Crònica del primer viatge 'Sàpiens' a Budapest

L'editor de la revista, Jordi Creus, ens explica, dia a dia, aquesta nova escapada que hem organitzat amb l'agència Tarannà a la capital d'Hongria

El Parlament d'Hongria, visible des de qualsevol punt de Budapest, destaca tant per la seva majestuositat com per la seva bellesa
El Parlament d'Hongria, visible des de qualsevol punt de Budapest, destaca tant per la seva majestuositat com per la seva bellesa Jordi Creus
5 d'octubre del 2024
Autor
Jordi Creus

Dia 1. Una capital espectacular

A primera hora del matí ja érem a l'aeroport de Barcelona per viatjar cap a Budapest, una de les capitals més boniques, interessants i plenes d'història del Vell Continent. Només arribar, he pogut comprovar que el grup de persones d'aquest primer viatge Sàpiens-Tarannà a la capital hongaresa era molt heterogeni. Tant pel que fa a la procedència de cada un d'ells (la Cerdanya, el Vallès Oriental i Occidental, el Pallars Sobirà, el Maresme, l'Anoia, Barcelona...) com per la presència tant de persones habituals als nostres viatges com d'altres que viatgen amb nosaltres per primera vegada.

Però totes elles tenen una cosa en comú: les ganes de conèixer més coses sobre Budapest i també sobre els lligams d'aquesta ciutat i d'aquest país de l'est d'Europa amb Catalunya. I és que la distància que separa Catalunya i Hongria és molt considerable: 1.500 quilòmetres. I, en altres moments de la nostra història, aquesta distància era realment molt més insalvable que la que hi ha avui en dia. La distància també ha estat i és enorme si parlem des dels punts de vista cultural, lingüístic o polític. Però, tot i això, els dos països han tingut més relacions del que es podria arribar a pensar, especialment durant la llarga edat mitjana.

Un viatge esperat

Feia temps que des de Tarannà i Sàpiens teníem la intenció de fer aquest viatge. I ara, per fi, és una realitat gràcies a la complicitat de l'agència, al nostre guia de capçalera, en Martí Carbonell, i a tots els viatgers d'arreu de casa nostra a qui ha interessat la proposta.

Després de gairebé tres hores de vol sense cap mena d'incidència, hem arribat a l'Aeroport Internacional de Budapest Ferenc Liszt, el més important de tot el país i un dels més grans de tot l'est d'Europa, amb prop de 15 milions de passatgers anuals. L'aeroport porta el nom en hongarès del famós compositor i pianista Franz Liszt, un dels músics més importants del segle XIX, l'home que va revolucionar el piano com a instrument musical protagonista.

Després de l'arribada, ens hem trobat amb la nostra guia hongaresa, la Dora, i hem pujat a l'autocar que, conduït per l'Istvan, ens ha de dur a Budapest. Durant el viatge, la Dora ens ha ensenyat unes poques expressions molt populars en hongarès i ens ha explicat que el Danubi és el riu més blau del món. Aviat ho comprovarem!

La Dora també ens ha comentat diverses coses sobre la seva ciutat i el seu país abans d'arribar al costat del balneari Széchenyi, un dels més famosos de Budapest, on hem dinat en el restaurant del mateix nom.

 

Un castell copiat

La tarda ha començat amb una passejada per la zona de Pest. Primer ens hem aturat al castell de Vajdahunyad, situat a l'interior del Parc de la Ciutat. Tal com ha explicat la Dora, aquesta fortalesa és una còpia del castell de Hunyad, que està a Transsilvània, avui Romania. Inicialment, es va construir en cartró pedra per a l'exposició del 1896, però va tenir tant èxit que al cap de poc es va bastir de nou amb materials més resistents.

Poc després, ens hem dirigit a la plaça dels Herois, feta l'any 1896 per commemorar el mil·lenari del naixement d'Hongria. Allà hi ha les seus del Museu d'Art Modern i del Museu de Belles Arts. Presideix la plaça el Monument del Mil·lenni, amb les estàtues de 14 protagonistes de la història d'Hongria. I, al centre, la impressionant columna de 36 metre d'alt coronada per l'arcàngel sant Gabriel (avui en procés de restauració). Als peus de la columna destaquen les estàtues eqüestres de diferents cabdills magiars, amb Àrpàt, primer governant d'Hongria, al capdavant.

Budapest, a més de ser la capital d'Hongria, és el centre econòmic, industrial i polític del país. Actualment, viuen a la ciutat més d'un milió set-centes mil persones. La capital hongaresa es va constituir a finals del segle XIX amb la unió de Buda, Pest i la ciutat d'Òbuda, que antigament havia estat la capital del país.

Com a capital i centre econòmic, Budapest senyoreja sobre tota la república d'Hongria, que limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, al sud amb Sèrbia i Croàcia, a l'est amb Romania i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.

Amb les potències de l'Eix

La d'Hongria ha estat una història convulsa. Si ens centrem en el segle XX, el país va participar a la Segona Guerra Mundial al costat de les forces de l'Eix. De fet, forces hongareses van participar en les invasions de Iugoslàvia i de la Unió Soviètica.

De totes maneres, mentre les seves tropes combatien, els dirigents hongaresos van començar a negociar de manera secreta amb els Estats Units i la Gran Bretanya. Per això, per evitar una possible deserció, l'any 1944, les forces alemanyes van ocupar Hongria i van deposar el govern, que va recaure a partir de llavors en el filonazi Partit de la Creu Fletxada. L'any següent, les forces soviètiques, amb el suport de la resistència hongaresa, van entrar a Budapest.

Uns 300.000 soldats i prop de 100.000 civils hongaresos van perdre la vida durant els anys de la Segona Guerra Mundial i moltes ciutats, especialment Budapest, van patir molts danys a causa dels bombardejos. Durant els primers anys del conflicte, els jueus van patir discriminacions legals, però no van ser perseguits amb la mateixa intensitat que a altres indrets. Però amb l'ocupació alemanya del març del 1944, tant ells com els membres de la comunitat gitana van ser deportats en massa cap a camps de concentració i extermini.

Després de l'alliberament del país per part de les forces soviètiques, es va instaurar a Hongria un règim comunista dirigit pel Partit dels Treballadors Hongaresos. L'any 1956 hi va haver una revolta popular aixafada per les tropes del Pacte de Varsòvia. Amb la caiguda de la Unió Soviètica, Hongria canvià radicalment de bàndol i va ingressar a l'OTAN i a la Unió Europea. Actualment, el seu primer ministre és el populista de dretes Viktor Orbán, del partit Fidesz-Unió Cívica Romanesa, enquadrat dins del Partit Popular Europeu.

El Parlament més gran d'Europa

La visita estrella del dia, però, ha estat la del Parlament, un edifici que destaca tant per la seva grandiloqüència com per la seva bellesa. No debades, és un dels parlaments més grans d'Europa i, sens dubte, un dels més bonics, amb la seva majestuosa cúpula de 96 metres inspirada en la cúpula de l'església de Santa Maria del Fiore, a Florència, construïda per l'arquitecte italià Filippo Brunelleschi. L'espectacular edifici va ser bastit entre els anys 1885 i 1904 per més de mil operaris que van utilitzar uns 45 milions de maons, més de mig milió de pedres precioses i una cinquantena de quilos d'or.

Les joies de la coronació

Aquest edifici d'estil neogòtic està inspirat en el palau de Westminster de Londres i té una enorme façana de 268 metres de longitud. Després d'accedir-hi, hem pujat les 132 escales que permeten arribar a la quarta planta enmig d'unes parets daurades espectaculars. D'allà hem anat fins a l'Escalinata d'Honor i, després, hem pogut accedir a la sala central, situada sota la gran cúpula on, des de l'inici del segle XXI, s'hi mostren les joies de la coronació dels reis d'Hongria: la corona, el ceptre, l'espasa i el globus imperial.

Abans de marxar, encara hem pogut accedir a la seu de la cambra parlamentària. Actualment, el Parlament hongarès està format per 199 membres electes per un període de quatre anys. Les darreres eleccions van donar una folgada majoria al partit del primer ministre Viktor Orbán, populista de dretes, amb 116 escons que, sumats als 19 dels seus aliats del Partit Popular Democristià, li donaren la majoria absoluta.

Absolutament meravellats, hem sortit de l'edifici per anar cap a l'hotel, on ha tingut lloc la conferència de Sàpiens sobre els punts de relació al llarg de la història entre Hongria i Catalunya.

La sala central del Parlament i les joies de la Coronació
La sala central del Parlament i les joies de la coronació

Dia 2. Hi ha vida fora de Budapest

Després de llevar-nos i d'esmorzar a l'hotel, hem pujat a l'autobús per sortir fora de la capital. Durant el trajecte, hem creuat el Danubi pel pont Àspàd –de més d'un quilòmetre de llargada– i hem passat per davant de les ruïnes romanes d'Òbuda, el que havia estat la capital imperial de la província romana de Pannònia.

Tal com ens ha explicat el Martí, aquest territori va ser conquerit pels romans al segle I de la nostra era i van fundar Aquincum, una ciutat que al segle II ja tenia més de 40.000 habitants i tota mena d'instal·lacions, com mercats, botigues, temples, banys termals, teatres i amfiteatres. Al segle IV, però, la capital va caure en mans dels vàndals i va iniciar un procés de decadència. Les ruïnes que avui s'hi poden veure són només una petita part del que havia estat aquesta ciutat. Avui és un dels jaciments arqueològics més importants d'Hongria, encara amb moltes parts de l'antiga ciutat per desenterrar.

La Dora, la nostra guia hongaresa, per la seva banda, ens ha ensenyat a dir bon dia en hongarès (Jó reggelt) i ens ha instruït durant tot el trajecte fins a Visegrad de dades històriques i les més diverses anècdotes relacionades amb el Danubi, que ens ha acompanyat durant tot el viatge.

El viatge ha arribat fins al pintoresc poble de Visegrad, una vila ubicada al cor del Danubi en una posició estratègica. Des d'allà hem pujat fins al Turó dels Núvols, des d'on la boira ens ha impedit veure una vista espectacular sobre el riu, que en aquell indret fa un gir de 90 graus. Sobre el turó senyoreja la ciutadella, construïda pel rei Béla IV al segle XIII per protegir-se dels mongols. Precisament, aquesta fortalesa era clau per controlar la ruta comercial del Danubi.

 

L'antiga capital d'Hongria

Després de deixar enrere Visegrad, ens hem traslladat en autobús al nostre proper objectiu: Esztergom, la ciutat que va ser la primera capital d'Hongria i que avui és coneguda com la Roma d'Hongria, a causa de l'alt nombre de monuments i de patrimoni que conté. Amb un terme municipal superior als cent quilòmetres quadrats, actualment és poblada per menys de 30.000 habitants.

Entre les moltes joies que amaga la ciutat, destaca la seva basílica, la més gran de tot Hongria. Al castell d'aquesta ciutat (avui restaurat amb un pèssim gust) van néixer tant el fundador del regne d'Hongria, sant Esteve I, qui va convertir aquesta ciutat en el centre de l'Església catòlica hongaresa, com la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Recordem que Violant era filla del rei Andreu II i la seva segona esposa. S'explica que va rebre una educació francesa, amb valors que provenien de l'orde del Cister –uns valors que, anys després, l'ajudarien en la seva adaptació a un nou país, amb una llengua i uns costums molt diferents.

Jaume i Violant es van casar a la catedral de Barcelona el 8 de setembre del 1235. En quinze anys de matrimoni, la parella va tenir 10 fills, entre ells el futur conqueridor de Sicília Pere II el Gran. Violant d'Hongria va ser una reina estimada i una governant respectada, fins al punt que algunes de les seves aportacions van quedar recollides al Llibre dels fets, que va dictar el seu marit, Jaume I. Per la seva banda, el cronista Bernat Desclot la recorda afirmant que era "molt bella dona, e agradable a Déu e a son poble".

Violant va morir al santuari de Salas, a Osca, el 1251, i va ser sepultada, segons la seva última voluntat, al monestir de Santa Maria de Vallbona, del qual era benefactora. Es veu que la comitiva que va acompanyar les seves restes anava encapçalada pel seu marit i el fèretre va ser dipositat al presbiteri del temple, que actualment es pot visitar.

Com a curiositat, Violant és l'únic membre dels Árpád, la primera dinastia que va regnar a Hongria, les despulles de la qual no han estat mai profanades. Un privilegi de què, malauradament, no poden presumir totes les tombes reials.

Foto de grup davant la basílica d'Esztergon
Foto de grup davant la basílica d'Esztergom

Una basílica impressionant

Només arribar a Esztergom, hem visitat la seva basílica, l'anomenat Vaticà Hongarès, dedicada a sant Adalbert i a la Mare de Déu de l'Assumpció. El temple mesura 118 metres de llarg per 48 d'ample, amb una impressionant cúpula de 33 metres de diàmetre. Quan es va consagrar, l'any 1856, Franz Liszt va compondre la seva cèlebre Missa solemne i va dirigir personalment la cerimònia. Desgraciadament, l'església va resultar parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i va haver de ser restaurada.

Tal com ens ha explicat la Dora, la nostra guia hongaresa, a l'espectacular cripta de la basílica destaquen especialment dues tombes: la primera, la del cardenal Csernoch Janos, amb un impressionant monument amb la seva figura resant sota un àngel i cobert per una bandera de la monarquia hongaresa. Segons la Dora, aquesta imatge fa referència a les terres que Hongria no va poder retenir després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial. Recordem que Hongria va perdre dues terceres parts del seu territori i la meitat de la seva població.

L'altra tomba és la d'un altre cardenal: Jozsef Mindszenty, un eclesiàstic que va destacar per la seva oposició al règim comunista a Hongria. Defensor de la llibertat religiosa, Mindszenty va ser empresonat diverses vegades abans d'exiliar-se a Viena, on va morir el 1975. Setze anys més tard, el seu cos va ser traslladat al seu país i enterrat a la basílica d'Esztergom.

En sortir de la basílica, hem pujat a l'autocar per canviar de país. Sí, sí. Això mateix! Després de travessar el Danubi pel pont Maria Valèria, hem entrat dins d'Eslovàquia. I, precisament, des de la banda eslovaca del Danubi, hem pogut contemplar les millors vistes sobre Esztergom i la seva espectacular basílica.

Després de dinar en un restaurant típic hongarès, hem viatjat fins al bonic poble de Sant Andreu (Szentendre) per fer l'última parada d'avui, abans de tornar a Budapest. Es tracta d'un nucli conegut com la capital artística d'Hongria i que destaca per les nombroses botigues d'artesania i per les galeries d'art que hi ha entre els seus carrers i places empedrats.

Sant Andreu (Szentendre), conegut com la capital artística d’Hongria
Sant Andreu (Szentendre), conegut com la 'capital artística d'Hongria'

Dia 3. Les meravelles de Budapest

Després d'esmorzar, hem sortit de l'hotel per anar a l'altra banda del riu, a l'antiga Buda. Abans, però, teníem una visita obligada: la basílica de Sant Esteve, una de les més grans i importants del país. Construïda durant la segona meitat del segle XIX, aquesta catedral d'estil neoclàssic està dedicada al primer rei d'Hongria. Només d'arribar-hi, en destaquen la columnata exterior i les dues torres laterals que, perfectament ubicades, permeten donar tot el protagonisme a l'enorme cúpula, que, amb 96 metres d'altura, converteix l'edifici en el més alt de la ciutat, juntament amb el Palau del Parlament. Val a dir que el nombre 96 és molt simbòlic, ja que fa referència a la data de naixement oficial de la nació hongaresa, l'any 896.

Després, hem continuat el camí i hem passat pel davant de la Gran Sinagoga. Tal com ha explicat la Dora, la nostra guia hongaresa, es tracta de la sinagoga més gran d'Europa i la segona més gran del món. Aquest temple mesura 75 metres de llarg i 27 d'ample i té un aforament de prop de 3.000 persones. Aquesta sinagoga tan particular es va construir entre el 1854 i el 1859 i és d'estil neomorisc. La decoració recorda la dels temples del nord d'Àfrica i de l'Espanya musulmana. De fet, s'assembla molt a la de l'Alhambra de Granada.

Després hem travessat de l'antiga Pest a l'antiga Buda pel pont de Sisí. Aquest pont tot blanc, que permet superar l'enorme amplada del Danubi, està batejat així per homenatjar l'emperadriu austríaca i reina d'Hongria Elisabeth de Baviera –coneguda com a Sisí–, assassinada a ganivetades per l'anarquista italià Luigi Lucheni el 10 de setembre del 1898 a Ginebra.

Al rovell de l'ou

Finalment, hem arribat al recinte del castell, patrimoni mundial de la UNESCO. És el barri més històric de Budapest. Avui és el més petit dels 23 districtes de la ciutat. Primer que res, hem visitat el Palau Nacional. Es tracta d'un palau construït al segle XIII com a residència dels reis hongaresos i reconstruït després del final de la Segona Guerra Mundial. Aquest espai acull avui la seu de la Galeria Nacional, del Museu d'Història de Budapest i de la Biblioteca Nacional Szénschenky. La panoràmica des dels seus jardins i terrasses sobre Pest i el Danubi és realment espectacular.

El Palau Nacional, dins del recinte del castell de Buda
El castell de Buda

Encara dins del barri del castell, hem passat per davant de la font de Maties, dedicada al qui va ser rei d'Hongria a finals del segle XV. Poc després, hem sortit de la zona del Palau Nacional per la porta d'Habsburg i ens hem dirigit al Palau Presidencial d'Hongria, on treballa i rep els convidats el seu actual president, Tamás Sulyok, del partit del primer ministre Viktor Orbán, la Unió Cívica Hongaresa, de dreta populista.

Posteriorment, ens hem aturat a observar l'església de Sant Maties, un edifici realment espectacular dedicat a Maria, la Mare de Déu i patrona d'Hongria. Es tracta d'un temple construït entre els anys 1235 i 1270, durant el regnat de Béla IV, rei d'Hongria i Croàcia. Els monarques posteriors hi van fer diverses modificacions fins a arribar al segle XIX, quan es va fer una reforma que li va acabar d'atorgar la fisonomia que té actualment.

Els catalans que van lluitar a Budapest

Després hem sortit del barri del castell per la porta de Viena per anar a veure una placa situada a la muralla medieval que recorda els catalans que van lluitar en el setge de Buda de l'any 1686 per tal d'alliberar la ciutat després de més de 150 anys de domini otomà.

De camí cap al Bastió dels Pescadors, ens hem aturat un moment a contemplar el monument eqüestre dedicat a l'omnipresent Esteve I, Sant Patró d'Hongria i fundador del regne i primer monarca en els primers anys del segle XI. El monument està situat a la plaça dels Herois de Budapest i homenatja el rei que va implantar el cristianisme com a religió oficial al regne i va transformar el sistema de tribus magiar en un sistema feudal.

Pocs minuts després ja érem al Bastió dels Pescadors, un espai barreja d'estils neogòtic i neoclàssic construït a les acaballes del segle XIX i els primers anys del XX dins de la ciutadella del castell, amb unes vistes immillorables sobre el Danubi i sobre el Parlament Nacional. El recinte, que va ser pràcticament destruït a causa dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, va ser reconstruït posteriorment i avui és una de les millors talaies sobre la ciutat.

Vistes sobre el Danubi i el Parlament Nacional des del Bastió dels Pescadors
Vistes sobre el Danubi i el Parlament Nacional des del Bastió dels Pescadors

Tots els sabors d'Hongria

Abans de dinar, encara hem tingut temps de visitar el Gran Mercat, el més gran de tot el país i també el més antic, situat molt a prop del pont de la Llibertat, que travessa el Danubi. Aquest mercat, construït a finals del segle XIX, és un lloc molt especial, ple de productes frescos i d'especialitats culinàries del país. Val la pena visitar les seves parades i descobrir la riquesa de la gastronomia hongaresa.

Lamentablement, avui no ens ha estat possible contemplar l'espectacular Monument de les Sabates. Es tracta d'un monument commemoratiu molt vistós que va ser estrenat l'any 2005 per homenatjar els jueus assassinats a Budapest a finals de l'any 1944 i principis del 1945 pels nazis i els seus aliats hongaresos del Partit de la Creu Fletxada. En aquells dies de finals de la Segona Guerra Mundial, una munió de jueus van ser concentrats al costat del Danubi. Seguidament, se'ls va ordenar que es traguessin les sabates, una peça que podia fàcilment ser venuda, i van ser afusellats. Finalment, els seus cossos van ser llençats al riu. Poc després d'aquests fets, les tropes soviètiques van alliberar la ciutat, però ja era massa tard per a aquell grup de jueus. Avui, desenes de sabates els recorden en un memorial ideat pel director de cinema Can Togay i l'escultor Pauer Gyula.

La ciutat des del riu

Després de dinar, hem tingut una estona de temps lliure que tothom ha aprofitat com ha volgut: els uns visitant un dels populars manantials naturals que hi ha a Budapest, d'altres passejant per la ciutat o anant a comprar, d'altres fent la migdiada a l'hotel...

Tot això fins a les 6, que és quan la llum ja s'amaga i nosaltres ens preparem per fer les últimes activitats d'un dia molt intens. Així, ens hem traslladat a la vora del Danubi per fer-hi una passejada en vaixell. Aquesta és una altra manera de veure una ciutat que s'estén a banda i banda del riu. És un bon aperitiu abans d'anar a sopar un menú tradicional hongarès amenitzat per música del país.

 

Demà és el nostre últim dia d'estada a Budapest abans de tornar a casa. A primera hora del matí visitarem la Casa del Terror, un espai dedicat als compatriotes que van morir entre les parets d'aquest edifici durant el període nazi i la posterior etapa comunista. Recordem que, com explicàvem abans, Hongria va participar en la Segona Guerra Mundial al costat de les forces de l'Eix i que, a les acaballes d'aquesta guerra, quan va intentar buscar una sortida negociada amb els aliats, va ser envaïda pels alemanys. En aquell moment va començar un període de repressió terrible a càrrec del nou govern dels ultranacionalistes del Partit de la Creu Fletxada. Aquest edifici es va convertir en una presó on es torturaven i s'assassinaven principalment els jueus i els membres de la resistència.

Però la primavera del 1945, amb l'arribada de les tropes soviètiques, el govern del Partit de la Creu Fletxada va arribar a la seva fi. I l'edifici es va convertir poc després en la seu de la policia política del nou règim prosoviètic. L'edifici es va ampliar per poder encabir més cel·les per a presoners. Aquesta utilitat es va mantenir fins al 1956, en què es va convertir en un edifici d'oficines.

Amb la caiguda del comunisme, l'espai va esdevenir un monument commemoratiu a les víctimes d'un i altre règim, amb exposicions, interactius i testimonis que ajuden a entendre la realitat d'aquest país durant aquells anys.