Fernando Martínez López: "Esta investigación será valiosa para esclarecer y resarcir a las víctimas"

Ahir, el Centre Cultural Llibreria Blanquerna de Madrid es va omplir arran de l’acte organitzat per la revista SÀPIENS juntament amb els familiars de les víctimes. L’objectiu era instar el Govern espanyol a demanar perdó pels excessos policials que entre el 1975 i el 1982 van causar la mort a 134 persones. Unes víctimes que SÀPIENS va instar a reparar en una taula rodona en què van participar David Ballester, l’autor de la investigació sobre les víctimes oblidades de la Transició i del reportatge del número de maig de la revista, i Francisco Mañas, germà de Juan Mañas, una de les víctimes de l’anomenat Caso Almería.

L’acte, que va ser presentat per Ester Capella, delegada del Govern de la Generalitat a Madrid, va comptar amb la presència de diversos diputats del Congrés: Montserrat Bassa, Carolina Telechea, Marta Rosique i Pilar Vallugera, d’Esquerra Republicana de Catalunya; Albert Botran, de la CUP; Ferran Bel​​, del PDeCAT; Míriam Nogueras i Josep Pagès, de Junts per Catalunya, i Jon Iñarritu, de Bildu. També hi havia Victoria Rosell, delegada del Govern contra la Violència de Gènere, i Fernando Martínez López, secretari d’estat de Memòria Democràtica. A tots ells es va adreçar Clàudia Pujol, directora de la revista, quan va dir: “Los familiares de las víctimas y la revista instamos a elevar esta petición de reparación en el Congreso y que el Gobierno pida perdón por la mala praxis de los cuerpos de seguridad del estado. Solo así haremos justicia”.

David Ballester va començar parlant del relat de la Transició, una història que l’historiador es va afanyar a rebatre: “Mi investigación es un torpedo al relato edulcorado de una Transición modélica y ejemplar” i va recordar que, en els set anys que va durar aquell període, es van produir quasi 19 morts l’any. “El pasado no se puede frivolizar”, va reblar.

Oli de ricí
L’historiador va recordar casos terribles, com el de Francisco Javier Núñez, un professor de matemàtiques de 38 anys que es va veure immers en la repressió d’una manifestació a Bilbao el 15 de maig de 1977. Anava amb la seva filla de tres anys quan va ser apallissat per la policia. Quan es va recuperar va anar a posar una denúncia i, tot i que no se sap si la va arribar a cursar, en sortir del jutjat l’esperaven uns agents que el van fer entrar en una furgoneta, on el van sotmetre a maltractaments i li van fer ingerir una ampolla de conyac i un litre d’oli de ricí, que li va destrossar l’estómac. Tot seguit va ser ingressat en un hospital. Les vint transfusions de sang que va rebre no van servir de res. Després d’una llarga agonia va morir, quinze dies més tard.

Ballester va citar unes paraules de la filla de Francisco, Inés, que, molts anys després, afirmava: “A mi padre no le han pedido perdón. Jamás en la vida nos ha pedido perdón nadie”.

El ‘Caso Almería’
Qui també es va referir a la poca atenció rebuda per part de l’Estat va ser Francisco Mañas, que portava una samarreta amb la cara de les tres persones que van ser mortes per la Guàrdia Civil en l’anomenat Caso Almería: Juan Mañas, el seu germà; Luis Montero i Luis Manuel Cobo. “Hubo y ha habido dejación por parte del Estado. Nadie nos ha ofrecido su ayuda. Yo tenía 8 años cuando mataron a mi hermano. No tuvimos ninguna ayuda, ni psicológica ni nada. Parecía que fuéramos unos apestados. No hay día que no me acuerde de esa falta de ayuda, de ver a mi madre sufrir durante tantos años”, va afirmar.

Francisco va demanar que “se sepa alguna verdad oficial. La única verdad oficial es que fueron detenidos y aparecieron quemados en un coche”. Ell continua recordant el germà, viatjant i explicant el seu cas: “Viendo esa dejación por parte del Estado seguimos luchando. Por eso estoy aquí, por mi hermano, por sus compañeros y por todas las víctimas”. I va afegir, adreçant-se al públic i als diputats: “La reivindicación que venimos haciendo, además de conocer la verdad, es que sean reconocidos como víctimas del terrorismo. En 2006 hicimos la petición al Gobierno y se nos ha negado en dos ocasiones. Hago mi reivindicación para que trabajéis con nosotros. Nunca es tarde para reparar a Juan Mañas, Luis Cobo y Luis Montero”.

Li va respondre, ja en el torn de preguntes, un dels assistents, Fernando Martínez López, secretari d’estat de Memòria Democràtica, que va recordar, adreçant-se també a Ballester, que s’està treballant en la Llei de Memòria Democràtica i que, si s’aprova, “se va a constituir una comisión para analizar todas las vulneraciones de los derechos humanos que se producen entre al año 1978 y 1982/1983. Y la investigación que acabas de publicar va a ser valiosísima para esclarecer y buscar las fórmulas de resarcimiento”. Martínez també va assegurar que s’està treballant en la realització d’un homenatge en record de les víctimes del Cas Almeria.

Samarretes amb fotografies de les víctimes
En acabar l’acte, quatre persones van situar-se al centre de la sala amb les samarretes i la imatge de quatre víctimes. Eren Manuel Ruiz, que portava la samarreta en record del seu germà Arturo; Javier Almazán, en record del seu germà Ángel; Pablo Mayoral, en record de Gustau Muñoz, i Anabel Santamaría, de Más País, en record de Mari Luz Nájera. Ben a prop s’ho mirava Manuel Blanco Chivite, que va ser company de presó de Pablo. El primer va ser condemnat a pena de mort en un dels darrers consells de guerra franquistes, una pena que se li va commutar per trenta anys de presó i, el segon va ser condemnat a trenta anys de reclusió.

Manuel Ruiz va voler remarcar que “la primera vez que me ha escuchado un juez ha sido en Argentina. La primera vez que un ministro me ha preguntado qué me pasaba ha sido un ministro argentino”.

Unes paraules que lligaven amb la part final de la intervenció de Ballester: “Nos gustaría escuchar una frase como la siguiente: “Como presidente de la Nación vengo a pedir perdón de parte del Estado nacional por la vergüenza de haber callado durante veinte años de democracia por tantas atrocidades”. Pero esto no lo dijo ningún presidente español, sino el presidente de Argentina Néstor Kirchner, el 24 de marzo de 2004”. I va afegir, ja acabant: “Hay que actuar, hay que resarcir, hay que pedir perdón, hay que explicar, hay que ser humilde. Nuestro deber cívico es tratar a las víctimas con respeto, hacerlas visibles”.

Més informació
Si us vau perdre l’acte de reparació, no patiu. Podeu recuperar la retransmissió que se’n va fer en streaming aquí.

També podeu consultar les fitxes de les 134 víctimes oblidades de la Transició a sapiens.cat/victimestransicio, l'atles interactiu en què s’expliquen el context i tots els detalls de les seves morts.