Història medieval

L'any 1025, l'abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat
Sàpiens 273

Montserrat, any 1025

Bastió de la frontera amb al-Àndalus i bressol del llinatge dels vescomtes de Barcelona, la situació estratègica de Montserrat va convertir el massís i les esglésies que hi havia en un lloc cobejat per comtes i bisbes des del segle X. Un fet tan prosaic com la reclamació d’unes possessions va donar lloc a una història espiritual d’èxit de més de mil any
Un nen mira uns ànecs al Rec Comtal, a Montcada i Reixac
Sàpiens 272

Històries del Rec Comtal

Aquesta infraestructura hidràulica, que anava des de Montcada fins a Barcelona, va abastir d’aigua la capital catalana des del segle X i fins a mitjans del segle XX. Primer va proporcionar energia als molins fariners propietat dels monarques i després a les primeres fàbriques tèxtils de Sant Andreu i Sant Martí
Si Jaume II va convertir Valldaura en un vedat de caça, va ser Martí l’Humà qui va destinar-hi esforços ingents per transformar-lo en el seu palau de muntanya
Sàpiens 272

Un dia de cacera amb Martí l'Humà

La finca de Valldaura, al bell mig de Collserola, va ser la primera fundació cistercenca del Principat, però els monjos no s’hi van estar gaire. El monestir era massa a prop de Barcelona per a un descans espiritual ideal. En canvi, van ser els reis catalans els qui van trobar-hi l’indret d’esbarjo ideal i un vedat de caça particular
Les ballestes van omplir els camps de batalla fins al segle XVI, quan van aparèixer les armes de foc
Sàpiens 271

El joc de la ballesta

A l’edat mitjana, la ballesta va esdevenir una arma determinant en les grans batalles, per l’eficàcia i perquè era relativament fàcil de fer servir. I, per fomentar-ne l’ús, les autoritats van organitzar-ne competicions locals, que van esdevenir grans espectacles populars
'Sant Jeroni al scriptorium', del Mestre del Parral, presenta Sant Jeroni envoltat dels seus deixebles escrivint la 'Vulgata' al 'scriptorium' d'un monestir
Sàpiens 270

Els caçadors de llibres

Al segle XIV, l'humanista italià Petrarca va emprendre un viatge per tot Europa per rescatar de l'oblit i de la censura monàstica manuscrits que aleshores es creien desapareguts o que estaven en perill; llibres d’autors que van acabar posant les bases del Renaixement i de la modernitat. Amb ell s'iniciava el fenomen dels caçadors de llibres
Gravat del segle XVI en el qual la dona porta un cinturó de castedat
Sàpiens 269

El cinturó de castedat: mite o realitat?

El 1996, el Museu Britànic va retirar un cinturó de castedat de ferro al·legant que era fals. Dotze anys després, el Palazzo Falconieri de Roma va acollir una exposició que qüestionava l’imaginari que tenim d’aquest invent i, el 2017, el museu Katona József de Kecskemét, a Hongria, va fer el mateix: explicar que aquell braguer medieval era un mite
La Inquisició va cremar molts llibres, però l''Hagadà de Sarajevo' es va poder salvar de les flames
Sàpiens 269

Les tres vides de l'Hagadà de Sarajevo

La història d’aquest llibre, que avui es pot veure al Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina, és digna d’un guió cinematogràfic. Va ser creat a Barcelona el 1350, va viatjar per diversos països de la Mediterrània i va ser salvat de les flames de la Inquisició i de les mans dels nazis