Història antiga

Les grans residències romanes eren un oasi de calma on l’aristocràcia fugia del rebombori de la ciutat. A la vora de Tàrraco, en trobem un clar exemple

Allà on hi havia una autoritat, hi havia un tastador de menjar. Es tractava de persones de confiança (o bé esclaus) que ingerien, amb anticipació, el mateix que se serviria als seus caps per assegurar-se que no hagués estat enverinat

L’explicació clàssica sobre la caiguda de l’imperi romà apuntava a la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi pels efectes del canvi climàtic

La pacificació d’Hispania i l’establiment de l’imperi romà van comportar una sèrie d’innovacions al territori català. En destaca el gran desenvolupament de l’arquitectura pública amb construccions tan notables com la del pont del Diable o de Sant Bartomeu

Els romans adoraven les maragdes, per la bellesa del seu verd i perquè, suposadament, tenien propietats curatives; però només en un únic punt de l’imperi en podien aconseguir: a les mines de Sikait

Explica el seu biògraf, Plutarc, que Cleòpatra es va suïcidar deixant-se mossegar per una serp verinosa. Però què hi ha de cert en aquesta història? Ens podem creure la versió que van difondre els romans, els seus enemics?

Les actituds xenòfobes són inherents a la civilització? Com considerava la cultura grecollatina les persones d’altres races? La resposta sembla clara: fa més de dos mil anys els prejudicis racials i ètnics eren força similars als actuals