Història antiga

Imatge de la vil·la dels Munts, a l'actual Altafulla
Sàpiens 247

Com es vivia en una vil·la romana

Les grans residències romanes eren un oasi de calma on l’aristocràcia fugia del rebombori de la ciutat. A la vora de Tàrraco, en trobem un clar exemple
Aquest quadre de Giovanni Martinelli, ‘La mort ve a la taula del banquet’, mostra la por de morir enverinat, al segle XVII
Sàpiens 246

Tastadors d'aliments

Allà on hi havia una autoritat, hi havia un tastador de menjar. Es tractava de persones de confiança (o bé esclaus) que ingerien, amb anticipació, el mateix que se serviria als seus caps per assegurar-se que no hagués estat enverinat
El final de l’imperi romà va coincidir amb un refredament climàtic que es va sumar a un procés de desertització que va causar problemes als conreus i, per tant, en l’economia i l’alimentació
Sàpiens 244

Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà

L’explicació clàssica sobre la caiguda de l’imperi romà apuntava a la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi pels efectes del canvi climàtic
L’emperador August va ser qui va manar construir el pont del Diable, que va esdevenir un punt central entre el Pla de Barcelona i Tàrraco
Sàpiens 243

Com es construïa un pont romà?

La pacificació d’Hispania i l’establiment de l’imperi romà van comportar una sèrie d’innovacions al territori català. En destaca el gran desenvolupament de l’arquitectura pública amb construccions tan notables com la del pont del Diable o de Sant Bartomeu
El mineralogista francès Frédéric Cailliaud va localitzar Sikait el 1817, però les excavacions no van començar fins a la dècada del 1990
Sàpiens 239

Els misteris de la muntanya maragda

Els romans adoraven les maragdes, per la bellesa del seu verd i perquè, suposadament, tenien propietats curatives; però només en un únic punt de l’imperi en podien aconseguir: a les mines de Sikait
Eira i Carmion, les dues serventes de Cleòpatra, van ser testimonis de la seva mort i després també es van suïcidar, tal com escenifica aquest oli de Jean-André Rixens
Sàpiens 238

De què va morir realment Cleòpatra?

Explica el seu biògraf, Plutarc, que Cleòpatra es va suïcidar deixant-se mossegar per una serp verinosa. Però què hi ha de cert en aquesta història? Ens podem creure la versió que van difondre els romans, els seus enemics?
Els sabins eren una tribu ramadera que tot i habitar els turons propers de Roma eren considerats estrangers
Sàpiens 236

El racisme al món clàssic

Les actituds xenòfobes són inherents a la civilització? Com considerava la cultura grecollatina les persones d’altres races? La resposta sembla clara: fa més de dos mil anys els prejudicis racials i ètnics eren força similars als actuals