Les paraules que Jesús Moncada, inspirant-se en l’edifici de l’editorial Montaner i Simón –avui Fundació Tàpies– va deixar escrites fa més de quinze anys en la novel·la inacabada Dante S.A., van ressonar ahir dimecres per primera vegada en les mateixes parets modernistes dissenyades per Lluís Domènech i Montaner, en el marc de l’acte d'homenatge organitzat per la revista SÀPIENS a l’escriptor de Mequinensa.
L'acte celebrava la coincidència de tres elements: la publicació a SÀPIENS de tres capítols de l’obra no finalitzada i de fotos i dibuixos inèdits –materials cedits per la germana de l’escriptor, Rosa Moncada, després que l’actor Eduard Muntada es posés en contacte amb l'editor de SÀPIENS, Jordi Creus–; la commemoració dels cinquanta anys de la desaparició del poble vell de Mequinensa ofegat per les aigües –escenari inspiracional de l’obra de Jesús Moncada–, i els quinze anys de la seva mort, segons va explicar Sònia Casas, cap de redacció de la revista.
Un temps modern, vingut d’un món antic
L’auditori de la Fundació Tàpies va quedar petit davant dels centenars d’amants de l’obra de Moncada que no es van voler perdre l’homenatge a un autor que, com bé va definir l’escriptor Jaume Cabré en una brillant glossa literària, “ha donat vida a la memòria” i “la seva literatura avui és un estímul ciutadà”.“Tothom deia que Moncada era raríssim, però era singular i inesperat i ens explicava un temps modern que venia d’un món antic”, va assegurar l’autor de Jo confesso.
Cabré també va fer èmfasi en el fet que Moncada apostés per escriure en català amb l’ajuda de Pere Calders, el seu mestre. “Ell volia explicar un món que desapareixia, però quan ho rellegia ho trobava artificial; fins que va veure que fent-los parlar en català es creia els seus personatges”.
D’aquesta manera, segons el glossador, l’autor de Camí de Sirga va crear una obra que sobrepassa les fronteres de la literatura perquè “va servir per mantenir la memòria d’un poble” i ser una bufetada contra “els enginyers de pantans”.
De la relació entre Moncada i Calders també en va parlar Xavier Antich, president de la Fundació Tàpies, en la seva intervenció, ja que els dos autors van coincidir a la seu de l’editorial Montaner i Simón a final de la dècada dels seixanta. “Aquesta va ser una feliç coincidència i per això els admirem incondicionalment”, segons el filòsof i escriptor.
L’humor de Moncada
Per altra banda, Xavier Moret, periodista de viatges i amic personal de Jesús Moncada, a través d’una conversa amb la directora de la revista SÀPIENS, Clàudia Pujol, va recordar la faceta més personal de l’escriptor, que va conèixer l’any 1992 arran de la publicació de l’obra La galeria de les estàtues. Una entrevista rutinària que “va donar pas a una molt bonica amistat”.
“Tenia fama d’esquerp, perquè no anava als actes socials, però tenia el sentit de l’humor que desborden els seus llibres i donava gust escoltar-lo quan explicava anècdotes de Mequinensa”, va explicar el periodista. De fet, ell fugia dels homenatges i de les polèmiques literàries perquè “preferia passejar el gos”. Les funcions de l’escriptor per Moncada eren clares: “Escriure, llegir molt i no a anar a actes socials.” I va ressaltar la seva humilitat com a autor: “Jo l’admirava com a escriptor, però no vaig tenir mai la sensació que estava parlant amb un personatge important”.
Un autor internacional
La clausura de l’acte va anar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que va fer seves les paraules del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, qui va afirmar que “s’ha de recordar a les noves generacions qui som i d’on venim i per això és tan important la tasca de divulgació que ha fet la revista Sàpiens de l’obra i la figura de Jesús Moncada”.
La consellera, que va marxar de l’acte amb un encàrrec –produir una obra de teatre o una pel·lícula inspirada amb Camí de Sirga– també va recordar que les obres de Moncada han estat traduïdes a vint-i-un idiomes, que va guanyar tots els premis possibles d’obra publicada i que el seu nom va formar part de les travesses del Premi Nobel de Literatura.
Per amanir l'homenatge, els actors Ferran Aixalà, Eduard Muntada i Carles Martínez van fer una lectura dramatitzada molt divertida del conte L'assassinat del Roger Ackroyd i de diversos fragments de la novel·la Dante S.A., que Jesús Moncada no va arribar a acabar, i que SÀPIENS ha publicat en el número de març per primera vegada.
