Com a norma general, no pensem que els romans fossin una gent que passés gaire fred. Les dades paleoclimàtiques ho demostren: el període comprès entre el 200 aC i el 150 dC es coneix com l’òptim climàtic romà: gairebé quatre segles en què els estius eren càlids i humits; els hiverns, suaus, i les condicions meteorològiques, estables. Roma va saber aprofitar aquests temps de bonança climàtica per erigir-se en la potència dominant. Va ser un període d’uns dos-cents anys sense conflictes interns en què, a més, l’imperi va dedicar-se a conquerir tot el que tenia a l’abast, mentre les seves ciutats s’embellien amb monuments majestuosos i la cohesió imperial es refermava.
Per què va caure l’imperi romà? Fins ara, l’explicació clàssica apuntava com a causes principals la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els anomenats bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi per causa dels efectes del canvi climàtic a diverses regions d’Europa. I aquella gran mobilitat de persones va obrir la porta a virus letals com el de la verola, que van fer estralls en la població.
De tot plegat, us en parlem al SÀPIENS de juliol, on publiquem les darreres investigacions sobre la caiguda de Roma en relació amb el canvi climàtic en un reportatge signat per l’escriptor Arnau Cònsul i assessorat pel geòleg David Serrat. Un article en què us expliquem que el final de l'imperi va coincidir amb un refredament al nord d’Europa i un procés de desertització al nord d’Àfrica que va malmetre els conreus, l’economia i l’alimentació, afavorint la proliferació de virus i malalties mortíferes. Més endavant, erupcions volcàniques, pluges torrencials i nous episodis de sequeres acabarien d’adobar el terreny per al declivi.
I això és només l’article de portada. Aquí us expliquem què més us trobareu.
Reportatges com aquest només són possibles gràcies al suport dels nostres subscriptors i subscriptores. Subscriu-te ara a SÀPIENS i ajuda’ns a seguir fent recerca i divulgació històrica al nostre país.