Història medieval

Alfons IV i el Consell de Cent sovint discutien per la concessió de privilegis
Sàpiens 192

Els consolats de mar

Al final de l’edat mitjana, els catalans tenien una setantena de consolats arreu del continent. Eren delegacions oficials amb autoritat sobre els afers comercials dels súbdits de la Corona
Esbronquem els més petits quan posen els colzes sobre la taula, tot i que segurament no sabem per què és un gest de mala educació
Sàpiens 192

L'etiqueta a taula

Si ens hi fixem una mica veurem que al voltant de la taula cada norma i costum tenen un propòsit ben concret. Perquè a l’hora de menjar tot és pura convenció social
Gravat de la Bèstia de Cinglais del 1632
Sàpiens 191

Que ve el llop!

Ferotge i voraç, protagonista d’incomptables històries populars, els seus atacs mortals com el del 1450 a Notre-Dame, van atemorir Europa i la seva caça va acabar esdevenint una qüestió d’estat
La discussió dels textos llegits ('quaestio') i la confrontació de punts de vista ('disputatio') completaven el temari
Sàpiens 190

Les primeres universitats

A Bolonya, París i Oxford van fundar-se els primers estudis generals d’Europa sota el patrocini de reis i papes. La majoria d’estudiants començaven entre els 14 i els 18 anys i, si tenien sort, talent i recursos, acabaven passada la trentena
Il·lustració de Mir Geribert que forma part del llibre 'Terra de frontera. Olèrdola 1058'
Sàpiens 189

Mir Geribert, el senyor del Penedès

Un litigi territorial entre l’abat de Sant Cugat del Vallès i el senyor més poderós del Penedès, Mir Geribert, va desencadenar la pitjor rebel·lió interna al comtat de Barcelona al llarg de tota la seva història
El 1930 els islandesos van fer aquesta cerimònia per commemorar el 1.000 aniversari de l’Alþingi
Sàpiens 188

Alpingi, el primer parlament

Mentre el comte Sunyer I, fill de Guifré el Pelós, guanyava terreny als sarraïns a cops d’espasa, a la remota illa d’Islàndia es fundava el primer parlament. Era el 930 i feia poc més de 60 anys que hi havien arribat els víkings
Quadre de Miquel Serra que mostra els estralls de la pesta a Marsella l’any 1720
Sàpiens 187

Fam, pesta i guerra: l'epidèmia que va posar Barcelona en quarantena

“Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra.” Amb aquestes paraules un testimoni d’excepció, l’artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història