Història contemporània

Al setembre del 1938, el govern de Negrín decidí retirar els combatents estrangers que lluitaven amb l'exèrcit republicà. Però milers de brigadistes de diverses nacionalitats no pogueren tornar al seu país i s'afegiren a la corrua tràgica dels centenars de milers de catalans i espanyols que travessaren la frontera francesa el febrer del 1939

A finals del segle XIX, Fermín Arrudi, de Sallent de Gállego, un petit poble del Pirineu aragonès, va ser anomenat el 'Gigante Aragonés' per la seva alçada de 2,29 cm i va viatjar a mig món per a exhibir el seu cos i la seva força

L'any 1954, l'FLN donava el tret de sortida de la revolució algeriana per a posar fi al domini colonial. L'actitud de Charles De Gaulle d'acceptar l'autodeterminació del país africà va convertir el president francès en l'enemic número 1 de l'Organització de l'Exèrcit Secret (OAS)

El 22 de juliol del 1969, el general Franco va nomenar Joan Carles I el seu successor. Però el dictador no havia tingut un únic candidat per triar: Joan Carles de Borbó i Borbó va haver de competir amb Carles Hug de Borbó-Parma, el pretendent carlí al tron espanyol. Un pretendent que defensava un estat espanyol federal

A mitjan segle XIX, Barcelona emergia com un dels puntals de la industrialització al nostre país. La població havia crescut i la ciutat necessitava espai per a nous serveis, habitatges i fàbriques. Les muralles, inicialment una defensa, es convertien ara en un mecanisme de repressió i control militar. Barcelona estava atrapada i calia alliberar-la

La repressió franquista va arribar als seus límits més monstruosos a la comarca del Pallars Sobirà, un territori aïllat i amb una baixa consciència política. Les tropes del general Sagardía van assassinar i van enterrar en fosses comunes desenes de persones dels petits pobles de la comarca

Des de la primeria del segle XX fins al 1939, hi va haver una confluència entre anarquisme, naturisme i nudisme. No es pot comprendre el naturisme català sense tenir en compte la profunda i constant relació que va tenir amb el món cultural llibertari. Són els anys en què anar nu era una manera d'enfrontar-se al capitalisme