Al voltant de tres-cents catalans i valencians van participar en la presa de Gibraltar l’agost de 1704, durant la guerra de Successió, al costat d’una important flota angloneerlandesa. La seva presència en l’ocupació de la ciutat, però, sovint ha estat deixada de banda en els relats de la historiografia britànica i espanyola.
Aquest setembre, SÀPIENS recupera de la Biblioteca Nacional d’Àustria, a Viena, el dietari de Francesc de Casamitjana, un militar garrotxí que va exercir de secretari del príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, el comandant austriacista d’aquella expedició. Un testimoni excepcional localitzat pel periodista Martí Crespo que us presentem al número que arriba avui al quiosc, en un reportatge signat per l’escriptor Jordi Mata i assessorat pel mateix Crespo i per l’historiador Agustí Alcoberro en què podreu conèixer detalls fins ara desconeguts de la funció que van tenir els catalans en aquella gran gesta.
Les cròniques de Casamitjana remarquen el paper, més que destacable, d’aquells militars i voluntaris en l’ocupació i en la posterior defensa del penyal durant el setge amb què Felip V va intentar recuperar la plaça: “Los catalanes des del Salto del Lobo con muy gruesos cantos y fusilazos, y la artillería de la cortina y Muelle Viejo causaron notable daño a los sitiadores, cuya pérdida llegó a número de 300 hombres entre muertos y malamente heridos”.
La importància d’aquest manuscrit, redactat el 1713, és que ofereixen una mirada nova sobre la qüestió gibraltarenya, sovint massa polaritzada entre la visió britànica i l’espanyola. Sense l’actuació d’aquells catalans, juntament amb el comandament ferm del príncep Jordi, potser ara mateix no parlaríem d’un Gibraltar britànic.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.