Història antiga

La piràmide escalonada de Djoser, a Saqqarà, és considerada la iniciadora de l’arquitectura funerària piramidal i la predecessora de les grans piràmides de Gizeh
Sàpiens 153

El naixement d'Egipte

Remuntem el curs del riu Nil per reviure la unificació de l’Alt i el Baix Egipte i la posada en marxa de la civilització faraònica
En temps de Vespasià, les elits tarragonines van augmentar les donacions per la construcció del fòrum i afavorir així la seva carrera política
Sàpiens 152

El fòrum de Tàrraco

En temps d’August, Tarragona va començar a dotar-se de l’arquitectura monumental representativa del règim romà. Procés que va culminar amb la construcció del fòrum. Una obra que situaria Tàrraco com la capital més important de l’Occident romà
Representació de la unció del cos de Jesucrist
Sàpiens 150

Per què som cristians?

Dos mil anys després del seu naixement, el cristianisme és una de les religions amb més adeptes al món. Però, per què una secta oriental, sorgida del judaisme, es va convertir, en la doctrina oficial de l’imperi Romà?
Thonis-Heràkleion, la ciutat enfonsada de l'antic Egipte
Sàpiens 149

Thonis-Heràkleion: faraons sota l'aigua

Diversos textos antics en parlaven, però cap esment era prou sòlid per afirmar que la misteriosa Thonis-Heràkleion havia estat una ciutat real en algun moment de la història. Fins que, després d’una aventura arqueològica, aparegué sota les aigües
Així volia August que el veiés i el recordés el poble: amb una bellesa idealitzada i juvenil
Sàpiens 144

August, l'estadista prodigiós

Roma el va divinitzar, però el veritable August era un home de carn i ossos que va ascendir al poder a cop d’espasa i d’intrigues polítiques. En el bimil·lenari del seu naixement, us expliquem la importància que va tenir com a modernitzador de l’imperi
Els senadors romans mantenien amb suborns una extensa xarxa de contactes
Sàpiens 142

La corrupció a l'antiga Roma

La corrupció política no és un fenomen contemporani, sinó una xacra de tots els temps. A Roma, la institucionalització d’aquesta pràctica assolí límits del tot vergonyosos, tant en temps republicans com imperials