Història medieval

Un litigi territorial entre l’abat de Sant Cugat del Vallès i el senyor més poderós del Penedès, Mir Geribert, va desencadenar la pitjor rebel·lió interna al comtat de Barcelona al llarg de tota la seva història

Mentre el comte Sunyer I, fill de Guifré el Pelós, guanyava terreny als sarraïns a cops d’espasa, a la remota illa d’Islàndia es fundava el primer parlament. Era el 930 i feia poc més de 60 anys que hi havien arribat els víkings

Jalal-ad-Din Rumi és el més gran poeta en llengua persa i un dels místics més estimats del sufisme. Al segle XIII, del seu despertar a l’amor diví en va brollar una de les manifestacions més sorprenents de la cultura islàmica

“Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra.” Amb aquestes paraules un testimoni d’excepció, l’artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història

Quatre reis van marcar el destí de la Corona: Ramon Berenguer IV va ser l’arquitecte de la unió entre Catalunya i Aragó, Alfons I i Pere I els comtes-reis que van admirar la cultura provençal i Jaume I l’artífex de la futura potència mediterrània.

Quan els musulmans van liquidar el poder del regne visigot de Toledo i van amenaçar els francs, els nobles locals se'n van aprofitar per establir una nova dinastia governant que va saber imposar la seva autoritat

Les disputes territorials amb els sarraïns, l’aparició d’un nou sistema jurídic i les dissensions familiars van abocar els comtes a una crisi de poder. Ermessenda de Carcassona i Ramon Berenguer III van fiançar l’hegemonia del Casal de Barcelona