Història contemporània

L'Institut-Escola va ser un centre d’ensenyament revolucionari que substituïa la tarima, el dictat i les memoritzacions pels tallers i el contacte amb l’entorn. El franquisme estroncà per sempre aquest projecte que hauria pogut transformar l'educació del país

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte

La carrera de l'advocat Josep Bertran i Musitu va ser bastant insòlita. Va fundar amb Francesc Cambó la Lliga Regionalista i, en declarar-se la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar d'organitzar el servei d’espionatge franquista al sud de França. Tan sols a la ciutat de Barcelona, els agents van marcar més de 220 objectius per bombardejar

Durant la Guerra Civil, Franco va tenir orelles i ulls per tota la costa mediterrània francesa i per la frontera pirinenca. Alguns d'aquests espies eren influents catalans que van ajudar el general colpista a guanyar la contesa. Us expliquem qui eren

Mentre tres mil sis-cents espectadors contemplaven l’obra Guillem Tell de Gioacchino Rossini a les seves butaques del Liceu barceloní, l’anarquista Santiago Salvador intentava passar desapercebut entre la multitud. Sota la faixa, hi portava dues bombes

Entre el 1809 i el 1814, la idíl·lica illa de Cabrera va acollir el precedent dels primers camps de concentració. Després de la derrota napoleònica a Bailèn, nou mil francesos hi van ser empresonats durant cinc tenebrosos anys

A mitjan de 1937, Juan Negrín, primer ministre del govern, va convertir la mina de la Vajol (Alt Empordà), en una cambra cuirassada per guardar les riqueses confiscades als pro franquistes. Amb la guerra perduda, Negrín n'ordenà el trasllat a França en una comitiva secreta formada per desenes de camions. Un d'ells no va arribar al seu destí