Història antiga

Els relleus de les reines d’aquest període s’assemblen molt i costa saber de quina Cleòpatra es tracta. S’assimilen a la deessa Isis i són representades amb un pit fora, símbol de la divinitat i de la reina
Sàpiens 273

Les altres Cleòpatres

El nom de Cleòpatra és ben conegut per tothom; però la que es va atrevir a enfrontar-se amb el poder de Roma no va ser sinó la darrera d’una llarga llista de reines poderoses que van governar Egipte i que portaven el mateix nom. Reines regents, mares reials, germanes i esposes... Aquesta és la història de les altres Cleòpatres
El ‘Poema de Gilgamesh’ va ser descobert al segle XIX per l’arqueòleg Austin Henry Layard a Nínive, l’antiga capital de Mesopotàmia
Sàpiens 272

L'epopeia de Gilgamesh

Escrit fa més de quatre mil anys a Mesopotàmia, el 'Poema de Gilgamesh' és l’obra més antiga conservada de la literatura universal. Explica la història del rei Uruk i de la seva recerca de la immortalitat, una epopeia que, a més de relatar aventures mítiques, planteja preguntes fonamentals sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència
El 1939, Pierre Montet descobria la tomba de Psusennes, el tercer faraó de la XXI dinastia, a l’antiga ciutat de Tanis
Sàpiens 271

Psunennes I, el faraó de plata

L’any 1922, el descobriment de la tomba de Tutankamon va eclipsar l’atenció mediàtica d’arreu del món amb històries de tresors sumptuosos i malediccions enigmàtiques. Disset anys més tard, la descoberta de la tomba de Psusennes, una troballa de la mateixa magnitud, va passar completament desapercebuda a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial
L’obra 'Ave, Caesar, morituri te salutant', feta per Jean-Léon Gérôme l’any 1859, retrata la salutació dels gladiadors a l’emperador Vitel·li
Sàpiens 266

Cartes d'un gladiador

Lucius Annius Valens va ser un gladiador que va morir al segle III, a l’edat de vint anys, a l’actual Còrdova. A través d’unes cartes imaginàries, però perfectament documentades, descobrim com es vivia, des de dins, l’espectacle més important de l’època romana
No tenim gaires pistes d’on pot ser el cos de Nefertiti, però sí que tenim imatges del seu rostre
Sàpiens 265

A la recerca de les tombes perdudes

Nefertiti, Cleòpatra, Alexandre el Gran i Imhotep han estat figures clau de la història d’Egipte. Però també tenen una altra cosa en comú: els seus mausoleus encara no s’han localitzat. Des de fa segles que egiptòlegs i arqueòlegs van de corcoll a la recerca de les restes d’aquests sepulcres, però no es donen per vençuts
El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Format per les restes de milions d’àmfores trencades, aquest pujol és el testimoni de l’esperit comercial de l’imperi romà i del seu afany per l’ordre. Un dels abocadors principals de la ciutat entre els segles I i IV és avui un gran jaciment arqueològic
A Tjaru hi enviaven delinqüents condemnats per delictes contra el faraó o els déus que mutilaven com a càstig
Sàpiens 263

Tjaru, la ciutat dels nassos tallats

Tots els habitants d'aquesta ciutat fortalesa tenien dues coses en comú: eren delinqüents i els faltava una part del cos, perquè a l’antic Egipte les mutilacions eren un càstig habitual