Història contemporània

Material de propaganda turística franquista. Els fullets propagandístics incloïen fotografies que mostraven la suposada alegria del poble al pas de les tropes franquistes o la reconstrucció de ponts
Sàpiens 170

Turisme de guerra

L’estiu del 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, el bàndol sollevat va posar en marxa itineraris guiats per les zones ocupades adreçats als turistes europeus. L'objectiu era clar: convèncer de la necessitat del cop d'estat per salvar el país
Aquesta caricatura anglesa del 1830 imagina un giny per assistir en la tasca d’estrènyer bé la cotilla. Aleshores, l’ideal de bellesa era la figura del rellotge de sorra
Sàpiens 169

De la cotilla al tanga

En aquest article aixequem faldilles, afluixem cotilles i ens arranquem les mitges. Tot plegat per despullar les motivacions socials que hi ha darrere l’alliberament del cos i de l’empetitiment de les peces de roba interior
Aquesta obra de Ramon Casas, es titula 'El garrote vil'. Va ser el garrot vil la tècnica que es va emprar en l'execució del Castell de Falset de l'any 1893
Sàpiens 169

La darrera execució pública de Catalunya

La conxorxa d’una dona per liquidar el seu marit a finals del segle XIX va acabar per dur-la al patíbul, a ella i als seus dos còmplices. L’execució va causar interès. Aquesta és la crònica d’un fet macabre que es va convertir en tot un espectacle
Cecilia Payne-Gaposchkin va fer estudis de gran transcendència per a la ciència i va ser la primera dona a obtenir el doctorat en astronomia
Sàpiens 168

Cecilia Payne-Gaposchkin i 'les computadores de Harvard'

Recordem aquesta britànica que va investigar a l'Observatori Astronòmic de Harvard, on va conèixer un grup de dones conegut amb els malnoms de 'computadores de Harvard' o 'harem de Pickering'. Tot i això, la seva tasca va ser clau per a la investigació
Els doctors Josep Trueta i Manuel Corachan practiquen un procediment quirúrgic davant la mirada d’altres col·legues l'any 1930
Sàpiens 168

El doctor Trueta: una ment prodigiosa

Un dels homes que, juntament amb Alexander Fleming, va salvar més vides durant el segle XX va ser Josep Trueta, un català nascut al barri del Poblenou de Barcelona. Exiliat a Oxford, va ser candidat al premi Nobel de medicina en dues ocasions