Crònica del tercer viatge SÀPIENS a Roma

Quan encara faltava un quart per les set del matí, la majoria dels viatgers del tercer grup SÀPIENS-Tarannà a Roma ja estaven al punt de trobada de l'aeroport de Barcelona. Algunes cares conegudes d'altres experiències compartides, però sobretot nous viatgers emocionats per conèixer la Roma dels Borja, la família catalana més internacional i més poderosa de la història si tenim en compte que, en menys de cinquanta anys, va donar a l'Església catòlica dos papes i dotze cardenals.

Després d'un vol mogut per les turbulències i sorollós, hem aterrat a l'aeroport de Roma, on ja ens esperava en Martí Carbonell, el nostre historiador de capçalera en aquest tipus d'experiències i un amant de la capital italiana. A l'autobús, just després de les presentacions pertinents, en Martí ja ha començat a introduir-nos en aquesta intrigant nissaga del Renaixement, protagonista de les lluites de poder a Itàlia i a Europa, i víctima de totes les fake news que us pugueu imaginar.
"El fet que una família de la baixa noblesa valenciana aconseguís un ascens tan meteòric en les altes esferes de l'Església i arribés a asseure's en dues ocasions al tron de Sant Pere li va costar un preu molt car", assegura en Martí. De fet, segons la llegenda negra, actualment alimentada per novel·les i sèries de televisió, "no hi ha escàndol que no se'ls hagi atribuït: orgies, fills il·legítims, incest, assassinats, corrupteles, enverinaments...". Però una cosa hem de tenir clara: "els Borja eren estrangers en una Roma conservadora i això no agradava a les principals famílies burgeses de la ciutat i en un moment en què la corona catalanoaragonesa dominava el Mediterrani", ens adverteix.

Al restaurant Da Tudini 1969 hem carregat piles amb un menú típicament italià: ravioli de mató i espinacs a la mantega i sàlvia, saltimbocca alla romana (un plat típic d'aquesta ciutat, que consisteix en un filet de vedella jove amb pernil) acompanyat d'espinacs i, finalment, pannacotta. Un bon àpat per afrontar una tarda en què la Roma imperial s'ha barrejat amb la Roma renaixentista dels Borja.

L'obra mestra de Miquel Àngel
La primera parada de la ruta ha estat l'església de San Pietro in Vincoli (o de Sant Pere encadenat), construïda al segle V per guardar la relíquia de les cadenes amb què sant Pere va ser lligat durant el seu empresonament a Jerusalem. En aquesta església s'hi conserva una de les obres més importants del Renaixement i una de les obres mestres de Miquel Àngel: el Moisès. És tan realista que expliquen que el mateix autor li va donar un cop de martell al genoll i li va suplicar que parlés.

En Martí i la Maria Teresa, una guia local que parla un perfecte català perquè va néixer a Catalunya i que ens acompanyarà aquests dies, ens comenten que havia de tenir cinquanta-set figures i havia de ser tres vegades més gran, però "es van quedar sense doblers". També ens fan veure que la figura està "estratègicament girada cap a l'entrada del temple" i el profeta mostra un rostre sorrut perquè quedés clar el seu malestar respecte a la situació de l'Església en el moment en què va ser esculpida. I, encara un detall més: per què porta banyes? Encara que hi ha diverses teories, segons en Martí, va ser conseqüència d'un error de traducció de la Bíblia de l'hebreu al llatí: "A l'original explicava que, quan Moisès va baixar del mont Sinaí, presentava una cara resplendent. Resplendent (karan) i banya (keren) són molt semblants i, a més, cal recordar que en l'alfabet hebreu antic no hi havia vocals.
 

El monument més conegut de Roma
Seguidament hem continuat la ruta fins al Colosseu, un edifici que ha acollit cinc segles seguits d'espectacles. En aquest espai, molt ple de turistes, els nostres dos guies ens comenten que l'icònic amfiteatre Flavi va ser construït entre el 70 i el 79 dC i la festa d'inauguració va durar més de cent dies! Va anomenar-se Colosseu, molt probablement, per la colossal estàtua de l'emperador Neró que hi havia molt a prop. Bé, aquesta és una de les teories. Potser senzillament va ser que les seves dimensions eren grandioses, ja que podia arribar a aplegar entre 70.000 o 80.000 espectadors.

En aquest espai van tenir lloc lluites de gladiadors, execucions públiques, caceres d'animals, obres de teatre, recreacions de batalles famoses... En Martí també ha aprofitat per desmentir-nos alguns tòpics vinculats als amfiteatres romans: els gladiadors no morien perquè les lluites eren un gran negoci, segurament en aquest espai mai no es van produir naumàquies –batalles navals– i, segurament, hi van morir menys màrtirs cristians dels que ens han contat. Això sí, quan l'edifici va deixar de ser usat per a l'entreteniment va ser utilitzat com a refugi, fàbrica, convent... o pedrera! Molts dels edificis que veurem aquests dies estan fets amb pedra del Colosseu.

Quan al Vaticà es parlava català
A continuació ens hem dirigit al Foro Imperiale –avui ple de militars–, on hem vist les restes d'alguns dels quatre fòrums romans, l'espectacular columna de Trajà i el mercat, segons en Martí, "el primer centre comercial de la història". En aquesta via tenien lloc les principals desfilades militars durant el feixisme. Ja a la Piazza Venezia hem pogut tenir una espectacular vista de l'Altar de la Pàtria, construït al segle XIX per commemorar la reunificació italiana i conegut popularment com la màquina d'escriure. A mà esquerra, també ens hem fixat en el Palau Venezia, el primer edifici renaixentista que es va construir a Roma i residència papal de quatre pontífexs, entre els quals, Calixt III durant els seus tres anys de pontificat. Segles després, Benito Mussolini va fer servir el balcó d'aquest edifici per als seus discursos.

I quan el cel ja ha començat a amenaçar pluja i les cames es començaven a ressentir de la caminada, hem arribat a la basílica de Sant Marc, on abans d'entrar hem contemplat una làpida –la tomba està desapareguda– de Vanozza Cattanei, amant oficial de Roderic de Borja quan era cardenal i quan va ser papa –diuen que passejaven per Roma agafats de la mà–, i amb qui va tenir quatre fills: Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofre.

Tenint en compte que el trànsit romà pot ser complicat, en Martí també ha aprofitat el viatge d'anada a l'hotel per acabar de contextualitzar aquesta família valenciana en la seva època i la relació d'Alfons de Borja (Calixt III) amb el seu valedor, el rei Alfons el Magnànim, de qui va ser conseller. Si el rei no l'hagués apadrinat, difícilment hauria anat acumulant tants càrrecs (bisbe de València, cardenal...) fins a ser elegit papa en el conclave del 1455.

De fet, els dos papes Borja van ser acusats de nepotisme, és a dir, beneficiar des d'una posició de poder parents seus per proporcionar-los béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges. Però en aquella tampoc no era cap cosa estranya. Amb motiu de la pujada al poder de Calixt III, unes quatre-centes persones van anar del País Valencià i de Catalunya fins a Roma, on van passar a ser coneguts com els catalani. Amb aquest papa, la llengua catalana també va esdevenir llengua oficial.

Finalment, hem acabat la jornada a l'hotel amb una xerrada sobre Les nou vides de Francesc de Borja (1510-1572), el besnet d'Alexandre VI, a la biografia del qual trobem que va ser sant, tercer general de la Companyia de Jesús, quart duc de Gandia, virrei de Catalunya i marmessor de l'emperador Carles V. Un altre gran personatge que ens deixa aquesta família valenciana!

El segon dia del viatge SÀPIENS-Tarannà comença dalt de l'autobús amb el segon capítol de la nissaga borgiana. La pluja que cau aquest matí sobre la capital italiana i el trànsit dens de primera hora significa pràcticament una hora de viatge fins al Vaticà, temps que s'ha convertit en una classe magistral d'en Martí Carbonell, el nostre historiador i guia de capçalera, sobre el primer dels nostres protagonistes: Alfons de Borja.

D'ell destaca que va ser durant trenta anys bisbe de València i va acompanyar Alfons el Magnànim a la conquesta de Nàpols, però el seu gran triomf es va produir el 8 d'abril de 1455, quan després d'onze anys de cardenal, el van coronar papa amb el nom de Calixt III. I per què un papa català? En Martí és ben clar en la resposta: "Ell va trencar el bloqueig que hi havia entre el candidat dels Orsini i dels Colona. Va ser considerat el mal menor i, com que tenia 77 anys, sabien que duraria poc".

El seu pontificat va ser realment curt, tres anys. Se n'han destacat coses bones: era un gran emprenedor, estrateg i diplomàtic; va revertir la situació econòmica de Roma, va introduir el català al Vaticà, va protegir els interessos dels Estats Pontificis i va revisar el judici de Joana d'Arc. Ara bé, també va ser acusat de nepotisme –més de quatre-cents catalans es van traslladar a Roma, coneguts com els catalani–, va tenir la dèria de defensar la cristiandat entre els turcs i era insensible en matèria cultural.

Dins dels Museus del Vaticà
Finalment, arribem als Museus Vaticans, on hi ha gent, gent i més gent. Les riuades de turistes que circulen per les sales impedeixen gaudir dels tresors que hi ha amagats darrere aquests murs. Tresors incalculables a tots nivells. Recorrem les galeries dels mapes o la dels tapissos i les estances de Rafael, qui tenia una gran rivalitat amb Miquel Àngel. Tots dos artistes van treballar en el mateix moment al Vaticà i per al mateix papa: Juli II. En aquesta ruta veiem obres molt conegudes, com L'escola d'Atenes, un dels quadres més famosos de Rafael.
 

És clar que, a nosaltres, l'estança que més ens interessa són els apartaments Borja, on va viure durant onze anys el papa Alexandre VI i que estan decorats amb els frescos de l'artista italià Il Pinturicchio –en un, suposadament, hi ha diferents membres de la família Borja i els primers indígenes americans pintats–, i, a terra, es poden veure rajoles de Gandia. A totes les habitacions hi ha l'omnipresent escut borgià. En aquesta cambra, en Martí agafa la paraula per explicar-nos una mica d'heràldica i descobrim per què en el seu escut d'armes sempre hi és present un bou. "Borja ve del mot bòria que significa 'zona de pastura'".
 

La Capella Sixtina
Com que a la Capella Sixtina no es pot parlar, fer fotos ni estar-s'hi gaire estona (com a màxim, deu minuts), la Maria Teresa ens explica abans com era antigament aquesta capella i quines són les principals escenes que s'hi poden veure. Però la relació amb els Borja ens la revela en Martí: "el primer conclave de la història celebrat a la Capella Sixtina, quan encara no hi havia les pintures de Miquel Àngel, va ser el 1492, quan va ser escollit Alexandre VI". Tot quadra! I, malgrat la gentada, tots en sortim meravellats.

L'última visita del matí, abans de dirigir-nos al restaurant Da Cesare, és la impressionant basílica de Sant Pere. Allà tenim una mica de temps lliure per veure la Pietat de Miquel Àngel, davant de la tomba de Joan Pau II i de la de sant Pere; però també per baixar fins a la grotte vaticana on hi ha el sepulcre de Calixt III, en el qual es destaca que va canonitzar santa Rosa de Viterbo i sant Vicent Ferrer. En sortir a la plaça, en Martí ens ensenya des de quina finestra el papa Francesc recita l'àngelus i ens explica que els papes només poden sortir al balcó de Sant Pere el dia que són escollits líders de l'Església catòlica.

El castell de Sant'Angelo
A la tarda, comencem la ruta al castell de Sant'Angelo, que antigament connectava a través d'una muralla amb les dependències del Papa al Vaticà. Tot i ser d'origen romà –era el mausoleu de l'emperador Adrià–, el papa Alexandre VI el va fer fortificar el segle XVI, s'hi va fer construir un nou apartament –malauradament, avui no en queda res– i va afegir-hi fonts i jardins. En aquest moment es va convertir en un sumptuós palau reial i alhora en una fortalesa inexpugnable.

Després de pujar per una rampa helicoidal, travessem les diverses estances, acompanyats d'una nova guia local, la Sònia. Ella ens explica que aquesta construcció està dedicada a l'arcàngel sant Miquel, després que aquest aparegués als romans posteriorment a un període de pesta. Al pati Borja, donem un cop d'ull als escuts d'armes. I arribem fins a la terrassa per gaudir d'una de les millors vistes de la Ciutat Eterna.

La gran sorpresa de la tarda
A continuació, entre carrers de façanes pendents de restaurar i cotxes mal aparcats, arribem a l'església de Santa Maria de Montserrat, situada a la via Monserrato. En aquesta església, mescla d'estils renaixentistes i barrocs, admirem el petit i senzill mausoleu dedicat als dos papes Borja: Calixt III i Alexandre VI. La curiositat del cas és que els noms de tots dos estan invertits. Sota el bust de Calixt diu Alexandre, i a la inversa. En Martí ens remarca que això és un mausoleu i no una tomba. I que les despulles d'Alexandre VI van desaparèixer.

Però aquesta no és la sorpresa de la tarda. Mentre en Martí parla se'ns presenta mossèn José Jaime Brosel Gavilá, el rector de la parròquia i responsable de l'Institut Espanyol d'Història Eclesiàstica, un guia d'excepció d'aquest temple. "En aquesta església, hi van predicar sant Ignasi de Loiola i sant Francesc de Calassanç i s'hi ha casat la Sara Montiel", comenta aportant-nos informació per a la secció rosa de SÀPIENS.

La visita guiada de mossèn José Jaime inclou els principals tresors de la parròquia: destacades pintures d'art, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat del 1500, dues columnes amb inscripcions referents a Alexandre VI i els Reis Catòlics que es van fer servir per calcular el creixement de l'aigua del Tíber, etc. Però, sobretot, quedem bocabadats davant de dos documents originals de l'arxiu –una butlla papal d'Alexandre VI i un document de cessió d'un habitatge signat pel mateix pontífex– i un armari carregat de relíquies de sants.
 

I acabem la passejada de la tarda a la plaça Navona, una de les places més famoses de Roma perquè té forma de circ romà, i al mig hi ha la Font dels Quatre Rius, que representa el Danubi, el Ganges, el Nil i el Riu de la Plata, els quatre "extrems" de la Terra.

El pontificat d'Alexandre VI
Encara que tots estem molt cansats, en Martí aprofita la tornada a l'hotel per explicar-nos que, gràcies al suport dels Sforza, Roderic de Borja es va convertir en Alexandre VI, l'11 d'agost de 1492, a l'edat de 61 anys. I ens desgrana les seves quatre línies d'acció: va introduir els Estats pontificis als jocs polítics europeus, va augmentar el prestigi de la família Borja, va intentar millorar l'estructura de l'Església i va ajudar en la construcció de la Roma renaixentista. El primer d'aquests objectius i la conquesta de tot Itàlia ho va intentar a través dels seus fills, especialment Cèsar i Lucrècia, però d'ells en parlarem demà!

Després d'esmorzar, hem sortit de Roma en direcció nord per endinsar-nos en un paisatge boscós i lleugerament muntanyós. Per aprofitar al màxim l'hora i mitja en autobús que ens esperava, en Martí Carbonell, el nostre guia i historiador, ens ha entretingut explicant-nos la vida de Cèsar de Borja, el fill gran del papa Roderic de Borja (Alexandre VI).

L'hereu de la dinastia va abandonar la carrera eclesiàstica i va apostar per la carrera militar després de la mort del seu germà Joan, però va caure en desgràcia a partir de la defunció del seu pare, el 1503. Qui havia estat canonge de València als tretze anys, bisbe de Pamplona als setze anys, capità dels exèrcits pontificis i gendre del rei de França, Carles VIII, va acabar pres, repudiat per tothom i mort en una escaramussa a l'edat de 31 anys, quan intentava tornar a Roma.

La 'fake news' del banquet de les castanyes
Ara bé, és quan el nostre historiador de capçalera ens promet "un gran capítol de SÀPIENS Rosa" i una història molt sucosa, que totes les orelles es desperten de cop. Ha arribat el moment de conèixer què hi ha de cert i què de "llegenda negra" respecte al famós banquet de les castanyes que, segons les males llengües, hauria succeït el 31 d'octubre de 1501, la vigília de Tots Sants.

"La festa hauria estat organitzada per Alexandre VI i el seu fill Cèsar i s'hi hauria convidat la plana major del Vaticà i totes les autoritats de Roma. Després de l'àpat, s'explica que el Papa hauria fet entrar cinquanta cortesanes que s'anaven desvestint mentre ballaven sensualment. Després, Cèsar hauria demanat lligar les prostitutes mentre llançava castanyes al terra i les obligava a agafar-les amb la boca. Al final, tot hauria acabat amb una gran orgia, que hauria impedit al Papa poder oficiar l'endemà la missa de Tots Sants", ens explica en Martí.

Cada vegada són més els historiadors que sostenen que aquest banquet, en realitat, mai no va succeir i que forma part de les múltiples difamacions que va fer córrer Johann Burchard, capellà i mestre de cerimònies del Vaticà, i les famílies rivals.

Una vil·la 'grotesca'
Després de passar per una carretera plena d'avellaners que travessa un paratge d'un verd intens –aquí la sequera no és pas cap problema–, arribem al poble agrícola de Caprarola, construït al vessant d'un turó. I, després de deu minuts de caminada, ens plantem davant de Vil·la Farnese, la residència i lloc d'esbarjo d'aquesta família italiana coneguda especialment per Giulia Farnese, amant del papa Alexandre VI, i pel seu germà Alessandro Farnese, que el 1534 es va convertir en Pau III.

La Vil·la Farnese s'havia construït per ser una fortalesa militar, per salvaguardar el poder dels Farnese al territori, i va acabar convertint-se en un palau, obra de Vignola, només pensat "com a mostra d'ostentació de la família", ens explica en Martí. Malgrat la planta pentagonal, al mig hi ha un pati circular –molt similar al del palau de Carles V de l'Alhambra de Granada.

En Martí ens fa fixar en els frescos manieristes, perquè segueixen la manera de, que envolten el pati. "El manierisme és un estil artístic que es caracteritza pels motius geomètrics, els grotescs, els emblemes de la família –en el cas dels Farnese, la flor de lis–, les falses portes, les falses finestres...". Una meravella! No sabem on mirar. No hi ha centímetre de sostre o de paret sense pintar. Aquest és un palau no apte per a persones amb problemes de cervicals.
 

Diversos espais ens deixen amb la boca oberta: l'escala reial –una escala helicoidal ricament decorada– que ens condueix a les plantes superiors, la Sala de les Glòries Farnesines –amb frescos que, com podeu imaginar-vos, relaten la vida política dels Farnese i que són un resum fantàstic de la història d'Europa del moment–, la Sala del Concili de Trento, la Sala d'Hèrcules i, sobretot, la Sala del Mapamundi, amb unes pintures espectaculars que mostren tot el món conegut en aquell moment.

"Es van pintar entre els anys 1573 i 1574 i és la primera vegada que surt representat el continent americà en un fresc. Aleshores, demostrar que es coneixia el món també era un símbol d'ostentació", ens conta en Martí. Ens adonem que hi manca Austràlia, però déu-n'hi-do el detallisme dels mapes!

Ja a l'exterior, passegem pels jardins dissenyats per Jacopo Barozzi da Vignola i arribem fins a la Palazzina dei Piacere, el pavelló de caça del cardenal Farnese, on convidava els seus amics a gaudir de les delícies terrenals i mundanes, com podia ser la cacera. Ara bé, també diuen que Alexandre VI es trobava aquí amb Giulia Farnese –coneguda com Giulia la bella–, encara que les males llengües també la coneixien com la puta del Papa.

La seu del primer conclave
A continuació, ens hem traslladat en autobús fins a Viterbo, una ciutat d'origen etrusc construïda dalt d'un penya-segat i que va ser molt important durant l'època romana; encara que el seu moment de màxima esplendor va ser en època medieval. El seu nucli urbà, d'aquesta època, es considera un dels més ben conservats d'Europa.

Després de dinar, caminem fins a la plaça de Sant Llorenç, on hi ha el Palau dels Papes i la catedral, també dedicada a aquest màrtir mort a les brases. En Martí ens comenta que Viterbo va ser ciutat papal durant la segona meitat del segle XIII, quan, a causa del Cisma d'Occident, hi havia diverses seus papals. De fet, els papes d'aquí, considerats "antipapes" per Roma, després es van traslladar a Orvieto i, finalment, a Avinyó (França).
 

I per què ha passat a la història la ciutat de Viterbo? Fins aleshores, els papes s'havien triat per consens, però el 1268 no hi havia manera que els cardenals es posessin d'acord. Quan feia més de 200 dies que estaven reunits, les principals famílies de Viterbo, cansades d'haver de sufragar les despeses que suposava, van decidir només entrar-los pa i aigua, a veure si es posaven d'acord més ràpidament. Però la mesura no va fer efecte. Quatre-cents dies més tard, van eliminar-los els teulats de l'edifici i, finalment, els van tancar en clau –d'aquí ve el nom de conclave. Res no feia efecte". De fet, al final, van triar el cardenal Gregori X, que ni tan sols era present a la reunió, sinó que es trobava a Jerusalem, a les croades.

Entrem uns minuts a la catedral de Sant Llorenç i ens adonem que les columnes estan plenes de forats de metralla. I és que aquesta ciutat italiana va ser ocupada pels nazis i intensament bombardejada pels americans durant la Segona Guerra Mundial. A dins també hi ha enterrat Joan XXI, el Papa aixafat, segons l'ha batejat en Martí, ja que li va caure al damunt part del palau mentre estava dormint.

Sota una pluja intensa durant uns minuts, recorrem el barri de Sant Pelegrí, i amb el risc de quedar mullats com peixos observem algunes de les torres que es feien servir de magatzem i que marcaven el nivell de poder de les famílies principals de la ciutat.

'La casa de les gambes'
Finalment, i amb el cap sempre mirant al cel, ens traslladem, al nucli de Bagnaia, on visitem la Vil·la Lante, també obra de Vignola. De fet, també podria ser coneguda com la vil·la de les gambes, ja que aquest animal, símbol de la família Gambara, una de les més poderoses de Roma i primers propietaris d'aquests jardins, apareix a tot arreu. Aquí, el nostre guia ens explica els elements més característics dels jardins renaixentistes italians: estructura simètrica, tres terrasses, pavellons, vegetació verda, ubicats en espai de caça... i fonts. En aquest cas, fins i tot van haver de desviar un riu!
 

Ep, però la família Borja encara no s'ha acabat i en Martí aprofita la tornada a Roma per parlar-nos d'un dels personatges més maltractats per la "llegenda negra": Lucrècia Borja. La noia va ser casada tres vegades pel seu pare perseguint interessos polítics. Primer amb Joan Sforza, després amb Alfons d'Aragó i finalment amb Alfons d'Este, posterior duc de Ferrara. Va morir el dia de Sant Joan del 1519 en el part del seu onzè fill. I amb ella va acabar la influència religiosa, política, econòmica i social de la família Borja.

El matí del darrer dia a Roma l'aprofitem per veure tres dels grans temples de la ciutat: Santa Maria la Major, l'església dels Quatre Sants Coronats i la basílica de Sant Joan del Laterà. Totes elles, relacionades d'alguna manera amb la nissaga dels Borja.

Santa Maria la Major
La primera parada és Santa Maria la Major, conjuntament amb Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà i Sant Pau d'Extramurs, una de les basíliques més grans de Roma. Construïda damunt d'una església pagana del segle IV, encara preserva la planta típica d'un temple paleocristià.

Se la coneix també com a Santa Maria de les Neus, perquè la tradició diu que hi va nevar de manera miraculosa un 5 d'agost. Encara que potser va ser una pedregada! Sigui com sigui, aquest dia en aquesta basílica s'hi fa festa grossa i s'hi recrea la neu amb una pluja de pètals blancs.

A Santa Maria, d'on Roderic va ser arxipreste durant onze anys, també podem veure un dels llegats artístics principals que ens ha deixat Alexandre VI: un impressionant enteixinat de 104 cassetons i amb els escuts dels dos papes Borja, que va pagar íntegrament el pontífex amb el primer or procedent d'Amèrica que va arribar a Europa, i que els Reis Catòlics li van regalar.
 

"Recordem que Isabel i Ferran li devien molts favors, ja que havia permès el seu casament i havia signat les butlles alexandrines, un conjunt de documents pontificis que atorgava als reis el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la", ens explica en Martí.

En aquesta església, el nostre guia també ens fa fixar en un altre detall que a tots ens passa desapercebut i que fins i tot moltes persones trepitgen per fer una foto: la tomba de Gian Lorenzo Bernini, un dels grans mestres del barroc italià. A diferència del seu art, la làpida és tan discreta –va demanar-ho específicament així– que pràcticament ningú no la veu.

Els Quatre Màrtirs Coronats
Continuem a peu fins a la basílica dels Quatre Sants Coronats, originària del segle IV i dedicada als quatre sants i màrtirs anònims, que de fet són vuit i, segons en Martí, "són molt estranys". Adjectiu suficient perquè els busqui: Sever (o Secundi), Severià, Carpòfor i Victorí (o Victori), formen el primer grup. Claudi, Castori, Simforià, Nicòstrat i Simplici, el segon grup. Realment, alguns no són fàcils de recordar!
 

Aquesta basílica va ser molt important per al poder dels papes Borja. "Ja Alfons de Borja, el futur papa Calixt III, s'hi va allotjar tan bon punt va arribar a Roma. Però, més important que això, un dels molts títols que va tenir va ser el de cardenal dels Quatre Sants Coronats", diu en Martí. Dècades després, també va estar-s'hi Roderic, que el considerava un dels llocs religiosos més inspiradors.

Gràcies a les gestions d'en Jesús, l'acompanyant de Tarannà, les monges agustines de clausura d'aquest convent obren especialment per a nosaltres l'oratori de Sant Silvestre, perquè puguem veure les magnífiques pintures romàniques i les restes d'un calendari amb les principals festes religioses.

Basílica de Sant Joan del Laterà
Abans d'entrar a la gran basílica de Sant Joan del Laterà, que es troba al costat del palau episcopal del bisbe de Roma, és a dir, el Papa, entrem al baptisteri –que és un edifici independent de planta octagonal–, just quan comença un bateig. En aquest indret hi ha enterrats diversos membres de la família Borja.

De seguida, una de les coses que més ens sorprèn de Sant Joan és la porta d'enormes dimensions. Aquí hi van ser coronats els papes Calixt III i Alexandre VI i, que en desfilada, van anar en direcció al Vaticà. S'explica que milers de feligresos van sortir al carrer per llançar-los pètals de roses.

Ens parem a una tomba lateral, concretament, la del papa Silvestre II, el primer pontífex occità. Sabem d'ell que va liderar l'Església catòlica entre el 999 i el 1003. Era erudit de les matemàtiques i l'astronomia, i un gran amant de la màgia i les ciències ocultes. Fins i tot va viure tres anys al monestir de Santa Maria de Ripoll.

Però, sobretot, els romans miren sovint aquesta escultura per un motiu molt concret. Segons en Martí, "quan la tomba de Silvestre II sua, un papa morirà". Ens hi fixem bé, però sembla, si la història és certa, que, ara per ara, Francesc I no ha de patir.

I, amb aquesta visita, hem tancat quatre dies a Roma, dedicats a la família Borja, la més gran i internacional de les famílies catalanes.

També podeu seguir el viatge, dia a dia i hora a hora, al nostre perfil de Twitter amb l'etiqueta #SàpiensRoma.

Hem començat el tercer viatge @sapienscat i @TarannaViajes a #Roma agafant forces al restaurant Da Tudini 1969. Després hem visitat l'escala dels Borja, tema d'aquest viatge, i San Pietro in Vicoli. #SapiensRoma@mcarbonellsalompic.twitter.com/AxiiLeBBF2

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 15, 2023

Comencem la segona jornada del viatge @sapienscat@TarannaViajes a la Roma dels Borja al Museu del Vaticà (un espai completament saturat de turistes), on contemplem la Capella Sixtina #SapiensRomapic.twitter.com/J5t1uHRgwF

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 16, 2023

Avui, en el tercer dia del viatge @sapienscat@TarannaViajes a #Roma la pluja ens acompanya, però ens permet veure el palau Farnese a Caprarola, una construcció renaixentista de planta pentagonal que allotja un multitud de frescos. Una meravella! #SapiensRomapic.twitter.com/afRXViyduG

— Sapiens.cat (@sapienscat) May 17, 2023