–La porta era allà, era una mica més gran.
–Esto no estaba Mariano, el patio es más grande. La esquina aquella era la entrada... Por allí entraban los suministros.
–¿Te acuerdas de los hermanos Escobar?
–Sí, eran tres.
Abans del tret de sortida oficial a l’acte, alguns dels protagonistes del SÀPIENS d’octubre intercanviaven records en tornar al centre on havien estat internats o havien fet d’educadors cinc dècades abans. Pere Hervás i Jesús Galea formen part dels primers; Marià Samaranch i Pere Led, dels segons.
El retorn al centre, dècades després
Led, un dels membres de l’equip liderat per Samaranch l’any 1970, explicava que era la primera vegada que tornava a entrar al pati on ahir vam celebrar l’acte d’homenatge als nens de Wad-Ras, un pati que algunes de les actuals internes del centre havien ajudat a enllestir. “Aquí vèiem com jugaven, com [els nens] estaven amuntegats, com els petits es barrejaven amb els grans… Quina sensació! És un edifici diferent de tot el que vam veure, el recordava molt més tètric; ara és una presó remodelada”. Sí, ara és una presó de dones, un centre “que conté una història”, com va dir Soledad Prieto, l’actual directora.
Una història que us expliquem al SÀPIENS d’octubre i que l’autora del reportatge, Sònia Casas, va fer reviure a alguns dels seus protagonistes davant de la seixantena de persones que ens van acompanyar. L’emoció de ser a Wad-Ras era compartida: la Sònia no va poder estar d’emocionar-se en veure el vídeo de l’article al costat d’unes persones amb les quals havia viscut moltes hores d’entrevistes.
Intents de fuga
“Recordo que aquí dalt hi havia tres cel·les”, va començar a explicar en Marià assenyalant amb el braç, “i que alguns nanos s’havien despenjat per fugar-se amb llençols lligats. Un cop se’n van escapar quatre i l’últim era tan infeliç que quan els altres tres ja havien marxat va venir i em va dir ‘los otros me obligaron’, ‘los otros me obligaron’. El van portar a l’hospital, perquè amb la humitat els llençols es van trencar i ell es va fer mal”.
Pere Hervás, un dels interns, recorda que hi va haver una “plaga de chinches brutal”. Als que els van picar “va semblar que s’hagués quedat una plaga de xarampió per sempre”. “Sí”, va reblar amb ironia Jesús Galea, “era normal encontrarse el arroz con guarnición”.
Tots dos van agrair la feina feta pel “Mariano” i el seu equip. En Jesús va ser un dels vuit interns que va poder sortir a estudiar a fora, a un centre del Clot: “era un equipo impresionante para la época. Cuando venía del Clot me daban clases dos señores que confeccionaban los libros de Física y Química de todo el país y los tenían con ellos. A esa edad yo veía mi futuro y mi vida muy negros y ellos colaboraron a indicarme un camino”. Pere Hervás hi va estar d’acord: “En certa manera, ens van arreglar la vida, a mi em van fer els passos perquè pogués estudiar amb gent d’elit i m’ho pagava l’Estat. Ara que ho veus en perspectiva t’adones que ens van transmetre uns valors… Van ser pioners, es van enfrontar al sistema i van trencar el sostre d’aquesta presó, que en aquella època era més presó que ara”.
"Usted ha de mandar"
Malauradament, l’experiència d’aquells educadors va durar poc, poc més de sis mesos. A en Marià, el jutge el va expulsar: “Deia que manava poc. No podia entendre que treballéssim en equip. ‘Usted ha de mandar. Hay dictadores en este país’”. Al jutge no li agradaven les sortides que feien els nens, que van anar de colònies i van fer excursions, com anar al zoo. Tampoc li agradava que a l’equip hi hagués dues dones ni que els nouvinguts fossin amables i respectuosos amb els interns. Al centre hi havia delinqüents i menors en règim de protecció, però les autoritats retrògrades de l’època pensaven que calia tractar-los de la mateixa manera. “Delincuentes eran un 5-10% –va explicar en Jesús– y los otros no teníamos que estar aquí. Por eso el juez no se había parado a mirar el 80-90% de críos que estábamos aquí y que no eran delincuentes; para ellos todos éramos delincuentes”.
L’equip de Samaranch va deixar molta empremta, la seva experiència va ser breu però pionera, “un model que intentem replicar en l’actualitat: la rehabilitació per la reinserció, mirar de donar segones oportunitats a persones que no n’han tingut mai cap”, va afirmar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que amb les seves paraules va cloure l’acte. Ciuró va agrair a SÀPIENS que hagués traslladat “aquesta memòria viva d’un temps de foscor del nostre país, una part de la nostra història que hem de conèixer perquè no es torni a repetir”.
