Quines conseqüències van tenir en la societat catalana els grans esdeveniments històrics que ha viscut el nostre país? Com es va viure la conquesta de Mallorca de Jaume I, l'inici de la revolta dels Segadors o la proclamació de la República Catalana? És el que es pregunta L'endemà, el nou pòdcast que acaba d'estrenar Catalunya Ràdio.
Produït per Abacus i amb l'assessorament de Sàpiens, L'endemà presenta trenta moments determinants de la història de Catalunya en una conversa entre Jordi Creus, l'editor de Sàpiens, i Anna-Priscila Magriñà, periodista i col·laboradora de la revista. Els presentadors reconstrueixen els fets històrics de cada episodi, a manera de flashback, i conviden l'oient a gaudir d'una conversa distesa, informal, fascinant i alhora rigorosa.
Un programa de divulgació històrica en trenta episodis que té per objectiu fer arribar la nostra història a tots els públics, especialment els més joves, amb rigor i sentit de l'humor. Ja podeu escoltar tots els capítols al web de Catalunya Ràdio i a continuació.
1. Març de l'any 988 - El llarg camí cap a la independència
Més que fart de donar i no rebre res a canvi, el comte de Barcelona Borrell II trenca el vassallatge amb el rei franc, l'any 988. Amb aquest gest tan poderós, s'accelera el camí cap a la independència que havia iniciat el seu avi, Guifré el Pilós, un segle enrere. Un camí que ens ha portat fins avui.
2. 11 d'agost del 1137 - El casament del comte amb la filla del rei monjo
Actualment, hi ha parelles que planegen casar-se amb molta antelació, però de ben segur que no tanta com l'enllaç entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Només dir-vos que, quan es va acordar el matrimoni, la Peronella tan sols era un bebè! D'aquell enllaç va néixer la Corona d'Aragó o Corona catalanoaragonesa.
3. 12 de desembre del 1213 - El dia que vam començar a perdre el nord
Pere el Catòlic mor en ple combat defensant els seus súbdits occitans, que es troben enmig de la primera croada decretada en terra cristiana amb l'objectiu d'aniquilar els càtars. La batalla de Muret suposarà la fi de la influència catalana a Occitània... i l'escanyament de la cultura occitana per part dels francesos.
4. 31 de desembre del 1229 - Quan Jaume I es va convertir en el Conqueridor
Després d'un llarg setge, Jaume I conquereix Madina Mayurca, l'actual Palma, i es comença a guanyar, d'aquesta manera, el sobrenom del Conqueridor. Conscient que el poder de la història és de qui l'explica, en Jaume pren una decisió inèdita entre els reis europeus de l'època que l'han precedit: escriure la seva versió dels fets. Vaja, dictar el "Llibre dels fets", la primera de "Les quatre grans cròniques".
5. 30 de març del 1282 - La conquesta de Sicília, la gran gesta medieval catalana
Quan Pere el Gran derrota els francesos a Sicília, quasi tothom se li posa en contra. Però no es passa a la història amb el renom del Gran perquè sí. Astut com pocs, en Pere aturarà les ànsies de Carles d'Anjou d'aconseguir un imperi mediterrani. I evitarà, també, que els francesos conquereixin Catalunya amb el suport del papa. El seu regnat, de només nou anys, deixa tanta empremta que fins i tot Shakespeare el convertirà en personatge d'una de les seves obres!
6. 30 d'abril del 1305 - Traïció i rius de sang, l'assassinat de l'almogàver Roger de Flor
Roger de Flor, cap dels almogàvers, és traït per l'emperador de Bizanci en un dinar-trampa que acaba pitjor que La boda vermella de Joc de trons. La reacció dels seus homes serà tan brutal que a partir d'aquell moment naixerà una nova manera de fer creure els més petits de casa: "Porta't bé o vindran els catalans!". És el que es coneixerà com la venjança catalana.
7. Abril del 1348 - Sang, pus i mort: la pesta negra arriba a Barcelona
Quan un vaixell genovès atraca al port de Barcelona ple de rates infectades pel bacteri de la pesta negra, la ciutat signa una condemna de mort massiva. Tos amb sang, bubons negres plens de pus, membres gangrenats, dolor ¿molt de dolor¿ i la mort. Miris on miris, hi ha caos: els cadàvers s'acumulen pels carrers i la incertesa ho domina tot. Qui pot, fuig a la muntanya. Qui no, mor. Catalunya perdrà més de la meitat de la població.
8. 19 de desembre del 1359 - La Generalitat neix per recaptar impostos
Pere el Cerimoniós necessita diners per finançar la guerra contra Castella, però les arques de la Corona estan en números vermells i, per obtenir calés, primer ha de convocar les Corts. Com que li cal un mètode més àgil, es treu de la màniga crear la Diputació del General, una delegació permanent de les Corts amb la finalitat de recaptar tributs puntuals. Clar i català: la Generalitat neix com una oficina d'impostos.
9. 28 de juny del 1412 - El Compromís de Casp, una dinastia castellana entra a Catalunya
A la ciutat aragonesa de Casp, es vota qui serà el successor del rei Martí l'Humà. Dos noms han destacat en la lluita per tenir la corona: Jaume, el comte d'Urgell, que és cunyat de Martí; i Ferran d'Antequera, de la casa dels Trastàmara i gran terratinent de Castella. El pretendent català, però, ha patit un sabotatge implacable amb l'ajuda de l'Església i les cartes ja fa temps que estan tirades.
10. 7 de desembre del 1492 - El dia que un pagès va intentar matar Ferran el Catòlic
El pagès Joan de Canyamars fa hores que espera pacientment a la plaça del Rei de Barcelona. Quan Ferran el Catòlic baixa les escales del Saló del Tinell, on ha tingut una llarga audiència pública, Canyamars se li acosta i l'ataca amb un coltell. El fereix al coll, però no aconsegueix matar-lo. Es tracta d'un llop solitari o forma part d'un complex complot en contra del rei?
11. 11 d'agost del 1492 - Quan el Vaticà parlava en català
El valencià Roderic de Borja rep la tiara papal amb el nom d'Alexandre VI en una cerimònia on assisteixen els seus fills, Cèsar i Lucrècia. Segon valencià a convertir-se en papa, ell i la seva família seran protagonistes d'una llegenda negra que els ha perseguit fins a l'actualitat: nepotisme, assassinats, acusacions d'incest... Nissaga de poder total! Però... realment mereixen aquesta fama?
12. 30 de juny del 1558 - L'any de sa desgràcia a Menorca
En ple auge de pirateria a la Mediterrània, 140 vaixells de corsaris otomans ataquen Ciutadella per sorpresa. Tot i la resistència fèrria dels menorquins, la diferència numèrica els empeny a una derrota inevitable. La vila ha quedat de cap per avall i la majoria dels habitants han resultat morts o bé han estat segrestats per ser venuts com a esclaus. Davant d'aquest panorama, el rei Felip II es planteja abandonar l'illa.
13. 26 de febrer del 1629 - Elisabet Cerdà: condemnada a mort per bruixa
Elisabet Cerdà és una vídua de Castellterçol que ronda la cinquantena. L'han acusat d'haver participat en aplecs de bruixes presidits pel mateix dimoni i l'han torturada fins que ha acabat confessant: sí, és bruixa. Cerdà és molt conscient del que li espera, però prefereix la mort a continuar suportant tant de dolor causat per aquesta paranoia col·lectiva amb conseqüències tràgiques.
14. 8 de gener del 1634 - Tortura, mort i escarni: el trist final de Serrallonga
Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, és un dels bandolers més coneguts (i temuts) de Catalunya. Després d'haver patit tortura i d'un procés judicial en què se l'ha acusat d'haver perpetrat desenes de saquejos i segrestos, acaba sent sotmès a un martiri pels carrers de Barcelona i, finalment, executat. A títol d'advertiment, les autoritats penjaran el seu cap al portal de Sant Antoni. Realment Serrallonga va ser un Robin Hood a la catalana?
15. 7 de juny del 1640 - El Corpus de Sang, la inspiració de l'himne de Catalunya
Una munió de segadors es revolta a Barcelona contra les autoritats. I, més que amb la falç al puny, van carregats amb armes de foc, com arcabussos i mosquets. Aquest esclat de violència és fruit del malestar que suposen les polítiques cada cop més absolutistes de Felip IV i la seva mà dreta, el comte-duc d'Olivares. I avui aquests segadors han dit que ja n'hi ha prou i que, si convé, segaran cadenes.
16. 25 de juliol del 1713 - L'inici de la fi
Abandonats per tothom, els catalans intenten resistir sols contra l'embat dels exèrcits de Felip V, el primer Borbó a acomodar-se al tron espanyol. Per fer caure Barcelona sense gaires problemes, decideixen organitzar un setge al voltant de les muralles. Però els barcelonins resisteixen heroicament durant més d'un any a una pluja constant de bombes i a la gana, molta gana. Barcelona caurà, però ho farà amb el cap ben alt.
17. 1817 - Aigua a la vista! Comencen les (llargues) obres del canal d'Urgell
L'any 1817 s'inicien les obres de l'esperadíssim canal d'Urgell i els habitants de la zona, desèrtica i eixuta, ho celebren de valent. Amb l'arribada d'aigua podran regar camps que fins ara no produïen res més que gana, i que amb el regadiu donaran peres i pomes. Però, com acostuma a passar, les obres patiran un petit retard... de 45 anys!
18. 25 de juliol del 1835 - Quan una mala tarda de toros va acabar amb la crema de convents
En el context de la Primera Guerra Carlina, a la plaça del Torín de Barcelona els ànims s'han escalfat de valent per culpa d'uns toros massa mansos. I, amb la metxa del descontentament encesa, una munió d'emprenyats es dirigeix cap a la Rambla i crema tots els convents que troba al seu pas. El sòl urbà alliberat amb aquesta bullanga permetrà construir espais tan emblemàtics com la Boqueria i el Liceu.
19. 2 de febrer del 1850 - Neix la Fraternitat de Clavé, la primera societat coral de l'estat espanyol
Un jove i entusiasta Josep Anselm Clavé funda la primera societat coral de l'estat espanyol. L'ha anomenat La Fraternitat i amb ella no només ensenyarà els obrers a cantar, sinó que els atorgarà una eina molt poderosa: el sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Per si no n'hi hagués prou, aquest músic d'idees revolucionàries organitza balls oberts a obrers, menestrals i la petita burgesia. En Clavé trenca barreres de classe!
20. 5 d'agost del 1854 - "¡Abajo las murallas!" o quan val més demanar perdó que demanar permís
Barcelona és un dels centres amb més densitat de població d'Europa i les muralles ofeguen la ciutat. La gent viu amuntegada i l'aire que es respira és putrefacte. I avui, després d'anys i panys esperant el permís de Madrid per enderrocar aquest cinturó de pedra, els barcelonins han decidit que ja n'hi ha prou d'esperar i tiren pel dret: fem caure la muralla amb les nostres mans!
21. 28 de juny del 1859 - L'Ictíneo de Monturiol navega sota l'aigua
Una munió de gent observa, expectant, cap a un punt concret del mar. L'enginyer autodidacte Narcís Monturiol i uns quants companys de batalles s'han submergit amb l'Ictíneo al port de Barcelona, i ja fa molta estona que estan a vint metres de profunditat. Anirà tot bé? Tres hores després, el submarí emergeix triomfant a la superfície. Monturiol ha demostrat que és possible navegar sota l'aigua sense connexió amb l'exterior!
22. Juny del 1884 - El doctor Ferran i la vacuna pionera contra el còlera
Sabent que la pandèmia de còlera que afecta algunes zones de França aviat saltarà a Catalunya, el doctor Jaume Ferran i Clua se'n va cap a Marsella per estudiar el bacil que provoca aquesta malaltia. Carregat amb mostres que amaga com pot per travessar la frontera, al laboratori aconseguirà crear la primera vacuna contra el còlera i de seguida posarà en marxa la primera campanya de vacunació massiva de l'estat espanyol.
23. 8 de desembre del 1899 - El primer partit del Foot-ball Club Barcelona
En un velòdrom abandonat amb pinta de camp de patates, està a punt de debutar un nou equip de futbol. L'ha fundat un jove suís que es diu Hans Gamper, que és un gran enamorat d'aquest esport. Com que el Foot-ball Club Català l'ha rebutjat, en Hans ha tirat pel dret i ha fundat el seu club, el Foot-ball Club Barcelona, que s'estrena avui contra un combinat d'anglesos. L'ambient està carregat de nervis i excitació. Qui guanyarà?
24. 1918 - Infecció, malaltia i mort: la grip espanyola arrasa Catalunya
A les acaballes de la Primera Guerra Mundial, una epidèmia de grip molt violenta fa estralls entre la població. Coneguda com la grip espanyola, serà una de les pandèmies més mortals de la història. A Catalunya, la Mancomunitat i els ajuntaments fan mans i mànigues per contenir les infeccions, però la gent mor a carretades. Els serveis funeraris estan més que saturats i moltes famílies han d'enterrar els seus per compte propi.
25. 5 de febrer del 1919 - El gran triomf obrer de la vaga de La Canadenca
Cent quaranta treballadors de La Canadenca inicien una vaga de braços caiguts. A mesura que vagin passant els dies, però, més i més gent s'anirà sumant a la lluita obrera, i fins i tot s'arribarà a tallar el subministrament elèctric de Barcelona, que quedarà a les fosques. Els vaguistes resistiran gairebé cinquanta dies i aconseguiran una fita increïble: que Espanya sigui el primer estat d'Europa occidental a aplicar la jornada de vuit hores laborals.
26. 14 d'abril del 1931 - El dia que l'Avi Macià proclama la República Catalana
Francesc Macià veu acomplert el seu somni i el de molts catalans: proclamar la República Catalana. Però tres dies després, i a causa de les pressions exercides pel govern espanyol, l'Avi es veu obligat a fer marxa enrere i conformar-se amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, una institució abolida al segle XVIII per Felip V. Amb aquesta gran retallada de poder, ara li tocarà lluitar per aconseguir el millor Estatut d'Autonomia.
27. 15 d'octubre del 1940 - Companys, l'únic president europeu assassinat pel feixisme
En una cel·la del castell de Montjuïc, Lluís Companys comparteix una ampolla de xampany amb Ramon de Colubí, l'advocat defensor que l'ha intentat salvar de la mort en un judici farsa. Però, a dos quarts de set del matí, el piquet d'afusellament l'espera al fossar de Santa Eulàlia. Davant dels soldats que l'estan a punt d'assassinar, el president es descalça i crida "Per Catalunya!". L'endemà, cap diari publicarà la notícia.
28. 1962 - La plaça del Diamant, la gran novel·la de Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda escriu La plaça del Diamant amb tanta intensitat que, quan l'acaba, ha de fer llit tres setmanes per recuperar les forces. La història de la Colometa és una crònica brillant de la vida popular a la Barcelona de la postguerra i, ben aviat, es converteix en un clàssic de la literatura catalana. Traduïda a una quarantena d'idiomes, la novel·la ha encimbellat Rodoreda com la nostra escriptora més internacional.
29. 25 de maig del 1967 - La Nova Cançó, un raig de llum enmig de la foscor franquista
Tants anys de franquisme recalcitrant han influït a tot arreu, incloent-hi la producció de cançons en català, que està en via morta. Iniciatives com Els Setze Jutges i cantautors com Raimon capgiren la situació i encenen la flama de la nova producció musical en català. Amb molta valentia i lletres punyents plenes d'imaginació, fan front a la censura de la dictadura. I escoltant aquestes cançons tothom veu la llibertat una mica més a prop.
30. 23 d'octubre del 1977 - "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!"
Després de molts estira-i-arronses, Josep Tarradellas aconsegueix aterrar a l'aeroport de Barcelona com a 125è president de la Generalitat de Catalunya... reconegut pel govern espanyol. Ha passat 38 anys plens de penúries a l'exili i ara, per fi, pot fer el seu esperat discurs de retorn en una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom. Per primer cop en molt de temps, la gent respira il·lusionada i amb un bri d'esperança.