Franquisme

El juny del 1954, i després d’anys de seguiment per part de l’aparell repressiu de l’Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana

Corrupció, brutalitat... Els vells hàbits de la policia franquista no van desaparèixer del tot amb l’arribada de la democràcia. Una mala praxis que exemplifiquen des del cap de la temible Brigada Politico Social, Roberto Conesa, o el cap dels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, fins a la cara visible de les clavegueres de l’Estat, José Manuel Villarejo

El 1968, set anys abans de morir, el dictador va firmar un document de darreres voluntats que va romandre ocult als espanyols durant quaranta-quatre anys. Un testament que atorgava a la seva esposa i filla 4,7 milions d’euros

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar

Entre el 1940 i el 1942, el jaciment arqueològic d’Empúries es va convertir en un camp de treballs forçats. Centenars de republicans van haver d’excavar en aquesta àrea i malviure en barracons en condicions molt precàries