L’assagista, el poeta, el lector voraç i l’escriptor mordaç, el sarcàstic autor d’aforismes, el catalitzador de la primera generació antifranquista, l’activista irredempt que va bastir una proposta modernitzadora per al País Valencià, l’articulador dels Països Catalans... Tots aquests personatges són Joan Fuster. L’escriptor de Sueca va néixer el 1922, enguany fa cent anys, i va morir el 1992, en fa trenta. Dues dates rodones que ens fan dedicar el SÀPIENS d’abril a l’intel·lectual en català més influent de la segona meitat del segle XX.
En aquest nou número, que arriba avui al quiosc, homenatgem Joan Fuster amb un reportatge signat per la periodista Núria Cadenes i assessorat per l'historiador Antoni Furió. Un article que busca l’origen de la ploma i el cervell afilats que tant el van caracteritzar. Per trobar-lo, viatja a la Sueca i la València dels primers anys del franquisme i recorre les llibreries i les tertúlies on, entre grups de lletraferits, va entrar en contacte amb els corrents valencianistes. Ressegueix la seva trajectòria fins a l’esclat definitiu de la ploma fusteriana amb obres com Nosaltres, els valencians, que va significar un punt i a part per a l’autoconcepció nacional valenciana, i analitza la construcció del fusterianisme com a moviment social de renovació i modernització del país.
Al llarg de la lectura, i per aprofundir en el personatge, trobareu alguns dels seus aforismes més cèlebres, un gènere literari que l’escriptor va portar a la màxima expressió. El text també s’acompanya d’una entrevista a Francesc Bayarri, periodista i autor del llibre Matar Joan Fuster, i de col·laboracions de diversos experts que reflexionen sobre els aspectes més destacats de la seva biografia.
Les cartes inèdites de Joan Fuster
Com a part d’aquest homenatge, al SÀPIENS d’abril també publiquem una selecció de cartes inèdites que Fuster va enviar, entre 1961 i 1984, a personalitats com l’escriptor Joan Sales, el president Jordi Pujol o Jordi Solé-Tura, un dels ponents de la Constitució espanyola del 1978. Una selecció a cura d’Antoni Furió de les més de vint mil missives que l'intel·lectual va escriure al llarg de cinquanta anys, uns documents que constitueixen una valuosa font documental de la història recent dels Països Catalans i que veuen la llum per primera vegada.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.
