Història contemporània

La ciutat que retratava Dickens era fosca i bruta
Sàpiens 24

El Londres de Charles Dickens

A començaments del segle XIX, la revolució industrial ha portat el progrés econòmic a Londres, però només se'n beneficien uns pocs. La major part dels seus habitants són pobres: treballen per sous miserables a les fàbriques i malviuen als carrers bruts i sorollosos
María Rodríguez, 'la Goyerías', fotografiada a Bellvitge el setembre del 2004
Sàpiens 23

La Goyerías: el dramàtic testimoni d'una maqui extremenya

La guerrilla antifranquista, que va lluitar contra la dictadura en condicions de precarietat extrema, era formada bàsicament per homes. Però també hi havia dones. María Rodríguez, coneguda com 'la Goyerías', va empunyar les mateixes armes que els seus companys i va purgar el seu compromís polític amb la presó i amb la separació de qui més estimava
Imatge d'una cuina econòmica
Sàpiens 23

La cuina de les nostres besàvies

Des dels anys cinquanta del segle XIX fins a mitjan segle XX, les cuines de les humils catalanes conservaren un aparell que en d'altres països ja era història amb la incorporació del gas i l'electricitat: les cuines econòmiques alimentades amb carbó. Ventant les brases per revifar-les, les nostres besàvies passaven llargues hores als fogons
Fidel Castro i el seu grup de rebels el 26 de juliol del 1959
Sàpiens 22

La revolució dels barbuts

Recordem com un grup reduït d'insurgents, amb noms tan mítics com el Che, Camilo Cienfuegos o Fidel Castro, van ser capaços de revoltar el país contra la dictadura tutelada pels Estats Units de Fulgencio Batista
L'anarquista Émile Chapelier ensenya la llengua a altres membres de la seva organització
Sàpiens 22

L'esperanto, la llengua del món

A començaments del segle XX semblava que podia esdevenir la llengua de les relacions internacionals, però la Segona Guerra Mundial i, al nostre país, la Guerra Civil van estroncar aquest somni igualitari
El cim de l'Aneto entre núvols
Sàpiens 22

A la conquesta de l'Aneto

Durant anys i panys, l'Aneto (3.404 m) va ser considerat una muntanya maleïda. La seva gran gelera, clivellada per fondes i perilloses esquerdes, va engolir nombrosos excursionistes i va impedir fins al 1842 que una expedició francorussa n'assolís el cim. Amb tot, el sostre dels Pirineus es va continuar resistint al muntanyisme català fins al 1886