Crònica del primer viatge SÀPIENS a Roma

Des que fa tres anys vam publicar un dossier del SÀPIENS titulat Redimin els Borja, amb el savi Joan Francesc Mira com a director científic, ens havien quedat moltes ganes d'organitzar un viatge SÀPIENS a Roma per seguir la petjada d'aquesta nissaga valenciana que, en menys de cinquanta anys, va donar a l'Església catòlica dos papes i dotze cardenals. I, finalment, ha estat possible, gràcies a la complicitat de l'agència Tarannà, al nostre historiador de capçalera en aquest tipus d'experiències, en Martí Carbonell, i a tots els viatgers a qui ha seduït la proposta i que han vingut de tots els indrets de Catalunya (la Seu Vella, Lleida, Igualada, Molins de Rei, Girona, Palafrugell, Barcelona...) per redimir els Borja (o no).

Per aprofitar al màxim el temps, tan bon punt hem aterrat i pujat a l'autobús que ens havia de dur al restaurant Da Tudini 1969 on dinaríem, en Martí –amb el seu dolç català de Menorca– ja ha començat a introduir-nos en aquesta intrigant nissaga del Renaixement, protagonista de les lluites de poder a Itàlia i a Europa, i víctima de totes les fake news que pugueu imaginar. "El fet que una família de la baixa noblesa valenciana aconseguís un ascens tan meteòric en les altes esferes de l'Església i arribés a asseure's en dues ocasions al tron de Sant Pere li va costar un preu molt car. No hi ha escàndol que no se'ls hagi atribuït: orgies, fills il·legítims, incest, assassinats, corrupteles, enverinaments... El seu origen hispànic va ser un dels motius perquè les famílies italianes se'ls miressin amb desconfiança i se'n magnifiqués el que eren unes pràctiques habituals a l'època", comenta en Martí.

Després de deixar enrere les termes de Caracal·la, hem entrat ja a la ciutat antiga. El trànsit era dens i el nostre autista (conductor) s'ha sulfurat en algunes ocasions, però al final ens ha deixat just davant del restaurant on teníem preparats uns raviolis de mató i espinacs, una saltimbocca alla romana, i una pannacotta. Necessitàvem agafar forces perquè ens esperava una tarda molt intensa.

El misteri de les banyes del Moisès
La primera parada del viatge ha estat l'església de San Pietro in Vincoli (o de Sant Pere encadenat), construïda al segle V per guardar la relíquia de les cadenes amb què sant Pere va ser lligat durant el seu empresonament a Jerusalem. Això no ens ho ha explicat en Martí, sinó la Maria Teresa, una experimentada guia local que, tot i haver nascut a Catalunya, s'ha passat pràcticament tota la vida a la Ciutat Eterna.

Si hem entrat a San Pietro, però, no ha estat només per contemplar unes cadenes, sinó per deixar-nos enlluernar per una de les obres més perfectes del Renaixement: l'espectacular Moisès de Miquel Àngel. És tan realista que no m'estranyaria que fos certa la llegenda que Miquel Àngel va clavar-li un cop de martell al genoll i li va suplicar que parlés. En Martí ens comenta que "aquest conjunt funerari dedicat al papa Juli II, i del qual l'escultura de Moisès forma part, havia de ser molt més gran, però quan portaven aproximadament un terç del projecte executat es van quedar sense doblers".
 

Alguns volem saber per què la icònica escultura té banyes i la Maria Teresa ens comenta que va ser un error de traducció de la Bíblia. "A l'original explicava que, quan Moisès va baixar del mont Sinaí, presentava una cara resplendent. Resplendent (karan) i banya (keren) són molt semblants i, a més, cal recordar que en l'alfabet hebreu antic no hi havia vocals.

Tots plegats més tranquils perquè Moisès no era cap cornut, caminem fins al Colosseu, on hi ha riuades de turistes. Per no perdre'ns, la Maria Teresa enarbora, ara sí, un pal coronat amb una rosa de Sant Jordi. Allà, entre ella i en Martí ens comenten que l'icònic amfiteatre Flavi construït al segle I va passar a anomenar-se Colosseu, molt probablement, per la colossal estàtua de l'emperador Neró que hi havia molt a prop. Bé, aquesta és una de les teories. Potser senzillament va ser que les seves dimensions eren colossals.

Durant gairebé 500 anys en aquest amfiteatre, amb capacitat per a 50.000 espectadors, van tenir-hi lloc lluites de gladiadors, execucions públiques, caceres d'animals, obres de teatre, recreacions de batalles famoses i, fins i tot, naumàquies –batalles navals. Havia de ser impressionant veure-ho cobert d'aigua! Quan l'edifici va deixar de ser usat per a l'entreteniment, explica en Martí, va ser utilitzat com a refugi, fàbrica, convent... o pedrera! Molts dels edificis que veurem aquests dies estan fets amb pedra de l'amfiteatre.

Quan al Vaticà es parlava català
En sortir d'allà, resseguim la Vila del Foro Imperiale, amb les restes del fòrum romà i l'espectacular columna de Trajà. En aquesta via tenien lloc les principals desfilades militars durant el feixisme. Deixem enrere l'Altar de la Pàtria, construït per commemorar la reunificació italiana, i fem l'última parada de la tarda al Palazzo Venezia, el primer edifici renaixentista que es va construir a Roma –un palau d'una gran austeritat– i que va ser residència del papa Calixt III durant els seus tres anys de pontificat. Segles després, Benito Mussolini faria els seus discursos des del balcó.

Però com que el fil conductor del viatge no és altre que els Borja, en Martí aprofita la parada per explicar-nos quina va ser la clau d'Alfons de Borja, futur papa Calixt III, per arribar al pontificat. I la resposta correcta en un presumpte examen que no farem seria: ser el conseller més fidel d'Alfons el Magnànim. Sense que el rei no l'hagués apadrinat, difícilment hauria anat acumulant tants càrrecs (bisbe de València, cardenal...) fins a ser elegit papa en el conclave del 1455. Aleshores tenia 77 anys. Com podeu comprovar, això de tenir papes d'edat avançada ha estat una constant en la història pontifícia.

Molts dels consellers de Calixt III, unes quatre-centes persones, vindran del País Valencià i de Catalunya, i començaran a ser nomenats catalani a Roma. Amb aquest papa, la llengua catalana va ser establerta com a llengua pontifícia no oficial, va fer el seu jurament privat en català (el públic, lògicament, en llatí), etc. "Amb els tres anys de pontificat va revisar el judici de Joana d'Arc i la va declarar innocent, va canonitzar sant Vicenç Ferrer, va engreixar les arques del Vaticà i va començar a netejar una Roma aleshores molt bruta", conclou en Martí.
 

Just al costat del Palazzo Venezia, finançat per Calixt III, hi ha la basílica de Sant Marc, on podem contemplar una làpida –la tomba està desapareguda– de Vanozza Catanei, amant de Roderic de Borja quan era cardenal i quan va ser papa, i amb qui va tenir quatre fills, entre els quals els coneguts Cèsar i Lucrècia.

Però no avancem esdeveniments, perquè Alexandre VI serà el nostre protagonista de demà...

El segon dia del viatge SÀPIENS-Tarannà ha començat dalt de l'autobús amb el segon capítol de la nissaga borgiana. Si ahir havíem acabat amb la mort de Calixt III, avui és el torn de Roderic, el seu nebot. "En vida del seu oncle va ser afavorit amb molts càrrecs. Després de la seva mort, Roderic va saber esperar, explica en Martí Carbonell. Entre els dos pontífexs passen trenta-quatre anys i, en tots ells, Roderic va exercir de vicecanceller papal. Gran habilitat havia de tenir el nostre protagonista per ser una persona de confiança de Pius II, Pau II, Sixt IV, Innocenci VIII. Però l'agost del 1492 va considerar que havia arribat el seu moment i va conspirar fins a aconseguir suficients suports per ser triat papa. Les males llengües afirmen que molts sobres van córrer aquell estiu en les estances vaticanes.

"L'empremta que va deixar després d'onze anys de mandat va ser molt destacada en la història, segueix en Martí. Va entrar en el joc de les corts europees –va ser el gran valedor del casament dels Reis Catòlics–, va intentar reformar l'Església perquè no fos tan conservadora i va ser un excel·lent mecenes d'art de personatges com Rafael, Miquel Àngel i, sobretot, Bernardino di Betto, més conegut com Il Pinturicchio".

Dins dels Museus Vaticans
Però tot això ho veurem millor als Museus Vaticans, la nostra primera parada. Tot i les enormes riuades de gent –suposem que perquè és dissabte– aconseguim entrar a una velocitat rècord. Fem la broma que els lectors de SÀPIENS devem tenir una butlla papal.

A dins, ens acompanya una guia excepcional, la Licia Contu, i amb ella recorrem les belles galeries, com la dels mapes o la dels tapissos –que, per tal com són fets de llana, servien de decoració... i de sistema de calefacció a les cases. Mentre ens endinsem a les estances de Rafael, la Licia ens parla de la rivalitat entre el pintor i Miquel Àngel, que van treballar en el mateix moment al Vaticà i per al mateix papa: Juli II. "Tenien personalitats molt diferents. Mentre que Miquel Àngel era un geni solitari que no volia treballar amb ningú, Rafael era molt extravertit i va crear escola. De fet, de les quatre estances de Rafael (Sala de Constantí, Sala d'Heliodor, Sala de la Signatura i Sala de l'Incendi del Borgo) hi ha frescos que van fer els seus deixebles".
 

Dediquem una mica més d'atenció a dues d'aquestes sales, la de l'emperador Constantí –considerat el nexe perfecte entre la Roma clàssica i la Roma dels papes– i, sobretot, la Sala de la Signatura, on podem contemplar el magnífic fresc de l'Escola d'Atenes –una escola imaginària en la qual Rafael ajunta filòsofs, científics, artistes... sense cap ordre cronològic. Trobem Plató, Aristòtil, Sòcrates, Pitàgores, Ptolemeu, etc. I, tot i la rivalitat, Rafael va pintar-hi Miquel Àngel!

És clar que, a nosaltres, l'estança que més ens interessa són els apartaments Borja, on va viure durant onze anys el papa Alexandre VI i que estan decorats amb els frescos de l'artista italià Il Pinturicchio, i a terra, es poden veure rajoles de Gandia. A totes les estances hi ha l'omnipresent escut borgià. En aquesta estança en Martí agafa la paraula per explicar-nos una mica d'heràldica i descobrim per què en el seu escut d'armes sempre hi és present un bou. "Borja ve del mot bòria que significa 'zona de pastura'".
 

Frisosos per arribar a la Capella Sixtina, gairebé ens passen desapercebuts obres de Matisse, de Dalí o de Chillida que hi ha entre els laberíntics passadissos per arribar-hi. La guia ja ens ha advertit que no es poden fer explicacions dins de la capella i, per tant, ens les fa a fora. Em quedo amb la idea que Miquel Àngel no volia pintar la volta de la Capella Sixtina perquè ell es considerava escultor –ja havia fet el David, la Pietat...– i no pintor. Però qui podia dir que 'no' al Papa?

La Licia fa que ens adonem que els retrats que pinta Miquel Àngel no són realistes, sinó... perfectes! Com les estàtues gregues i romanes amb les quals s'inspirava. També ens fa buscar l'autoretrat del gran artista del Renaixement en les múltiples figures que formen el fresc d'El judici final. No el trobem i ens l'acaba fent veure: "si teniu l'ocasió, fixeu-vos en la pell escorxada que porta sant Bartomeu en una mà".

A la Capella Sixtina no ens hi deixen estar més de deu minuts. Els suficients per intentar fantasiejar a veure com deu ser assistir a un conclave. Quants secrets han d'amagar aquelles parets.

L'última visita del matí, abans de dirigir-nos al restaurant Da Cesare, és la impressionant basílica de Sant Pere. Allà tenim vint minuts lliures per recórrer-la pel nostre compte i ens aturem davant de la Pietat de Miquel Àngel, davant de la tomba de Joan Pau II i de la de Sant Pere. En sortir a la plaça demanem a la guia que ens indiqui des de quina finestra el papa Francesc recita l'àngelus i mirem tots plegats en aquella direcció. No sembla que ningú hagi de sortir a saludar-nos.

Calixt III, Alexandre VI... i Alfons XIII
Després de dinar, ens endinsem per uns carrers estrets fins a arribar a l'església de Montserrat. En aquesta església, mescla d'estils renaixentistes i barrocs, admirem els petits i senzills mausoleus dedicats als dos papes Borja: Calixt III i Alexandre VI. La curiositat del cas és que els noms d'ambdós estan invertits. Sota el bust de Calixt diu Alexandre, i a la inversa. En fi, que errare humanum est, que diríem.

En Martí ens recalca que això és un mausoleu i no una tomba. I que les despulles d'Alexandre VI van desaparèixer. Penso que deuen estar juntes amb les de la seva amant, la Vanozza Catanei, en alguna banda. Però no dic res perquè és el moment que ens expliquen per què sota el mausoleu dels Borja va haver-hi, des de la II República –quan es va exiliar a Roma– i fins als anys vuitanta –quan les seves despulles van ser traslladades a El Escorial– la tomba d'Alfons XIII! Abans de sortir, entonem el Virolai davant de la capella dedicada a la Moreneta.

Entre l'església de Montserrat i el castell de Sant'Angelo, la nostra darrera visita d'avui, creuarem la captivadora Piazza Navona, que encara manté l'estructura de l'antic estadi d'atletisme construït a l'època de l'emperador Domicià, i que avui és un dels principals centres de trobada de la ciutat.

Vorejant el riu Tíber, cada vegada veiem més a prop Sant'Angelo. Tot i ser d'origen romà, Alexandre VI el va fer fortificar, s'hi va fer construir un nou apartament –malauradament avui no en queda res– i va afegir-hi fonts i jardins. Va ser el moment en què es va convertir en un sumptuós palau reial i alhora en una fortalesa inexpugnable.

Després de pujar per una rampa helicoidal, travessem les diverses estances, acompanyats d'una nova guia local, la Marita. Al pati Borja, donem un cop d'ull als escuts d'armes. A la sala de la biblioteca ens entretenim mirant els frescos que expliquen la història de la fundació de Roma. Traiem el nas a la sala del tresor –"un tresor que només es tocava en ocasions molt excepcionals, com lluitar contra els turcs o després d'un gran desastre natural"– i arribem fins a la terrassa per gaudir d'una de les millors vistes de la Ciutat Eterna.

Un cop a l'autobús que ens ha de portar fins a l'hotel, en Martí havia de 'matar' els Borja. És a dir, havia d'explicar el declivi d'aquesta família tan important per a la història dels Països Catalans, saber com va ser el seu final i el perquè de la seva desgràcia. Però amb les cares que tots plegats fem d'exhausts, decideix que el matarà demà a primera hora, durant el trajecte en bus fins a la Villa Farnesina.

Després d'esmorzar, hem sortit de Roma en direcció nord per endinsar-nos en el paisatge boscós i lleugerament muntanyós d'aquest indret del centre d'Itàlia. Per aprofitar al màxim l'hora i mitja en autobús que ens esperava, en Martí Carbonell ens ha entretingut en el tercer capítol dels Borja, començant pel banquet de les castanyes que, segons les males llengües, hauria succeït el 31 d'octubre de 1501, la vigília de Tots Sants.

"La festa hauria estat organitzada per Alexandre VI i el seu fill Cèsar –aleshores capità dels exèrcits pontificis– i s'hi hauria convidat la plana major del Vaticà i totes les autoritats de Roma. Després de l'àpat, s'explica que el Papa hauria fet entrar cinquanta cortesanes que s'anaven desvestint mentre ballaven sensualment. Cèsar hauria demanat lligar les prostitutes mentre llançava castanyes del terra i les obligava a agafar-les amb la boca. Al final, tot hauria acabat amb una gran orgia, que hauria impedit al Papa poder oficiar l'endemà la missa de Tots Sants".

Cada vegada són més els historiadors, ens comenta en Martí, que sostenen que aquest banquet, en realitat, mai no va succeir i que forma part de les múltiples difamacions que va fer córrer Johann Burchard, capellà i mestre de cerimònies del Vaticà, i les famílies rivals.

Uns captivadors jardins renaixentistes
En arribar al bell poblet de Caprarola, construït al vessant d'un turó, caminem uns deu minuts fins a arribar a la Vil·la Farnese, un dels millors exemples d'arquitectura del Renaixement, que allotja nombrosos frescos d'una gran qualitat. Aquesta va ser la residència i el lloc d'esbarjo d'una de les grans famílies italianes dels segles XV i XVI: els Farnese. Juntament amb d'altres, com els Sforza i els Orsini, van ser els grans rivals dels Borja per controlar el poder papal, romà i italià.

La Vil·la Farnese s'havia construït per ser una fortalesa militar per salvaguardar el poder dels Farnese al territori, i va acabar convertint-se en un palau per mostrar el poder de la família. Enmig del pati circular –molt similar al del palau de Carles V de l'Alhambra– hi ha una mena de bocca della verita que canalitzava l'aigua de la pluja. Estic temptada d'ajupir-me i posar-hi la mà a dins, però, al final, no ho faig. Imagina't que em mossega.

En Martí ens fa fixar en els frescos manieristes que envolten el pati. "El manierisme és un estil artístic que es caracteritza pels motius geomètrics, els grotescs, els emblemes de la família –en el cas dels Farnese, la flor de lis–, les falses portes, les falses finestres...". Una meravella.

Tot i que, quan ens quedem literalment amb la boca oberta, és a l'hora d'ascendir per l'escala reial –una escala helicoidal ricament decorada– que ens condueix a les plantes superiors. Les sales més impressionants són les de les Glòries Farnesines –amb frescos que, com podeu imaginar-vos, relaten la vida política dels Farnese i que són un resum fantàstic de la història d'Europa del moment– i, sobretot, la Sala del Mapamundi, amb unes pintures espectaculars que mostren tot el món conegut. "Es van pintar entre els anys 1573 i 1574 i és la primera vegada que surt representat el continent americà en un fresc", explica en Martí. Una de les últimes estances abans de sortir als jardins és el dormitori del cardenal Farnese. Ens fixem que, en el fresc del sostre, hi ha pintada una escala per ascendir al cel. Feliços somnis.
 

Visitat el palau, sortim als relaxants jardins dissenyats per Jacopo Barozzi da Vignola i arribem fins a la Palazzina dei Piacere, el pavelló de caça del cardenal, on convidava els seus amics a gaudir de les delícies terrenals... que podrien anar més enllà de la cacera.

La seu del primer conclave
Després de la Vil·la Farnese, ens traslladarem en autobús fins a Viterbo, una ciutat d'origen etrusc construïda dalt d'un penya-segat i que va ser molt important durant l'època romana. Després de dinar, caminem fins a la plaça de Sant Llorenç, on hi ha el Palau dels Papes i la catedral. En Martí ens explica que Viterbo té fama per haver estat ciutat papal durant la segona meitat del segle XIII. "Fins aleshores els papes s'havien triat per consens, però el 1268 no hi havia manera que els cardenals es posessin d'acord. Quan portaven més de 200 dies reunits, les principals famílies de Viterbo, cansades d'haver de sufragar les despeses que suposava, van decidir només entrar-los pa i aigua, a veure si es posaven d'acord més ràpidament. Però la mesura no va fer efecte. Quatre-cents dies més tard, van eliminar-los els teulats de l'edifici i, finalment, els van tancar en clau –d'aquí ve el nom de conclave. Res no feia efecte. En total van passar 1.068 dies abans no van trobar un papa de consens, el cardenal Gregori X, que ni tan sols era present a la reunió, sinó que es trobava a Jerusalem".

Entrem uns minuts a la catedral de Sant Llorenç i ens adonem que les columnes estan plenes de forats de metralla. I és que aquesta ciutat italiana va ser ocupada pels nazis i intensament bombardejada pels americans durant la Segona Guerra Mundial. A dins hi ha enterrat Joan XXI, l'únic papa portuguès de la història, que va tenir un final molt tràgic: li va caure al damunt part del palau mentre estava dormint.
 

Seguidament, recorrerem tranquil·lament el barri de Sant Pelegrí, amb les torres que marquen el poder de les famílies principals de la ciutat i en Martí ens explica que, al mes de maig, a Viterbo, s'organitza un Temps de flors molt semblant al de Girona. No costa gaire imaginar-se l'espectacle que deu ser tenint en compte que disposa d'un dels centres històrics medievals més ben conservats d'Europa.

La vil·la de les... gambes!
Després d'aquesta gran visita, ens traslladem en autobús fins al nucli de Bagnaia, on tindrem l'ocasió de conèixer la Vil·la Lante. Aquest recés de pau en plena zona boscosa li servirà a en Martí per completar l'explicació de les famílies amb més poder a Roma, com els Della Rovere i els Gambara. Aquesta residència també és un punt de referència per a tots els amants de la història de l'art, ja que es tracta del millor exemple de jardí italià d'estil manierista, amb nombroses fonts d'aigua que emanen de la muntanya –fins i tot es va haver de desviar un riu!– i discorren pels vessants del jardí.
 

Em sorprèn que sigui substancialment diferent de la Vil·la Farnese, tot i compartir zona, període històric, estil arquitectònic i, fins i tot, autor: Il Vignola. També tenien la mateixa funcionalitat: Vil·la Lante va ser un lloc de retirada, d'esbarjo i d'organització de grans caceres d'aquestes famílies italianes. Un dels cardenals més destacats que en va fer la seva residència va ser Gianfrancesco Gambara. D'aquí ve que, en molts frescos, vegeu moltes... gambes! Eren divertits, aquests romans!

L'últim matí a Roma l'hem aprofitat per anar a visitar tres de les esglésies que, d'una manera o altra, estaven relacionades amb els "nostres" Borja (Santa Maria Maggiore, l'església dels Quatre Sants Coronats i l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà) i que encara no havíem tingut l'ocasió de veure.

Un matí religiós i borgià
Santa Maria Maggiore és un dels monuments principals de l'Església romana. Construïda damunt d'una basílica pagana del segle IV, encara preserva la planta típica d'un temple paleocristià. Se la coneix també com a Santa Maria de les Neus, perquè la tradició diu que hi va nevar de manera miraculosa un 5 d'agost. Somric en escoltar com un parell de viatgers del meu costat, no especialment creients, comenten allò que "segur que ho van confondre amb una pedregada d'aquelles d'estiu". En qualsevol cas, la Maria Teresa, la nostra guia local, ens comenta que, cada any, en aquesta data, es commemora l'efemèride amb una tradicional pluja de pètals blancs.

A Santa Maria també podem veure un dels llegats artístics principals que ens van deixar els Borja, l'impressionant enteixinat de tota la basílica, que va pagar íntegrament el papa Alexandre VI i que es va fer amb el primer or procedent d'Amèrica que va arribar a Europa, i que els Reis Catòlics li van regalar. En Martí, però, precisa que "això darrer del primer or d'Amèrica mai no s'ha pogut verificar. En qualsevol cas, aquesta basílica havia estat molt important en la vida de Roderic perquè va ser-hi arxiprest durant onze anys. Fins al 1492. I què va passar aquell any?", pregunta. Pràcticament tot el grup respon a l'uníson: que va ser nomenat papa! Penso que potser no haurem redimit els Borja, però que tornarem amb la lliçó ben apresa.
 

Després d'admirar la meravella de les altures, aprofitem la visita per veure la tomba de Bernini, un dels grans mestres del moment. La làpida és tan discreta –va demanar-ho específicament així– que si en Martí no ens hi hagués fet fixar, probablement, hauríem sortit d'allà sense haver-ho vist.

Entre màrtirs i coronats
Continuem a peu fins a la basílica dels Quatre Sants Coronats, originària del segle IV i dedicada a quatre sants i màrtirs anònims. "Com que, a part de no conèixer-ne els noms amb seguretat, tampoc no és segur el dia que els van martiritzar –si el 8 o el 18 de novembre– se celebra la festa els dos dies", ens il·lustra la Maria Teresa.
Aquesta basílica va ser molt important per al poder dels papes Borja. "Ja Alfons de Borja, el futur papa Calixt III, s'hi va hospedar tan bon punt va arribar a Roma. Però, més important que això, un dels molts títols que va tenir va ser el de cardenal dels Quatre Sants Coronats", diu en Martí. Dècades després, també va estar-s'hi Roderic, que el considerava un dels llocs religiosos més inspiradors. Gràcies a les bones gestions d'en Jesús, l'acompanyant de Tarannà, ens obren especialment per a nosaltres l'oratori de Sant Silvestre, i tenim l'oportunitat de veure uns dels millors frescos de Roma.

Acabarem el viatge a l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà. És la catedral de Roma i on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma, és a dir, el Papa. Abans d'entrar, però, a l'edifici principal, visitem el seu baptisteri, que és un edifici independent de planta octagonal. Disposa d'una piscina de l'època en què els batejos es feien per immersió del neòfit. El que no visitem és un altre edifici proper, l'Scala Santa, una escalinata de graons portats de Terra Santa i que, suposadament, haurien estat els mateixos que va pujar Jesús al palau de Pilat. Només hi ha una norma: no es poden pujar a peu dret. Els devots els pugen de genolls... encara avui.

Entrem, ara sí, per la porta principal de la catedral i ens sorprèn la seva grandària i majestuositat. Allà van ser-hi coronats els papes Calixt III i Alexandre VI i va ser des d'on va sortir una gran desfilada de coronació en direcció al Vaticà. S'explica que milers de feligresos van sortir al carrer per llançar-los pètals de roses.

Sota l'altar major hi ha enterrat el papa Martí V, ja que va ser sota el seu pontificat que es va obrir per primera vegada la porta santa d'aquesta basílica. Sobre l'altar hi ha un baldaquí amb un reliquiari en el qual es conserven els caps de sant Pere i sant Pau. Al fons de l'absis, hi ha el tron episcopal del bisbe de Roma.

D'entre els molts papes enterrats, em fixo especialment en Silvestre II. Erudit de les matemàtiques i l'astronomia, era un gran amant de la màgia i les ciències ocultes, fet que no li va impedir arribar al papat. Les males llengües asseguren que, quan està a punt de morir un papa, de la tomba de Silvestre II en surt aigua i se senten uns sorolls estranys. D'aigua, no en veig, però de sorolls... Ai, pobre papa Francesc!

També podeu seguir el viatge, dia a dia i hora a hora, al nostre perfil de Twitter amb l'etiqueta #SàpiensRoma.
 

1) Els viatgers de Sàpiens i @TarannaViajes ja estem a Roma preparats per resseguir la petjada dels Borja, la nissaga valenciana que, en només 50 anys, va donar dos papes i una dotzena de cardenals. Abans de posar-nos en ruta, però, agafarem forces 😉 #SàpiensRomapic.twitter.com/04nIzQJ8DZ

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 5, 2023

El 2n dia del viatge Sàpiens-Tarannà comença amb una visita als Museus Vaticans. Acompanyats de la guia del museu, Licia Contu, recorrem les seves belles galeries, com la dels mapes o la dels tapissos que, a banda d’objecte de decoració, servien de sistema de calefacció. pic.twitter.com/Qo9n79QuGf

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 6, 2023

El tercer dia del viatge Sàpiens-Tarannà comença a l’espectacular https://t.co/Mnt8bPJxF3 Farnese, residència i lloc d’esbarjo d’una de les famílies italianes més importants del moment, juntament amb els Borja, els Sforza i els Orsini. L’escala règia ens deixa sense paraules. pic.twitter.com/kOKUwtVR4Z

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 7, 2023

El 4t dia del viatge Sàpiens-Tarannà a Roma comença amb la visita a Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Santa Maria de les Neus per una miraculosa nevada que va tenir lloc un 5 d’agost del s. IV. Cada any, en aquesta data, s’hi fa una tradicional pluja de pètals blancs. pic.twitter.com/3lQ0ewt4Tk

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 8, 2023