Història medieval

En els segles XII i XIII es crearen a Bèlgica i els Països Baixos uns espais habitats i governats per dones que portaven una vida religiosa lluny de la clausura monàstica. Podien treballar i canviar lliurement de vida, fins i tot si era per casar-se

La bellesa i el luxe de la República de Venècia del segle XIV explicaven al món el poder i la riquesa d’una població crescuda literalment sobre el fang. La clau del seu èxit: ser els primers a comerciar amb la Mediterrània oriental

Entre els segles IX i XI i també durant el Renaixement, el Vaticà va ser l’escenari de crims i escàndols protagonitzats per aquells que, justament, dictaven allò que era moral

Entre el segle XIV i el Decret de Nova Planta, Barcelona va acollir una fàbrica de moneda capdavantera. Qui eren els encarregats de fer aquelles monedes? Com s’establia la seva mida i valor? Quins perills comportava tenir el control d’una fàbrica?

Fa més de mil anys, els pobles del nord d’Europa es trobaven en una cruïlla històrica. Per una banda, una vida dedicada al saqueig; per l’altra, l’establiment del poder feudal. Enmig, el cristianisme i el gran dilema: el martell o la creu

En un temps en què no hi havia imatges enlloc, entrar en una església romànica devia resultar una experiència impactant. Els estaments poderosos van convertir les portalades i els absis de les esglésies en relats al servei d'un programa ideològic

Estadista excepcional, Ramon Berenguer IV va bastir el Principat català i alhora va establir els fonaments de la Corona catalanoaragonesa en rebre de Ramir II —el rei monjo— el reialme d’Aragó i la seva filla, Peronella