges locals, salume) i les pizzes que degustem eren deliciosos. Després de dinar, deixem Taormina i pugem al bus cap a Messina, una ciutat de nova construcció que va ser completament destruïda per un terratrèmol el 1908.
Comencem la ciutat per la teulada, observant-la des del mirador de Cristo Re, des d'on també tenim una vista privilegiada de l'estret de Messina. "L'interès per connectar els tres quilòmetres de mar que separen Sicília de la península Itàlica ja és present a les cròniques gregues i romanes", comenta en Martí. Al llarg dels segles, hi ha hagut nombrosos projectes sobre la taula, tots fallits. Ara, el govern de Giorgia Meloni ha reobert el debat de la construcció d'un pont penjant. "Us diré, en primícia, que dilluns començaran les obres del pont de l'estret de Messina…", diu, sorprenent els viatgers. "El que no us he dit és de quin any!".
L'església dels catalans
Al centre ens espera la Giovanna, la nostra guia local, per acompanyar-nos en una de les visites més especials del viatge: l'església de la Santissima Annunziata dei Catalani. Construïda al segle XII sobre un antic temple pagà dedicat al déu Neptú, és un magnífic exemple d'arquitectura arabonormanda. És precisament un dels pocs edificis que es va salvar del terratrèmol i, a conseqüència d'això, ara es troba per sota del nivell del carrer. S'explica que aquest va ser el primer lloc on va anar a pregar Pere el Gran un cop va desembarcar a l'illa, després de la conquesta de Malta. A fora, en un lateral, es distingeix l'escut de la casa de Barcelona. En veurem més a l'interior, on hi ha enterrats diversos comerciants catalans. La nostra sort continua, i és que la Confraria de Sant Antoni, qui regenta l'església, l'ha obert especialment per a nosaltres.
A tocar de l'església dels catalans, visitem la catedral de Messina. Edificada al segle XII, en època normanda, conserva pocs elements de l'original, després de patir nombrosos desastres: un terratrèmol el 1783, el gran terratrèmol del 1908 i un bombardeig de la Segona Guerra Mundial, el 1943. Tot i així, el seu interior és magnífic. Al costat de la façana, ens quedem fascinats amb la torre campanar i el seu rellotge, que resulta ser el rellotge astronòmic més gran d'Europa.
La màfia palermitana
A mitja tarda, tornem a pujar a l'autocar en direcció a Palerm. Quan arribem a la Conca d'Oro, l'àrea metropolitana de la ciutat, en Martí ens explica que la màfia siciliana va néixer precisament en aquest indret. "Ens hem de remuntar al segle XIX, quan algunes famílies palermitanes es van enriquir amb el conreu i el comerç de cítrics –especialment, llimona i bergamota– amb el Regne Unit. L'enorme crisi econòmica que el sud d'Itàlia vivia després de la reunificació va fer proliferar els robatoris de cítrics, i aquests terratinents van començar a organitzar unes milícies per vigilar els seus camps. Amb el temps, aquesta mena de sometents es convertirien en l'organització que tots coneixem: la Cosa Nostra". De fet, com ens explica en Martí, la paraula màfia significa, en sicilià, 'defensar el que és teu'.
Ràpidament, aquesta organització es va escampar cap a l'interior, on es va aprofitar de l'extrema pobresa rural, i també va emigrar, creant la branca americana als Estats Units. El que va començar amb les llimones, dècades després va passar al negoci de la droga, a la prostitució i al tràfic de persones, fins que hi havia tantes persones implicades que l'estat va decidir intervenir-hi. Després d'unes dècades de violència extrema, amb atemptats constants contra policies, polítics, jutges i periodistes, els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino van posar en marxa una macrooperació judicial contra la màfia. Tots dos acabarien assassinats l'any 1992.
Encara que actualment té poca força, tant a la carretera que ens ha portat fins a Palerm –en molt mal estat– com a l'entrada de la ciutat –extremament bruta–, comprovem dos dels sectors en els quals la màfia encara és present: la construcció –guanyant concursos d'obra pública– i la recollida d'escombraries –embrutant la ciutat per poder-ne controlar la gestió.
Amb aquesta història tan interessant, arribem a l'hotel de Palerm. Després d'una dutxa refrescant, tanquem el dia amb una interessantíssima conferència sobre la conquesta de Sicília a càrrec d'en Martí Carbonell. Ha explicat els antecedents i les conseqüències de les Vespres Sicilianes, però ha continuat reservant "la versió estesa" per quan visitem el lloc on es van produir.
1) Comencem el 2n dia #SàpiensSicília a Taormina, situat al cim de la Muntanya Taure. Entrem per la Porta Messina i comencem el nostre recorregut al Palazzo Corvaja, d'estil gòtic català. En aquest edifici es va establir el primer parlament de Sicília. Tenim sort de veure'n… pic.twitter.com/ILEp7XjSbY
— Sapiens.cat (@sapienscat) June 19, 2024
Dia 3. Descobrint Palerm
Els dos últims dies del nostre viatge els dedicarem a Palerm, la capital siciliana. La nostra guia d'avui, la Thea, ens rep al mateix hotel, i amb ella sortim a descobrir la ciutat. Després de creuar la porta dedicada a Carles V, arribem al Palau dels Normands, també conegut com a Palau Reial. "Quina sort hem tingut, no hi ha gent!", exclama la Thea, i ens explica que acostumen a formar-se unes cues infinites, a ple sol, que poden durar ben bé una hora. Sembla que nosaltres podrem visitar-lo tranquil·lament, sense multituds… si no anem a la presó per la navalla del Ramon. L'ha hagut d'amagar al jardí exterior, on, pel que ens explica la guia, van a parar les navalles de tots els visitants. Esperem que, a la sortida, reconegui la seva!
"El Palau dels Normands és un resum de la història de Palerm", diu la Thea. Efectivament, hi ha restes de la muralla cartaginesa, terres romans, murs àrabs i la capella Palatina –normanda i la veritable joia del conjunt. Encarregada pel rei Roger II al voltant del 1130, ens deixa absolutament bocabadats. El terra àrab, els mosaics bizantins amb escenes de l'Antic i el Nou Testament, el Pantocràtor, el sostre persa de fusta, fet amb mocàrabs… Són exemples d'una magnífica fusió de cultures i del moment de gran convivència i tolerància que es va viure amb els normands. I és que els normands –descendents dels vikings cristianitzats–, quan van establir-se a l'illa per l'encàrrec del Papa d'expulsar els musulmans, van quedar tan meravellats de tot el que van trobar en els àmbits social, cultural, científic i arquitectònic, que no van expulsar-los, sinó que hi van conviure. "Es va iniciar així un període de simbiosi política i religiosa que avui observem a la capella Palatina".
No se'ns escapen, gràcies a l'atenció del Martí, els nombrosos escuts a les parets amb les quatre barres catalanes, que s'hi van incorporar durant el període català. L'únic que no hem pogut veure és el Parlament, ja que avui hi ha activitat parlamentària. I és que el Palau dels Normands continua sent, segles d'anys després, seu de govern.
La coronació de Pere II el Gran
De camí a la catedral, passem pel Palazzo Sclafani, un dels primers edificis construïts en el període catalanoaragonès, i arribem a la catedral, el lloc de culte més important de Palerm. Va ser aquí on Pere el Gran va ser coronat rei de Sicília el 9 de novembre del 1282. També Alfons el Magnànim, qui va fer construir una de les portalades laterals. Actualment, s'hi conserven tombes reials, com la de Roger II, Frederic II Stupor Mundi i la seva primera esposa, la princesa Constança d'Aragó.
A continuació passegem pel mercat del Capo, amb parades de menjar i de records, i la Thea aprofita per explicar-nos una de les moltes llegendes que hi ha sobre els famosos caps de moro de ceràmica que es venen a tot arreu. "Una noia de Palerm es va enamorar d'un musulmà i, quan va descobrir que estava casat, li va tallar el cap. El va enterrar al jardí i, com si fos un gerro, hi va plantar alfàbrega al damunt. Sembla que aquella alfàbrega era la més exuberant de Palerm".
Finalment, hem arribat a l'església de la Mercè, fundada al segle XV pels pares mercedaris, un orde que es dedicava al rescat de captius cristians a mans dels àrabs. Ens l'obren expressament per a nosaltres… Un altre cop! No podem tenir més sort. Hi trobem la presència de les quatre barres, tant a l'interior com a l'exterior. I ens sorprèn descobrir que, durant les festes de la Mercè, que se celebren el primer diumenge després del 24 de setembre, els carrers del barri de Capo s'engalanen amb els colors de la corona d'Aragó i l'església és completament coberta de groc i vermell.
Les quatre cantonades
Caminem per la Via Maqueda, plena de restaurants i botigues, i arribem fins a Quattro Canti, el centre neuràlgic i un dels llocs històrics més originals de la ciutat. Es coneix com les quatre cantonades per la confluència de quatre palaus barrocs. A pocs metres hi ha la plaça Pretoria, amb la monumental Fontana della Vergogna. Originalment, va ser construïda a Florència, però va ser comprada pel govern municipal, desmuntada en 664 peces, traslladada en vaixell i muntada de nou, el 1573, a Palerm. La Thea ens dona dues possibles explicacions del seu nom: "es diu que la nuesa de les seves escultures va escandalitzar les monges de l'adjacent convent de Santa Caterina, que sortien de nit amb martells per arrencar-los les parts pudoroses. L'altra teoria fa referència a la fortuna que va costar desmuntar-la i portar-la fins aquí".
Abans d'anar a dinar, fem una última parada a l'antiga església de Santa Eulàlia dels Catalans, al bell mig de Vucciria (un nom molt similar a la Boqueria), el barri català de Palerm. Aquí és on es van instal·lar els catalans que van traslladar-se a la ciutat després de l'arribada de Pere II el Gran. De l'antic edifici, el primer que es va construir després de les Vespres Sicilianes, només en queda l'escut de la casa de Barcelona. Avui acull l'Institut Cervantes. A pocs metres, a la plaça Garrafello, ens mostren la llotja dels catalans, abans de seure a dinar uns merescuts plats típics sicilians: pasta amb ragù de peix i rotllets de peix espasa. Bon profit!
Amb l'estómac ple, continuem amb una visita panoràmica des del casc antic fins a la zona dels teatres, a la part més nova de Palerm. Dalt del bus, sortim per la Porta Nova i passem per la Mura delle Cattive (el passeig de les Vídues), el Palazzo Butera, la Villa Giulia –el primer jardí públic d'Europa–, el jardí botànic, l'església de Santo Domingo –on està enterrat el jutge Falcone... fins que arribem al Teatro Politema, construït el 1874 i dedicat a Garibaldi. Després el compararem amb el Teatro Massimo, que es va començar a construir un any després per a l'elit de la ciutat, en considerar que el Poliotema era massa popular. "És el més gran d'Itàlia i el tercer més gran d'Europa, però molts dels turistes el visiten perquè s'hi va rodar la famosa escena d'El Padrí III en què Mary, la filla de Michael Corleone, és assassinada a l'escalinata".
Tenim la resta de la tarda lliure i la majoria no ens ho hem pensat dos cops: hem tornat al convent de Santa Caterina per tastar els cannoli dels que tant ens havia parlat el Martí. Boníssims!
1) El 3r dia #SàpiensSicília visitem el Palau dels Normands de Palerm, seu del Parlament des de fa segles. L'estrella és la Capella Palatina, feta construir per Roger II. És una fusió magnífica de les cultures bizantina, llatina i àrab, i una mostra del període de convivència que… pic.twitter.com/poysaIB8IP
— Sapiens.cat (@sapienscat) June 20, 2024
Dia 4. Últim dia a Palerm
Avui, últim dia a l'illa, aprofitem el matí per visitar els pocs llocs que ens han quedat pendents a Palerm abans de marxar cap a l'aeroport. Iniciem la ruta a peu des de l'hotel, amb la guia que ens acompanyarà avui, la Monica, i comencem a descobrir el barri de Kalsa, el barri musulmà de la ciutat.
Aquest passeig, en què veiem nombrosos palaus, ens serveix per descobrir un altre cop com de present va ser el gòtic català a Palerm. Un dels millors exemples és el primer edifici que visitem, el Palau Abatellis. El va fer construir Francesco Abatellis a finals del segle XV per a la seva esposa d'origen barceloní, Eleonora Soler, i actualment és una galeria d'art.
Continuem i trobem el Palazzo Cefalà, el Palazzo del Duca Castrofilippo, la Piazza Aragona –que, segons la Monica, va ser el primer punt de trobada dels soldats de Pere II el Gran–, la Piazza Revoluzione i finalment arribem a l'esperada Piazza Croce dei Vespri. Ara sí que ens explicaran bé els fets de les Vespres Sicilianes!
La revolta siciliana
El Martí ens recorda que l'illa estava sota les mans de Carles d'Anjou, que governava de manera dèspota, i ens llegeix alguns passatges de les cròniques de Bernat Desclot que exemplifiquen els abusos que els angevins cometien amb la població local: violència, violacions, impostos... Els sicilians se'n volien desfer, i van demanar ajuda a Pere II el Gran, que estava casat amb Constança, filla del rei Manfred I de Sicília, qui consideraven legítima hereva del regne de Sicília.
"Sembla que tot va esclatar quan uns soldats francesos van violar una jove siciliana a la sortida de missa de vespres", explica. Aquell 31 de març del 1282, Joan de Pròixida, acompanyat de nombrosos sicilians, va assassinar diversos soldats francesos. En dos dies van morir 2.000 soldats, i en els següents mesos, la xifra va pujar a 4.000. "Per reconèixer els francesos, es diu que els feien pronunciar la paraula siciliana ciciro ('cigró'), perquè no la sabien pronunciar bé".
La revolta va aconseguir expulsar Carles d'Anjou i el Parlament sicilià va fer un requeriment perquè Pere el Gran prengués possessió de l'illa. I així ho va fer. Les Vespres Sicilianes i la conquesta de Sicília van donar peu a l'expansió de la corona catalanoaragonesa per la Mediterrània. "La plaça on ens trobem ara, però, no és el lloc exacte on va esclatar la revolta –diu en Martí–. És recordada amb aquest nom perquè hi van ser enterrats els primers soldats francesos assassinats. El fossar va aparèixer en una excavació arqueològica i, efectivament, els cossos es van datar de finals del segle XIII. Per saber si eren francesos o no, jo els faria pronunciar ciciro!".
El comiat
Abans de continuar el recorregut, a la mateixa plaça, la Monica ens mostra el Palazzo Bonet i el Palau de Valguarnera-Gangi, on es va gravar la icònica escena del ball d'Il Gattopardo entre Claudia Cardinale i Alain Delon. Després seguim per l'església de Santa Anna, la Piazza San Francesco, els jardins Garibaldi, el Palazzo Steri –propietat dels Chiaramonte, partidaris dels francesos i enemistats amb els Sclafani, el palau dels quals vam visitar ahir– i, finalment, arribem a l'església de Santa Maria della Catena. El seu nom, explica en Martí, "prové de la cadena que sortia de l'edifici i arribava fins al port per barrar el pas als vaixells enemics. Conta la llegenda que hi havia uns presos catalans encadenats que pregaven a la Mare de Déu de Gràcia per ser alliberats. De sobte, un raig de sol va fondre les cadenes i els va alliberar".
Abans d'arribar al punt de partida de la nostra ruta d'avui, on ens espera l'autocar que ens portarà a l'aeroport, veiem un gran mural dedicat als jutges Falcone i Borsellino que reprodueix l'última foto en què apareixen junts abans de ser assassinats. Més tard, ja a la carretera, passarem pel punt exacte on el cotxe de Giovanni Falcone va volar pels aires, i on ara hi ha un monument. Ara sí, ens acomiadem de Sicília i arribem a Barcelona tot recordant els bons moments que hi hem viscut.
1) Avui, últim dia del 5è viatge #SàpiensSicília, recorrem el barri de la Kalsa, l'antic barri musulmà, on tenim l'hotel. La primera parada és el Palau Abatellis, exemple del gòtic català del segle XV. El va fer construir Francesco Abatellis per a la seva esposa barcelonina,… pic.twitter.com/Krd5Ks4hgg
— Sapiens.cat (@sapienscat) June 21, 2024