Història antiga

El temps ha fet que la vida hagi brollat a sobre de la superfície argilosa d’aquests recipients
Sàpiens 180

Àmfores romanes a les aigües de Cabrera

Una joia arqueològica. Així defineixen els arqueòlegs subaquàtics aquest derelicte trobat a setanta metres de profunditat de les aigües protegides de Cabrera. Som davant d’un tresor intacte sota el mar
Les ruïnes de Massada sobre una talaia gairebé inexpugnable
Sàpiens 179

Massada no es rendeix!

L'any 73, l'inhòspit desert de Judea va ser l’escenari d’una gran batalla entre romans i jueus pel control de la regió. Els romans van haver d'enginyar-se-les per expugnar l'últim reducte jueu. Massada va significar la fi de l'Estat jueu antic
Lawrence Alma-Tadema va pintar l’escena en què Claudi, amagat rere una cortina, acaba sent nomenat emperador pels guàrdies pretorians
Sàpiens 178

Claudi, l'emperador inesperat

Al palau imperial, tothom es mofava de Claudi per estúpid i malgirbat. L’any 41 va arribar al cim del poder d’una manera ben estranya, sense intervenció del Senat ni de la família imperial, sinó per aclamació de la guàrdia pretoriana
En aquesta pintura, Dionís, déu del vi, és envoltat de vinyes, sàtirs (ésser mitològics) i mènades (nimfes)
Sàpiens 177

La cultura del vi en l'antiga Grècia

Un grup d’homes es congreguen en una estança i beuen vi mentre parlen de política i filosofia. Són grecs i adinerats, i són els protagonistes dels simposis, les reunions de bevedors de vi que se celebraven a l'antiga Grècia com a colofó dels banquets
Els exiliats de Tiberi, de F.J. Barrias. L'emperador va recuperar la severitat dels exilis després d’haver-se convertit en una mena de retirs vacacionals
Sàpiens 176

Desterrats! Condemnats a marxar de casa seva per sempre

Des d’Adam i Eva, el desterrament es considerava un càstig tan temible com la pena de mort. Però a l'antiga Roma, la condemna es va desvirtuar i alguns destins es van convertir en agradables refugis vacacionals
Un estol de comerciants fenicis arriba per comerciar amb la civilització andalusa de Tartessos
Sàpiens 174

Fenicis, els prínceps mercaders de la Mediterrània

Les limitacions geogràfiques i la pressió demogràfica van ser dues de les raons que expliquen la primera gran diàspora d’Orient cap a Occident. Ens acostem a la civilització de mercaders que va fundar Cartago, Cadis i Màlaga
Mags, conjurs i encanteris al món clàssic
Sàpiens 168

Els rituals de l'antiguitat

Ciceró, Tàcit, Plini el Vell... Les cròniques d’historiadors i també la literatura ja en parlaven, no ha estat fins que se n’han trobat les proves físiques que s'han pogut refer els rituals sobre els quals els antics van projectar les seves pors