Història antiga

En l’impressionant recinte arqueològic del santuari de Delfos destaca el tolos d’Atenea Pronaia, un temple circular del segle IV amb vint columnes sobre un pediment esglaonat
Sàpiens 99

L'oracle de Delfos

Us expliquem com va néixer el gran santuari de l'endevinació grega, com funcionaven les consultes oraculars i quin paper van tenir les pitonisses
Evidències arqueològiques assenyalen que Buda va morir cap al 400 aC. La seva mort i la seva il·luminació són els dos episodis de la seva vida que apareixen amb més freqüència en els textos canònics budistes
Sàpiens 97

Siddhartha Gautama. L'home que es va fer Buda

Diu la tradició budista que un Sammasambuda, un mestre il·luminat, només apareix a la Terra cada 32.000 anys. El de la nostra era va néixer a l'Índia del segle V aC, en un moment de profunda transformació en el si de les societats tribals d'aquest subcontinent. Les ensenyances de Buda van capgirar també tota la seva espiritualitat
La fortalesa íbera de Vilars d'Arbeca, a les Garrigues
Sàpiens 95

L'enigma dels ibers

A Catalunya hi ha comptabilitzats més de mil poblats ibèrics. Però no n'hi ha cap que sigui tan misteriós com els Vilars d’Arbeca, a les Garrigues
Akhenaton, Nefertiti i les seves filles
Sàpiens 93

Akhenaton, el faraó revolucionari

Alguns el consideren un il·luminat i d’altres, un idealista. En pujar al tron, Amenhotep IV es va autoanomenar Akhenaton en honor al déu que va transformar-ho tot
La reforma de l’Exèrcit va obrir les legions a estrangers i pobres que després del servei esdevindrien ciutadans romans
Sàpiens 92

Legionaris jubilats

Els veterans de l’Exèrcit romà vivien una edat d’or quan abandonaven la legió. Però les compensacions per jubilació esdevindrien aviat una mena de xantatge dels generals als seus antics soldats
Durant el segle III aC, la biblioteca d’Alexandria es va omplir amb set-cents mil rotlles de papir que compendiaven tot el coneixement científic i filosòfic. A la imatge, la biblioteca actual
Sàpiens 91

Alexandria i Pèrgam: la guerra de les biblioteques

La biblioteca grega d'Alexandria fou el primer intent de posar per escrit la memòria de la humanitat. Aviat, però, li sortí una rival: la biblioteca de Pèrgam. D'una, en naixé el papir, i de l'altra, el pergamí. Ambdós materials pugnaren per ser els reis